ziga-zaga

Vos he dit mai que odiï els spammers? Idò sí.

Sempre hem tractat amb èxit el tema de l’spam als nostres servidors, però des de fa uns dies en tenim un que, pobret, ja no pot més. Està rebent onades impressionants de missatges que, entre l’antispam i l’antivirus, s’estan menjant la màquina. Això no tendria gaire importància si no fos perquè aquest servidor també suporta altres serveis, com el web, i la lentitud ja es nota massa.

Hem acabat endurint els sistemes per fer front a aquesta allau de missatges de forma que ara s’aturen a l’entrada i ja no són processats, però això implica usar les no sempre justes RBL i fer callouts que rebutgen alguns missatges que s’haurien d’acceptar. Esper que sigui una situació temporal. Com a part de la solució, ja he comanat un nou servidor més potent i capaç perquè també sospitam que aquest té qualque problema d’accés a disc (la majoria de càrrega ve de l’E/S).

Per cert, i xerrant de sistemes antispam, he vist que a un compte que tenc a GMail per fer backup d’alguns missatges se n’han marcat molts com a spam sense ser-ho. Tot s’arregla dient-li al servidor que no ho són. He comprovat que els següents ja es filtren bé… però clar, si això em passa a jo, també els hi passa als altres.

Des de fa un temps he rebut comentaris d’amics que em diuen que no han rebut alguns missatges meus. Idò ja sabeu, si usau GMail, per favor, revisau els missatges marcats com a spam, que segurament seran allà. Digau-me qualque cosa si no és així.

He fullejat una guia interessant: “Migración al software libre: guía de buenas prácticas” (PDF - 126p - 4,7MB). Crec que va ser presentada l’any passat per varis membres del Instituto Tecnológico de Información, de la UPV.

Aquesta és una guia que planteja la migració cap al programari lliure estudiant totes les seves fases, des de la planificació fins a la conclusió, donant consells, exemples i fins i tot anomenant alguns casos d’èxit. Cobreix els distints tipus de programari segons la seva funció i també dóna alguns consells respecte del maquinari.

Crec que la seva lectura pot ser bastant profitosa a l’hora de plantejar migracions, no sempre fàcils.

Relacionada: Guía sobre programari lliure a l’empresa.

De vegades ens trobam amb la necessitat d'anotar informacions diverses, provinents de fonts molt distintes i en qualsevol moment. Podem usar programes de notes, organitzadors de calendari, processadors de textos… però possiblement acabarem amb la informació desestructurada i inconnexa. Fins i tot podem acabar fent les anotacions a qualsevol paper que quedarà oblidat o extraviat a qualque lloc.

A jo em passava això mateix fins que vaig decidir usar una eina única per organitzar gran part de la informació que maneig cada dia: vaig optar per usar un wiki.

Com tots sabeu, un wiki és una eina usada per a l'edició d'informació escrita de forma col·laborativa, via web i amb un mecanisme de control de versions del contingut. Si prescindim de la part col·laborativa de la definició (o no) tenim l'eina perfecte per gestionar moltes de les informacions que habitualment passen per les nostres mans, convertint el wiki en una eina més de productivitat personal.

El wiki ens permet formatar el contingut, normalment text, d'una manera ràpida i senzilla sense haver-nos de preocupar gaire del disseny. Es tremendament fàcil organitzar la informació per nivells o seccions, resaltar el text de forma diversa, emplenar taules, afegir imatges… i sobretot, enllaçar documents entre sí amb les carecterístiques pròpies de la web, ja sigui dins el mateix wiki o a Internet. La flexibilitat és altíssima, però una de les característiques més útils és el control de versions, que ens permet tornar enrera fins allà on volguem dins la història del document. En un entorn en el que els documents són canviants per defició el wiki n'és el rei.

