ziga-zaga

Estic preparant un material editorial destinat a viatgers que recorren en món i agrairia la vostra col·laboració.

Imaginau que estau de viatge, ja sigui al vostre propi país o a un país estranger…

Quines eines o informació vos agradaria tenir a mà?

N’hi ha de clàssics, com…

• Un mapa amb els fusos horaris.
• Una taula amb les equivalències de les principals unitats de mesura: distància, pes, temperatura…
• Un full on anotar telèfons i referències importants en cas d’emergència o a l’hora d’anular targetes de crèdit, per exemple.
• [...]

A jo se me n’ocorren d’altres com …

• Una llista de webs amb informació sobre viatges, com per exemple, un directori de ciber-cafès.
• Una agenda on anotar les dades de les persones amb les que has fet amistat durant el viatge i amb les que vols mantenir un contacte posterior.
• [...]

Vos hauria agradat tenir qualcuna d’aquestes coses mentre ereu de viatge? Quines altres?

Vos agrairé qualsevol comentari al respecte. :-)

“He descobert la fotografia. Ja em puc morir. No em queda res més per aprendre.”

Pablo Picasso

Avui m’han dit rar per segona vegada aquesta setmana. Rar, perquè no mir la televisió. Tot plegat em fa molta gràcia. :-)

Resulta que som rar perquè…

• No perd un temps preciós de la meva vida davant aquesta capsa que anomenen tonta.
• Estic molt més ben informat que els que només miren els noticiaris televisius.
• Quan vull ciència ficció preferesc un bon llibre a mirar les notícies a la tele.
• M’estim més tenir una relació activa amb altres persones a través d’Internet que asseure-me al sofà per tenir-ne una de passiva amb el televisor.
• No vull pagar per veure la televisió per cable o satèl·lit i haver d’enviar-me uns paquets prefabricats.
• Si vull mirar un documental, una pel·lícula o una sèrie m’és molt més còmode devallar-los d’Internet i gaudir-los en versió original. Tanmateix em fan pagar cànons.
• No sé amb qui surt la folklòrica de torn o què ha comprat tal actor a les rebaixes.
• Pens que els responsables de la quasi totalitat dels reality shows de la televisió haurien de ser a la presó.
• No dedic una hora i mitja del meu dia a mirar publicitat mentre se’m moren les neurones i em tracten d’estúpid.
• M’estim més prendre el sol i l’aire fent activitats al carrer o amb els amics.
• Preferesc fer un poc d’esport i gaudir del clima que tenim.
• [...]
• De tant en tant m’atur a pensar què vull fer amb el meu temps i la meva vida en lloc d’alienar-me.

No, si al final serà vera que som rar. :-P

Avui en dia hi ha tecnologia suficient i bona com perquè un servidor web et mostri les pàgines directament en l’idioma que has definit al teu navegador si aquestes estan disponibles. Hi ha situacions, però, que fan sospitosament difícil que això sigui possible.

Ara fa dos anys vaig escriure un apunt a aquest blog titulat “La realitat de Marratxí?” on feia una reflexió sobre la castellanització progressiva que hi havia al municipi gràcies a qualcuns moviments polítics interessats a certes associacions de veïnats. Idò enguany la situació ha empitjorat molt i, mentre intentava documentar-me sobre alguns detalls a la pàgina web de l’Ajuntament m’he trobat amb el súmum dels despropòsits lingüístics.

El servidor on està allotjada la pàgina no fa cas de les preferències del navegador i et mostra l’idioma per defecte, que és el castellà. Això, d’entrada ja me pareix malament, però bé, pot passar. Però… i si intentes canviar d’idioma per veure les pàgines de l’Ajuntament en mallorquí (vaja, en català)? Idò que l’enllaç de canvi d’idioma al català apunta a una pàgina anomenada index.es.html que… adivinau… mostra de nou la pàgina en castellà.

Bé, deu ser un error (vols pensar). Idò forcem la càrrega en català… I aquí és on obtens un gloriós…

Idò ja ho sabeu, l’Ajuntament de Marratxí (o millor dit, Ayuntamiento de Marratxí, com surt al títol de la seva pàgina), no suporta el català. I aquesta frase pot tenir moltes lectures distintes i cap d’elles gaire bona, precisament.

A la web la majoria de pàgines estan en castellà, les notícies també. Es cert que pots caure fortuïtament a qualque pàgina institucional en català, però no perquè la puguis triar, sino perquè la web fa pena.

