Torn a casa, conduint de matinada, mentre encara ressonen al cap les cançons que he escoltat avui vespre. Ha estat una vetllada màgica, una vetllada màgica d’estiu.

Imaginau… És de nit a una possessió perduda per la Serra de Tramuntana. Al cel, la lluna i els estels; de fons, els grins, un ca i, de tant en tant, el belar d’una ovella. Mentrestant, poc més de vint persones escolten, a la fresca, com en Joan, na Floren i una guitarra omplen l’ambient de màgia. És la màgia de Petit.

És una reunió d’amics, informal, amb la particularitat de que ningú sap a què hi va i, per tant, la sorpresa és total. Abans del concert, uns fan la xerrada amb una copa a la mà, d’altres preparen una taula plena de menjar boníssim i, els més agosarats, es refresquen al safreig. L’entorn és sublim.

Fins avui no he conegut en Joan Castells en persona, encara que ja fa un parell d’anys que ens relacionam a través de les xarxes socials, a Internet, i que tenia moltes referències d’ell a través de familiars i amics. Tampoc coneixia na Floren ni n’Èlia, dues persones ben interessants.

M’agrada la música de Petit. Sempre m’ha agradat. És senzilla però profunda, molt personal i intimista, de vegades. És una música que va amb jo, o jo vaig amb ella. No vos ho puc explicar, s’ha d’escoltar. Si és en directe acústic, millor. La podeu escoltar (i comprar) a través d’Internet. El seu darrer EP s’anomena Black Bird Daisy (i ja sabeu que a jo també m’agraden els aucells). El vos recoman, de veres. :-)

Avui ha estat un dia redó, coronat per una nit meravellosa, gràcies a l’art de Petit i als amfitrions que ens han convidat i acollit a ca seva. Moltes gràcies a tots, de tot cor. :-)

L’hort no ha rebut gaire dedicació, aquesta setmana. A més de regar-lo una mica de tant en tant…

• Dilluns, en visitar el viver, vaig comprar una alfabeguera (de les d’olor, no comestibles) i l’he trasplantada devora les domatigueres. Fa bona olor i, en teoria, manté alguns insectes enfora.
• A estones, he anat fent planter amb diverses llavors que tenia o he comprat. De moment he començat amb espècies fàcils, d’èxit quasi assegurat: lletuga romana, lletuga “maravilla”, porro, alfabeguera de fulla ampla (comestible) i ruca. El planter l’he fet a suports reusats, com pots de iogurt, bricks de llet o una ouera de cartó.
• He començat a preparar la que serà la primera parada en crestall (o mini-parada, perquè no fa més de dos metres). Però d’això ja en vos parlaré a un altre apunt.
• A la fi, després de moltes setmanes, he girat i airejat el munt del compost. A la foto que acompanya aquest apunt podeu veure el racó on el tenc.
• Per cert, ja hem menjat les primeres prunes, però no en tenc fotos. :-P

Supòs que aquest cap de setmana hi faré alguna cosa més. És gratificant veure com, a poc a poc, d’estona en estona, l’hort va canviant de cara. :-)

La idea era fer una passejada curiosa per mirar i ensumar, per descobrir què m’hi esperava dedins. No en vaig quedar decebut, però vos puc resumir la meva impressió en dues idees clares:

1. Existeix una varietat impressionant de tot tipus de vegetals que et poden permetre fer qualsevol tipus de projecte, però… és molt difícil destriar-ne la procedència (local o forana) i pràcticament no hi ha res que s’hagi cultivat amb tècniques i elements de l’agricultura ecològica.
2. Les aficions es paguen i, avui en dia, la jardineria i l’horticultura són una afició. Llevat dels suculents descomptes que es fan als professionals, el client particular ha de pagar uns preus exagerats que, en alguns casos, arriben a la presa de pèl. I això és especialment greu en tot el que fa referència a eines, accessoris, decoració, substrats… és a dir, el que compra majoritàriament el client particular. Una mostra: com pot ser que una tenda xinesa tengui el mateix model de cossiol (no un de similar), del mateix fabricant (o importador) a un terç del preu al que el ven un d’aquests magatzems de jardineria? L’única diferència és que un carrega exageradament el preu i l’altre no.

La conclusió a la que arrib és la de que no és necessari gastar massa doblers per gaudir de la terra. Amb quatre eines bàsiques i una mica d’idea te’n pots sortir la mar de bé. Potser hagis de comprar alguna llavor o planter però segurament tens algun conegut que te’ls pot proporcionar a partir del seu hort. La idea senzilla i minimalista de muntar-lo amb el que tens m’atreu molt.

En seguirem xerrant.

Ahir, en Truc ens va deixar un regal davall una de les palmeres. Era una rata!

Si no ho record malament, feia anys que no havia vist una rata per casa. De tant en tant veus un ratolí, però no passa sovint. Les males llengües diuen que la culpa és del munt de compost, que les atreu.

Mmm… crec que s’acosta una guerra.

Acabades les feines, he fet una volta pel jardí per veure com els hi ha anat tanta d’aigua a les plantes que, en general, no han tengut cap problema. Però, a una bardissa d’evònim hi he trobat dues coses que no m’han agradat gens. Ja hi tenim, ben instal·lades, dues plagues (si les podem anomenar així).

El que més crida l’atenció és l’oïdi que hi ha a moltes fulles. L’oïdi és una malaltia fúngica que s’estén per molts tipus de plantes i es veu afavorida per la humitat relativament alta i les temperatures elevades. N’he fet una fotografia perquè el vegeu.

Evidentment, aquesta quantitat d’oïdi no ha sortit en dos dies. El fet de no tenir cura del jardí fins ara ha fet que s’escampàs molt i, de fet, ja n’havíem tengut altres vegades.

Com que vull mantenir el jardí i l’hort lliure de productes químics com fertilitzants o plaguicides, el primer que he fet ha estat tallar totes les branques que hi he vist afectades, per separar-les i destruir-les d’alguna forma segura (potser cremant-les). En cap cas aquestes branques acabaran al munt del compost, ja que podrien contaminar-lo i, al final, escampar-lo arreu.

He llegit que el sofre és un bon fungicida preventiu, però no és gaire efectiu per erradicar fongs que s’han instal·lat a la planta. De moment, no sé què faré.

L’altre problema detectat, a les mateixes plantes, ha estat la presència de encara-no-sé-què a les fulles. Semblen larves o algun tipus de pugó (perdonau la meva ignorància). També n’he fet una fotografia.

Aquests tipus de plagues, a la jardineria i horticultura ecològiques, es solen combatre introduint-hi els seus depredadors naturals: vespes, diverses xinxes, poriols… o plantant-hi plantes aromàtiques que els repeleixen.

En general, la millor manera d’atreure els insectes depredadors i augmentar la biodiversitat (per evitar les plagues) És tenir-hi plantes molt diverses, evitant els monocultius. Al nostre jardí hi ha molta verdor, però poques flors. Potser això hi té a veure. De moment no hi he fet res.

Esper que me pogueu ajudar amb aquest petit problema, ja sigui identificant-ne els causants o aconsellant-me possibles remeis que no vagin en contra de les tècniques de l’agricultura ecològica. Esper les vostres paraules als comentaris. :-)