Però les coses no han sortit exactament com jo volia. De descansar i no pensar, res de res. Se veu que no hi ha cosa com intentar no pensar en res perquè el capet es dispari cap a una activitat desenfrenada.

Al final he pres algunes decisions importants sobre ampliar els estudis (que aquest semestre he hagut d’abandonar per problemes de salut que me l’han fet perdre), sobre canvis a la feina a nivell de projectes i persones…

Una de les decisions més importants que he pres ha estat la de perdonar algunes persones que m’han fet molt de mal. Crec que és una de les coses més intel·ligents que podia fer i que, a més, m’ha proporcionat molta tranquil·litat d’esperit.

Entre les coses més intranscendents: he sortit vàries vegades a fer fotos, he visitat el Saló Nàutic i aprofitat també per fotografiar alguns coneguts d’IB3 Ràdio que eren allà. Dinars i sopars amb amics… També he canviat el disc dur al portàtil i, després d’instal·lar nou sistema, estic recuperant les còpies del que hi tenia (si esperau correu de jo, teniu un poc de paciència, que en tenc molt de pendent). Entre les coses que me sap greu no haver fet, anar a un concert que un amic m’havia recomanat (ja tenia un compromís previ).

Con vos deia abans, el capet no ha aturat aquests dies. Per això han sorgit moltes idees i projectes que ara hauré d’estudiar, donant-los forma: projectes laborals, a Internet, personals, familiars… fins i tot artístics. Definitivament han estat uns dies hiperproductius.

I després xerren de l’astènia primaveral… Ja!

La mare que la va parir!

Definitivament hauríem de protegir alguns infants dels seus pares. Aquestes coses me posen la pell de gallina. Brrr!

La fotografia que acompanya aquest apunt és de l’IBWEB al que vaig participar la setmana passada, un dels més divertits que he viscut. Els de la foto són els fixos del programa, na Lydia Sánchez i en Tino Martínez, dos personatges amb molt bon rotllo que miren de fer el programa dinàmic i també una mica divertit.

Aquesta setmana, per cert, i debut a un canvi de darrera hora, hem tengut més temps per fer tertúlia i xerrar de programari lliure. No crec que es repeteixi, però no puc demanar res més a pesar de que en Tino és molt receptiu al tema.

De vegades m’heu sentit dir a aquest blog que som assidu oient de la ràdio però que no sol mirar la televisió… i és vera. Ja fa temps que vaig substituir la televisió per Internet o la càmera, si pot ser, acompanyat pels amics. La ràdio em permet fer feina amb l’ordinador sense ser gaire intrusiva. Cada vegada l’escolt més a través d’Internet i ho sol compaginar amb la música, amb el meu estimat amarok, ja sigui en local o des de Last.fm.

Amb la ràdio, vas descobrint programes que, per un motiu o un altre, creus que val la pena escoltar. Per això he obert una nova categoria del blogroll anomenada “Ràdio i Televisió” on aniré posant enllaços a programes que escolt i vull recomanar. Visitau-la sovint que canvia a cada moment.

No quedeu al començament, mirau-lo fins al final.

Vist al Facebook de Xavier Ricci.

N’Eduard i jo hem decidit anar-hi perquè el programa prometia. S’han projectat alguns dels treballs finals d’aquests darrers anys del Master of Art in Synthesis and Computer Animation (MA ISCA) de la UIB.

Personalment he quedat impressionat de la qualitat del que he vist. De la dotzena de curts que s’han projectat, la majoria m’han deixat una molt bona impressió: per les idees i guions tant ben elaborats, pels gràfics espectaculars i, en general, pel conjunt d’històries molt ben resoltes. Algunes arribaven al coret.

Fent una reflexió, però, el regust que m’ha quedat és amarg. Un acte cultural com aquest, duit a terme un dissabte horabaixa a Palma, un municipi de 400.000 habitants, amb el recolzament del Consell de Mallorca, l’Ajuntament de Palma, la Universitat de les Illes Balears, l’Institut d’Estudis Baleàrics… i un bon grapat d’empreses conegudes, realitzat a un espai públic com és el Teatre Municipal Xesc Forteza, a una sala moderna amb una imatge i so adequats i, a més, gratuït… ha tengut ni més ni manco que dotze espectadors. Dotze!

Després sentim com la gent es queixa de la falta d’oferta cultural que hi ha a ciutat, de que els caps de setmana no se pot anar enlloc… mentre omplen els mega-centres comercials que tots coneixem. Aquesta és la societat que tenim avui… i lo que te rondaré morena.

