ziga-zaga

Seguint amb el procés de simplificació que estic aplicant des de fa mesos a tot el que m’envolta, aquests dies li ha tocat a Facebook.

Ja hi començava a tenir massa renou i se’m feia difícil seguir certes coses a més de que darrerament el que hi public, si bé no té un caire privat o secret, és més personal.

He començat eliminant totes les aplicacions inútils que durant mesos s’havien anat acumulant al meu perfil, a més d’emmudir la majoria de les que usen els meus contactes. Això, d’entrada, ja proporciona un mur molt més simple i net. Han quedat només les imprescindibles o les que Facebook no permet eliminar.

Sobre els contactes, a pesar de que sempre he seguit la política de no afegir gent que no conec personalment o sobre la que no tenc una referència forta, han arribat a formar una llista difícil de manejar. La solució a aquest problema també ha passat per alleugerar una mica la cosa, amb l’eliminació de 108 contactes (amics, els anomena Facebook).

La majoria d’aquests 108 contactes són gent inactiva o que entra al sistema molt de tant en tant i quasi mai per dir res interessant. Els altres, o no contesten el meus missatges, o m’han bloquejat per no sentir el que dic…

Només me preocupa que qualcuna d’aquestes persones sí estigui realment interessada en mantenir el contacte i s’hagi sentit ofesa pel fet d’haver-la esborrada. Si és així, i llegeix aquest apunt, només m’ha d’afegir de nou que estaré encantat de tenir-la entre els “elegits”.

Queda dit.

Sigau feliços.

Ja fa quatre anys (com passa el temps!) vos vaig escriure sobre el concert que Tim Easton va fer a Sa Pobla.

Ara m’ha fet molt feliç saber que els amics de Pecan Pie han aconseguit que en Tim torni a actuar a la nostra illa.

Ho farà el dissabte 31 d’octubre de 2009 al Cultura Club, acompanyat de Toni Montserrat.

Vos recoman que hi aneu… i per només 10 euros si comprau l’entrada de forma anticipada!

Una vegada, en Miguel Ángel Payeras me va dir…

Hi ha gent que sí i gent que no.

Cada dia estic més convençut de que té tota la raó.

Començ a cansar-me de l’actitud d’alguns falsos gurus (creuen ser-ho) en tecnologia i societat. Molta humilitat falta a aquest món.

N’hi ha que diuen que qui no és capaç de gaudir de les petites coses de la vida no pot ser feliç perquè la felicitat està composta d’aquestes petites coses. Jo crec que tenen raó.

Darrerament estic aprenent a gaudir d’aquests petits plaers de la vida, del dia a dia… Potser no som feliç però m’hi vaig acostant a poc a poc.

Aconseguir amb esforç alguna cosa que t’has proposat, una conversa amb un amic, una caminada per la natura, un menjar que et torna boig, la companyia d’algú especial… són coses a l’abast de tothom. Només hem d’aprendre a gaudir-les.

M’he proposat penjar a Twitter (i també a Facebook) qualcun d’aquests petits plaers amb l’etiqueta #petitsplaers i veig que hi ha gent que també s’hi ha animat, així que vos encoratjo a que vosaltres també ho faceu.

Basta aturar-se un moment a pensar per a descobrir multitud d’aquests instants. Sigueu feliços.

Darrerament hi ha un tema que m’està causant problemes: la dispersió de missatges personals.

No fa tant, l’única manera d’enviar missatges personals a la gent era el correu electrònic. Ara, però, me trob amb que la gent m’envia missatges de correu, però també missatges personals a través de Facebook, Twitter o Flickr… i no ho fan a través de la missatgeria instantània perquè normalment hi estic desconnectat.

Tot això fa que els missatges i converses amb la gent quedin dispersos aquí i allà, fent difícil (si en tens molts) atendre-los o arxivar-los correctament. Ara he de fer una passada per tot per veure el que hi ha.

Ja sé que hi ha serveis que enllacen una cosa amb l’altra, però d’aquesta manera es crea un altre efecte tant indesitjat com el primer: la multiplicació de missatges, que arriba a la saturació.

Qualque ànima caritativa amb una solució?