Si bé l'agenda i les cites de calendari les control amb KOrganizer, quasi tota l'altra informació la procés amb el wiki:

• Anotació i desenvolupament d'idees.
• Llista (inacabable) de coses per consultar o mirar. Referències en general.
• Llista de tasques pendents, tant personals com professionals.
• Definició de processos de feina.
• Manuals de serveis i configuracions diverses (apunts i howtos), amb format tallar i aferrar i amb ressaltat de codi si és necessari.
• Preparació d'apunts pels programes de ràdio.
• Llista d'idees i possibles apunts pel blog.
• Anotacions sobre llibres que m'agradaria llegir i música que voldria escoltar.
• […]

Programari lliure amb funcionalitat de wiki n'hi ha molt. Jo en cercava un que, sense ser minimalista, fos senzill i em permetés treballar en el portàtil sense gaires complicacions i, després de varies proves, vaig triar DokuWiki.

DokuWiki cumpleix els estàndards del W3C i usa fulls CSS molt simples, està escrit en PHP i a Debian és tant bo d'instal·lar que basta fer apt-get.

Entre les seves característiques més bàsiques trobam:

• Edició senzilla.
• Control de versions i darrers canvis.
• Creació d'índex i taules de contingut automàtics.
• Sindicació mitjançant RSS i Atom.

Els seus fulls d'estil senzills són ideals per a generar documentació en PDF neta i clara des del mateix navegador. Agafar el codi XHTML que genera i aferrar-lo directament al blog també és molt útil.

A més té altres característiques més avançades com els espais de noms, autenticació i gestió d'accés i tota una sèrie de plantilles i plugins que de moment no he necessitat.

DokuWiki pot enmagatzemar els continguts amb gestors de bases de dades com MySQL o Postgres però també en fitxers de text pla i, aquesta característica me va agradar molt perquè tens els fitxers tal com tu les has escrit. A més, fa que sigui molt fàcil fer-ne còpies de seguretat senzillament copiant els directoris on es troben i sense haver de fer volcats de les bases de dades.

Evidentment hi ha wikis molt més estesos i complexos, com MediaWiki, o més adequats per a la integració amb sistemes de desenvolupament de programari, com el de Trac… però per jo, en local i per a un ús personal en aquest moment, em convenç molt més DokuWiki.

Aquesta setmana en Benjamí Villoslada em va fer descobrir una extensió per Iceweasel (Mozilla Firefox) que em serà molt útil: es tracta de ScrapBook.

ScrapBook és una extensió lliure (llicència MPL) que permet capturar planes web per a la seva navegació offline, però amb una sèrie d’afegits que la fan especialment interessant, com son: ordenació i classificació a l’hora de guardar-les, inclusió d’anotacions, ressaltat, subratllat, cerques…

Tot això permet preparar material per a presentacions o la seva conversió en documents estàtics anotats molt fàcilment.

Aquí queda. :-)

Els amics de Pecan Pie han anunciat un concert per avui vespre al Teatre Sa Societat de Calvià… Actuaran Danny & The Champions Of The World i també Eek.

Ja sabeu el que pens d’aquests concerts. He gaudit molt de cadascun al que he assistit perquè la qualitat està assegurada: en Joan Andreu s’implica completament i si no n’està segur no ho munta.

Com sempre, teniu més informació a la web de Pecan Pie.

Fa temps que es xerra de l’oficina sense papers, dels llibres electrònics, dels cursos online… però en tenir un document amb més de dues o tres fulles m’entra la necessitat irracional d’imprimir-lo. No sé si el meu cervellet està programat així, o és perquè l’esquena no aguanta tant de temps asseguda, o la vista em juga males passades però, el que és cert és que se’m fa molt difícil seguir textos llargs a la pantalla.

Ho guard quasi tot en PDF al disc dur: articles, manuals, documents, referències… i no tenc una necessitat real d’imprimir més que aquells documents que operativament és imprescindible tenir en paper (avui en dia).

Per què se’m fa tant difícil? Amb la flexibilitat i immediatesa que tenen els documents electrònics, que es troben tot d’una, als que es poden fer cerques, que es poden indexar, copiar, enviar… no és lògic que no podem passar sense paper, amb tot el que això comporta.

Per més que ho intent no ho aconseguesc. :-(

Com ho feis, vosaltres? Vos passa el mateix?