Torn a casa, conduint de matinada, mentre encara ressonen al cap les cançons que he escoltat avui vespre. Ha estat una vetllada màgica, una vetllada màgica d’estiu.

Imaginau… És de nit a una possessió perduda per la Serra de Tramuntana. Al cel, la lluna i els estels; de fons, els grins, un ca i, de tant en tant, el belar d’una ovella. Mentrestant, poc més de vint persones escolten, a la fresca, com en Joan, na Floren i una guitarra omplen l’ambient de màgia. És la màgia de Petit.

És una reunió d’amics, informal, amb la particularitat de que ningú sap a què hi va i, per tant, la sorpresa és total. Abans del concert, uns fan la xerrada amb una copa a la mà, d’altres preparen una taula plena de menjar boníssim i, els més agosarats, es refresquen al safreig. L’entorn és sublim.

Fins avui no he conegut en Joan Castells en persona, encara que ja fa un parell d’anys que ens relacionam a través de les xarxes socials, a Internet, i que tenia moltes referències d’ell a través de familiars i amics. Tampoc coneixia na Floren ni n’Èlia, dues persones ben interessants.

M’agrada la música de Petit. Sempre m’ha agradat. És senzilla però profunda, molt personal i intimista, de vegades. És una música que va amb jo, o jo vaig amb ella. No vos ho puc explicar, s’ha d’escoltar. Si és en directe acústic, millor. La podeu escoltar (i comprar) a través d’Internet. El seu darrer EP s’anomena Black Bird Daisy (i ja sabeu que a jo també m’agraden els aucells). El vos recoman, de veres. :-)

Avui ha estat un dia redó, coronat per una nit meravellosa, gràcies a l’art de Petit i als amfitrions que ens han convidat i acollit a ca seva. Moltes gràcies a tots, de tot cor. :-)

La idea era fer una passejada curiosa per mirar i ensumar, per descobrir què m’hi esperava dedins. No en vaig quedar decebut, però vos puc resumir la meva impressió en dues idees clares:

1. Existeix una varietat impressionant de tot tipus de vegetals que et poden permetre fer qualsevol tipus de projecte, però… és molt difícil destriar-ne la procedència (local o forana) i pràcticament no hi ha res que s’hagi cultivat amb tècniques i elements de l’agricultura ecològica.
2. Les aficions es paguen i, avui en dia, la jardineria i l’horticultura són una afició. Llevat dels suculents descomptes que es fan als professionals, el client particular ha de pagar uns preus exagerats que, en alguns casos, arriben a la presa de pèl. I això és especialment greu en tot el que fa referència a eines, accessoris, decoració, substrats… és a dir, el que compra majoritàriament el client particular. Una mostra: com pot ser que una tenda xinesa tengui el mateix model de cossiol (no un de similar), del mateix fabricant (o importador) a un terç del preu al que el ven un d’aquests magatzems de jardineria? L’única diferència és que un carrega exageradament el preu i l’altre no.

La conclusió a la que arrib és la de que no és necessari gastar massa doblers per gaudir de la terra. Amb quatre eines bàsiques i una mica d’idea te’n pots sortir la mar de bé. Potser hagis de comprar alguna llavor o planter però segurament tens algun conegut que te’ls pot proporcionar a partir del seu hort. La idea senzilla i minimalista de muntar-lo amb el que tens m’atreu molt.

En seguirem xerrant.