ziga-zaga

La natura segueix el seu ritme i tu t’hi has d’adaptar.

Això és el que me queda clar aquesta setmana, perquè les domatigueres demanen atenció immediata però no he tengut gaire temps per dedicar a l’hort. Des de que les vaig sembrar, l’únic que havia fet era regar-les, però han començat a créixer i demanen tutors o alguna estructura que les aguanti, si no les vull tenir arrossegant-se pel terra.

A més, com que no hi havia posat el compost i les havia regat amb manguera, la superfície del sol s’ha compactat, així que he hagut d’entrecavar un poc i, ara sí, he aprofitat per posar-hi una capa superficial d’adob i, de pas, tallar els ulls més baixos, que tocaven enterra i que, tanmateix, no treuran fruit i lleven força a la planta.

Com que aquests dies ha fet calor i, de vegades, he regat les domatigueres pulveritzant amb la manguera i no directament enterra (recordau que encara no tenc el reg muntat), ja han començat a aparéixer fongs. Un veïnat m’ha duit sofre per combatre-los i demà dematí l’espolsaré per damunt les plantes.

És urgent posar-hi els tutors i muntar el sistema de reg, però la cosa va bé. La majoria de domatigueres ja tenen flors i n’hi ha dues que ja fan domàtigues! :-)

Per cert, m’agrada molt l’olor que fan les domatigueres.

NOTA: No tenc equipament fotogràfic per fer aproximacions, així que les fotografies són retalls d’imatges més grans.

Per por a que aquests dies plogui, he decidit garbellar el compost que vaig separar l’altre dia per posar-lo a cobro. Com que ja ha perdut part de la seva humitat, ha estat fàcil.

Així, he separat el compost madur i fi (potser massa fi, però no tenc res més per fer-ho) de les restes que encara no s’han degradat del tot i que he tornat al munt de matèria vegetal.

En vos pos dues fotografies: La primera és del compost garbellat i la segona de la matèria que encara necessita madurar més.

El resultat… 22Kg de compost llest per a ser usat a l’hort i molta satisfacció. :-)

NOTA: Perdonau les fotografies desenfocades, me n’he adonat en tenir-les fetes.

L’adob és essencial per a qualsevol hort del que volguem treure una bona collita. En el meu cas, he optat pel compost, aprofitant les restes vegetals del jardí i de la cuina i evitant, així, l’ús de preparats químics.

Avui, gràcies a que el cel estava tapat i no feia gaire calor, he extret el primer compost del caramull on anam acumulant les restes diàries de la cuina i d’allò que anam tallant i segant al jardí durant mesos i que, de tant en tant, volteig perquè s’airegi.

En retirar la matèria més madura, que va quedant a la part inferior del caramull, he estat ben content de veure que en sortia una quantitat major de la que esperava, encara que no serà suficient per l’hortet que estic començant a muntar.

Com que no tenc cap garbell prou fi per destriar correctament el material descompost, de moment l’he passat per una reixa de plàstic no gaire fina i l’he acaramullat a part. El resultat el podeu veure a la fotografia que acompanya aquest apunt.

El material és fi i de bona estructura, lleugerament humit (no banya), de tacte suau i d’olor agradable. En qualsevol cas, crec que encara necessita madurar una mica més, així que el separaré i deixaré que la natura acabi de fer la seva feina. El munt està ple de someretes del bon jesús, cucs, milpeus, aranyetes… és a dir, tota la fauna i microorganismes que processen les restes per convertir-les en compost. És un bon senyal.

Ja tenim un dels pilars de l’hort. Ara, anem a per els altres…

Ahir va venir una veïnada a casa dient

“he plantat domatigueres i me’n sobren, en voleu?”

Encara no tenc l’hort preparat (ni tant sols planejat), però una oportunitat així no es pot desaprofitar. :-)

Ens va dur una vintena de domatigueres (Lycopersicon esculentum) de tres castes diferents: de ramellet, de pera i unes altres que no conec (per ensalades, molt carnoses). El planter és seu.

Les tomatigueres que ens han duit.

El primer problema a resoldre ha estat trobar un lloc on sembrar-les, ja que encara no hem preparat la terra. Al final hem optat per un racó que, encara que potser no té les hores de sol que hauria de tenir, segurament anirà bé. Després d’entrecavar un poc la terra i retirar algunes pedres (per sort, avui vespre ha plogut), hi hem sembrat les domàtigues de ramellet (que s’arrosseguen més) i les de pera (que creixen verticalment). Les altres les sembrarem a un altre lloc, que encara no hem triat.

Les tomatigueres, sembrades, a falta de posar-hi un mantell de compost.

Com que la meva intenció és muntar l’hort en parades en crestall, en lloc de sembrar les domatigueres alineades i fer solcs, he decidit sembrarles en pla i més juntes del que estarien normalment, a l’espera de posar-hi una capa superficial de compost i el sistema de reg, que encara no tenc.

Ara només falta cuidar-les una mica, esperant que ens donin bons fruits.