ziga-zaga

Quasi era migdia quan, des del carrer, un so m’ha transportat de cop a la meva infantesa… era el tirurí de l’esmolador que anunciava la seva presència.

Tot d’una m’he vist petit, a ca els meus padrins, sentint una melodia similar que pujava i baixava fent escales, característica i sempre la mateixa. La meva padrina em deia -”Surt al carrer i digue-li a l’esmolador que s’aturi”-, mentre ella replegava un parell de guinavets de la cuina i de vegades també les estisores.

Jo sortia al carrer i li feia una senya a aquell home, que caminava arrossegant el seu mobilette amb aquelles immenses rodes de pedra darrera. Mentre atenia altres veïnats, la meva padrina sortia carregada i cap allà s’ha dit.

Era encisador veure com aquell home esmolava tota casta d’eines amb aquelles rodes, tirant xispes, de vegades. Crec que ja coneixia cada un dels guinavets de tantes vegades que els havia esmolat.

Avui en dia ja no s’usa. El de l’esmolador és un ofici condemnat a desaparèixer per mor de la seva precarietat. D’aquí a poc ja no en veurem pels carrers, ni sentirem els seus xiulets característics fets amb una espècie d’harmònica de canyes. De fet, fa molt de temps que pel meu barri no n’havia sentit cap.

No obstant hi ha esperança. El d’avui era jove i anava en bicicleta, així que potser es podrà donar relleu als que es retiren, que ja deuen tenir una bona edat.

He pensat que seria molt interessant conservar aquest so evocador, així que he sortit al carrer amb la gravadora… però ja no hi era. He fet un parell de voltes pels carrers propers sense sort. Tampoc he tornat sentir el seu xiulet…

Què potser ho he somiat?

Estic preparant un material editorial destinat a viatgers que recorren en món i agrairia la vostra col·laboració.

Imaginau que estau de viatge, ja sigui al vostre propi país o a un país estranger…

Quines eines o informació vos agradaria tenir a mà?

N’hi ha de clàssics, com…

• Un mapa amb els fusos horaris.
• Una taula amb les equivalències de les principals unitats de mesura: distància, pes, temperatura…
• Un full on anotar telèfons i referències importants en cas d’emergència o a l’hora d’anular targetes de crèdit, per exemple.
• [...]

A jo se me n’ocorren d’altres com …

• Una llista de webs amb informació sobre viatges, com per exemple, un directori de ciber-cafès.
• Una agenda on anotar les dades de les persones amb les que has fet amistat durant el viatge i amb les que vols mantenir un contacte posterior.
• [...]

Vos hauria agradat tenir qualcuna d’aquestes coses mentre ereu de viatge? Quines altres?

Vos agrairé qualsevol comentari al respecte. :-)

“He descobert la fotografia. Ja em puc morir. No em queda res més per aprendre.”

Pablo Picasso

Avui m’han dit rar per segona vegada aquesta setmana. Rar, perquè no mir la televisió. Tot plegat em fa molta gràcia. :-)

Resulta que som rar perquè…

• No perd un temps preciós de la meva vida davant aquesta capsa que anomenen tonta.
• Estic molt més ben informat que els que només miren els noticiaris televisius.
• Quan vull ciència ficció preferesc un bon llibre a mirar les notícies a la tele.
• M’estim més tenir una relació activa amb altres persones a través d’Internet que asseure-me al sofà per tenir-ne una de passiva amb el televisor.
• No vull pagar per veure la televisió per cable o satèl·lit i haver d’enviar-me uns paquets prefabricats.
• Si vull mirar un documental, una pel·lícula o una sèrie m’és molt més còmode devallar-los d’Internet i gaudir-los en versió original. Tanmateix em fan pagar cànons.
• No sé amb qui surt la folklòrica de torn o què ha comprat tal actor a les rebaixes.
• Pens que els responsables de la quasi totalitat dels reality shows de la televisió haurien de ser a la presó.
• No dedic una hora i mitja del meu dia a mirar publicitat mentre se’m moren les neurones i em tracten d’estúpid.
• M’estim més prendre el sol i l’aire fent activitats al carrer o amb els amics.
• Preferesc fer un poc d’esport i gaudir del clima que tenim.
• [...]
• De tant en tant m’atur a pensar què vull fer amb el meu temps i la meva vida en lloc d’alienar-me.

No, si al final serà vera que som rar. :-P

Avui en dia hi ha tecnologia suficient i bona com perquè un servidor web et mostri les pàgines directament en l’idioma que has definit al teu navegador si aquestes estan disponibles. Hi ha situacions, però, que fan sospitosament difícil que això sigui possible.

Ara fa dos anys vaig escriure un apunt a aquest blog titulat “La realitat de Marratxí?” on feia una reflexió sobre la castellanització progressiva que hi havia al municipi gràcies a qualcuns moviments polítics interessats a certes associacions de veïnats. Idò enguany la situació ha empitjorat molt i, mentre intentava documentar-me sobre alguns detalls a la pàgina web de l’Ajuntament m’he trobat amb el súmum dels despropòsits lingüístics.

El servidor on està allotjada la pàgina no fa cas de les preferències del navegador i et mostra l’idioma per defecte, que és el castellà. Això, d’entrada ja me pareix malament, però bé, pot passar. Però… i si intentes canviar d’idioma per veure les pàgines de l’Ajuntament en mallorquí (vaja, en català)? Idò que l’enllaç de canvi d’idioma al català apunta a una pàgina anomenada index.es.html que… adivinau… mostra de nou la pàgina en castellà.

Bé, deu ser un error (vols pensar). Idò forcem la càrrega en català… I aquí és on obtens un gloriós…

Idò ja ho sabeu, l’Ajuntament de Marratxí (o millor dit, Ayuntamiento de Marratxí, com surt al títol de la seva pàgina), no suporta el català. I aquesta frase pot tenir moltes lectures distintes i cap d’elles gaire bona, precisament.

A la web la majoria de pàgines estan en castellà, les notícies també. Es cert que pots caure fortuïtament a qualque pàgina institucional en català, però no perquè la puguis triar, sino perquè la web fa pena.

Molt trist, tot plegat. :-(

Només per a la vostra informació, l’Ajuntament de Marratxí està governat pel PP en majoria absoluta des de les darreres eleccions municipals.

Sobre el desastre de les festes, que és del que vos volia xerrar al començament, ja me n’encarregaré un altre dia.