Molt trist, tot plegat. :-(

Només per a la vostra informació, l’Ajuntament de Marratxí està governat pel PP en majoria absoluta des de les darreres eleccions municipals.

Sobre el desastre de les festes, que és del que vos volia xerrar al començament, ja me n’encarregaré un altre dia.

Feia molt de temps que ho duia entre cella i cella i, fa uns dies en tenir l’oportunitat, vaig provar el caiac de mar.

Des de sempre m’ha agradat la mar i tot allò relacionat amb ell, encara que per diverses circumstàncies no hi he tengut gaire relació: una mica de vela i nadar-hi, bàsicament. Ara mir de recuperar el contacte amb l’aigua de diverses formes, que ja vos aniré contant, i una d’elles ha estat el contacte amb aquesta piragua especialment pensada per les característiques de la mar.

El caiac (kayak) és un tipus de piragua tancada que se maneja d’assegut i amb una pala doble. Si és de mar, sol tenir una longitud més gran d’allò habitual (4 o 5 metres) i unes formes a proa i popa adaptades per poder atacar les ones amb més facilitat.

Com que mai havia pujat a un caiac, vaig optar per seguir un curset d’iniciació que ha resultat molt profitós però que també m’ha mostrat algunes limitacions físiques que hauré de superar.

D’entrada m’han sorprès algunes coses del caiac, com per exemple la seva inestabilitat però també les tècniques que te permeten dominar-la i moure-te amb una certa facilitat. Una altra sorpresa ha estat la de que no són els braços els que fan la força i els que més pateixen, sino que cames, abdomen i esquena són les parts que més treballen.

L’experiència, però, ha estat molt positiva i enriquidora. Supòs que influeix molt la persona que t’ensenya i, en el meu cas, trob que ha estat del millor que podia trobar. He topat amb en Miguel, de Kayak Mallorca i Piraguas GM, una persona experta, tranquil·la, que prima la seguretat, que vigila i corregeix sense agobiar ningú… i que mira de fer les sessions amenes i un tant divertides. També l’acompanyen altres monitors igualment experts.

En definitiva, m’ha entusiasmat tastar aquest món i, si el meu cos m’ho permet, segurament hi aniré fent petites incursions com sessions de perfeccionament i excursions per la costa de Mallorca, tant impressionant com és.

Si estau avorrits i no sabeu què fer… provau-ho! El contacte amb la mar és molt gratificant. :-)

Nota: La fotografia del grup la va fer en Miguel, el monitor del curset. Tots els drets reservats. All rights reserved.

No és la primera vegada que veig com, estant a ca uns amics, reben una i una altre telefonada de ves a saber qui que els intenta vendre qualque cosa: normalment serveis relacionats amb les telecomunicacions o productes en venda directa. De vegades aquests amics me fan comentaris com… - “aquests ja me telefonaren la setmana passada i ja els hi vaig dir que no m’interessa” -. Supòs que a vosaltres també vos passa sovint.

Hi ha una solució per evitar la major part d’aquestes cridades i cartes que rebem a casa, encara que per més que els hi he dit als meus amics no em fan cas i segueixen amargats amb les telefonades. :-P

La solució consisteix en apuntar-mos a les llistes Robinson, que no és més que un fitxer que consulten les principals empreses de màrqueting espanyoles (entre les que s’inclouen les operadores de telecomunicació) per evitar perdre el temps intentant vendre a qui clarament ha dit que no vol comprar.

El fitxer és propietat de FECEMD i apuntar-si és tan senzill com omplir un formulari a la seva web. L’efecte de la nostra inclusió a les llistes pot ser una mica lent perquè les empreses poden tardar en incorporar el fitxer actualitzat fins a sis mesos. A partir d’aquí… la vostra vida canviarà.

Apuntar-se a les llistes Robinson aturarà la majoria de telefonades i cartes dirigides directament al vostre nom, però no farà res sobre aquells enviaments o campanyes de mailing indiscriminat que no van dirigides a ningú en especial.

Jo m’hi vaig apuntar fa uns dos anys i la veritat és que no rep més de una o dues telefonades cada mes o mes i mig. De cartes, no vos ho sabria dir, però per l’estil. Esgrimir la LOPD en aquests casos és molt efectiu.

Provau-ho i ja me direu coses…

Mà de metge! :-)