ziga-zaga

Començ a cansar-me de l’actitud d’alguns falsos gurus (creuen ser-ho) en tecnologia i societat. Molta humilitat falta a aquest món.

N’hi ha que diuen que qui no és capaç de gaudir de les petites coses de la vida no pot ser feliç perquè la felicitat està composta d’aquestes petites coses. Jo crec que tenen raó.

Darrerament estic aprenent a gaudir d’aquests petits plaers de la vida, del dia a dia… Potser no som feliç però m’hi vaig acostant a poc a poc.

Aconseguir amb esforç alguna cosa que t’has proposat, una conversa amb un amic, una caminada per la natura, un menjar que et torna boig, la companyia d’algú especial… són coses a l’abast de tothom. Només hem d’aprendre a gaudir-les.

M’he proposat penjar a Twitter (i també a Facebook) qualcun d’aquests petits plaers amb l’etiqueta #petitsplaers i veig que hi ha gent que també s’hi ha animat, així que vos encoratjo a que vosaltres també ho faceu.

Basta aturar-se un moment a pensar per a descobrir multitud d’aquests instants. Sigueu feliços.

Darrerament hi ha un tema que m’està causant problemes: la dispersió de missatges personals.

No fa tant, l’única manera d’enviar missatges personals a la gent era el correu electrònic. Ara, però, me trob amb que la gent m’envia missatges de correu, però també missatges personals a través de Facebook, Twitter o Flickr… i no ho fan a través de la missatgeria instantània perquè normalment hi estic desconnectat.

Tot això fa que els missatges i converses amb la gent quedin dispersos aquí i allà, fent difícil (si en tens molts) atendre-los o arxivar-los correctament. Ara he de fer una passada per tot per veure el que hi ha.

Ja sé que hi ha serveis que enllacen una cosa amb l’altra, però d’aquesta manera es crea un altre efecte tant indesitjat com el primer: la multiplicació de missatges, que arriba a la saturació.

Qualque ànima caritativa amb una solució?

Avui vespre, mentre conduia tot sol, reflexionava sobre algunes persones que he conegut darrerament i he arribat a la conclusió que mai en la meva vida havia conegut tanta gent interessant com en el darrer any o any i mig.

Quan dic gent interessant vull dir gent que et marca. Hi ha persones anònimes i n’hi ha que no ho són, però totes elles destaquen per qualitat humana i qualque cosa més… tenen iniciativa, valoren coses importants però poc habituals, s’esforcen, estimen els altres i també el que fan, són obertes, s’entreguen… són vitals!

Crec que la característica més important és que t’enriqueixen i te fan un poc millor com a persona.

No ho sé, potser és casualitat o potser és que la meva forma de veure les coses ha anat canviant. En qualsevol cas, n’estic molt content.

Ha arribat el moment de contar-vos en què he invertit el temps darrerament, d’explicar-vos quin és aquest projecte que m’ha tengut tant ocupat les darreres setmanes…

Després de set anys fent feina com a treballador autònom dins la branca d’informàtica ha arribat el moment d’ampliar horitzons i redefinir certes coses, especialitzant-me un moc més en l’administració de sistemes i tot allò relacionat amb Internet. Per això m’he unit a gent que pot aportar molt dins aquest camp.

Què creis que pot sortir de la unió d’un expert en periodisme i comunicació, una empresa productora audiovisual i la meva experiència dins el camp de la informàtica? La resposta és El Crit Digital, un projecte que la setmana passada i, després de passar per tots els requisits legals, ha pres cos en forma de societat limitada.

Abans, però, hi ha hagut moltes xerrades i reunions, trobades i propostes per posar en comú tot allò que se pretén fer. Els objectius i les idees estan clars i ara només fa falta anar marcant prioritats.

Hi ha molta feina per fer. Coneixeu allò de “en casa de herrero, cuchara de palo“? Encara no tenim ni web, i això que és una de les coses que oferim, però és que primer hem d’acabar un projecte que ja està en marxa. Aplicam allò de poc a poc i bona lletra. No patiu, ja tenim els dominis registrats i el correu en marxa des de fa temps. També ens hem donat d’alta a algunes xarxes socials però encara no hem activat la nostra participació.

La nostra intenció és la de facilitar l’entrada a la xarxa a totes aquelles empreses que han quedat dins els canals tradicionals, proporcionant eines i serveis adequats i efectius. Estam cansats de sentir contínuament suposats experts que s’omplen la boca amb expressions com “social media” però que fan propostes buides de contingut. Val més tocar amb els peus enterra.

Ara mateix ja hi ha cinc persones fent-hi feina, aportant coneixement, experiència, ganes i il·lusió. A més, ens hem envoltat de tota una sèrie de col·laboradors amb els que podem dur endavant pràcticament qualsevol projecte a Internet.

Ja tendré temps d’anar-vos explicant detalls del que feim i de qui és qui. De moment només he volgut encetar el tema perquè ho sapigueu.

Durant la gestació d’aquest projecte, n’hi ha que m’heu donat consells i d’altres fins i tot m’heu ajudat més enllà. Vos vull donar les gràcies a tots.

Habitualment faig feina a un ordinador portàtil amb teconologia de fa quatre anys. És un ordinador normalet que sempre m’ha donat alegries i que esper conservar un parell d’anys més si tot va bé.

Aquest darrer any, però, de cada vegada se m’ha fet més difícil treballar-hi perquè els entorns gràfics s’estan complicant cada vegada més. Jo sempre he estat de KDE i he de reconèixer que estan fent una gran feina per modernitzar l’entorn. Les darreres versions són una virgueria. GNOME va pel mateix camí.

El que passa és que córrer aquests bergants sobre maquinari no gaire potent es torna inusable quan de fer feina es tracta, així que demanant consell als amics, he decidit passar a Xfce, un entorn molt senzill però pràctic, modern i elegant que, després d’uns dies de prova, no me desagrada gens.

Encara estic en el procés d’adaptació i migració d’aplicacions però tenc l’avantatge de que sempre puc arrancar les que vulgui, siguin de KDE o GNOME, sense haver de posar en marxa tot l’entorn d’escriptori. Si és necessari també puc controlar-ne els serveis.

Crec que ha estat una bona decisió i que potser vos interessi provar-ho. És una bona eina per mantenir la filosofia KISS.