Bé, vos deix, que ja comença Gran Hermano. :-(

Moments d’aquests són els que fan els dies més interessants.

Sempre hem tractat amb èxit el tema de l’spam als nostres servidors, però des de fa uns dies en tenim un que, pobret, ja no pot més. Està rebent onades impressionants de missatges que, entre l’antispam i l’antivirus, s’estan menjant la màquina. Això no tendria gaire importància si no fos perquè aquest servidor també suporta altres serveis, com el web, i la lentitud ja es nota massa.

Hem acabat endurint els sistemes per fer front a aquesta allau de missatges de forma que ara s’aturen a l’entrada i ja no són processats, però això implica usar les no sempre justes RBL i fer callouts que rebutgen alguns missatges que s’haurien d’acceptar. Esper que sigui una situació temporal. Com a part de la solució, ja he comanat un nou servidor més potent i capaç perquè també sospitam que aquest té qualque problema d’accés a disc (la majoria de càrrega ve de l’E/S).

Per cert, i xerrant de sistemes antispam, he vist que a un compte que tenc a GMail per fer backup d’alguns missatges se n’han marcat molts com a spam sense ser-ho. Tot s’arregla dient-li al servidor que no ho són. He comprovat que els següents ja es filtren bé… però clar, si això em passa a jo, també els hi passa als altres.

Des de fa un temps he rebut comentaris d’amics que em diuen que no han rebut alguns missatges meus. Idò ja sabeu, si usau GMail, per favor, revisau els missatges marcats com a spam, que segurament seran allà. Digau-me qualque cosa si no és així.

Aquesta és una guia que planteja la migració cap al programari lliure estudiant totes les seves fases, des de la planificació fins a la conclusió, donant consells, exemples i fins i tot anomenant alguns casos d’èxit. Cobreix els distints tipus de programari segons la seva funció i també dóna alguns consells respecte del maquinari.

Crec que la seva lectura pot ser bastant profitosa a l’hora de plantejar migracions, no sempre fàcils.

Relacionada: Guía sobre programari lliure a l’empresa.

A jo em passava això mateix fins que vaig decidir usar una eina única per organitzar gran part de la informació que maneig cada dia: vaig optar per usar un wiki.

Com tots sabeu, un wiki és una eina usada per a l'edició d'informació escrita de forma col·laborativa, via web i amb un mecanisme de control de versions del contingut. Si prescindim de la part col·laborativa de la definició (o no) tenim l'eina perfecte per gestionar moltes de les informacions que habitualment passen per les nostres mans, convertint el wiki en una eina més de productivitat personal.

El wiki ens permet formatar el contingut, normalment text, d'una manera ràpida i senzilla sense haver-nos de preocupar gaire del disseny. Es tremendament fàcil organitzar la informació per nivells o seccions, resaltar el text de forma diversa, emplenar taules, afegir imatges… i sobretot, enllaçar documents entre sí amb les carecterístiques pròpies de la web, ja sigui dins el mateix wiki o a Internet. La flexibilitat és altíssima, però una de les característiques més útils és el control de versions, que ens permet tornar enrera fins allà on volguem dins la història del document. En un entorn en el que els documents són canviants per defició el wiki n'és el rei.

Si bé l'agenda i les cites de calendari les control amb KOrganizer, quasi tota l'altra informació la procés amb el wiki:

• Anotació i desenvolupament d'idees.
• Llista (inacabable) de coses per consultar o mirar. Referències en general.
• Llista de tasques pendents, tant personals com professionals.
• Definició de processos de feina.
• Manuals de serveis i configuracions diverses (apunts i howtos), amb format tallar i aferrar i amb ressaltat de codi si és necessari.
• Preparació d'apunts pels programes de ràdio.
• Llista d'idees i possibles apunts pel blog.
• Anotacions sobre llibres que m'agradaria llegir i música que voldria escoltar.
• […]

Programari lliure amb funcionalitat de wiki n'hi ha molt. Jo en cercava un que, sense ser minimalista, fos senzill i em permetés treballar en el portàtil sense gaires complicacions i, després de varies proves, vaig triar DokuWiki.

DokuWiki cumpleix els estàndards del W3C i usa fulls CSS molt simples, està escrit en PHP i a Debian és tant bo d'instal·lar que basta fer apt-get.

Entre les seves característiques més bàsiques trobam:

• Edició senzilla.
• Control de versions i darrers canvis.
• Creació d'índex i taules de contingut automàtics.
• Sindicació mitjançant RSS i Atom.

Els seus fulls d'estil senzills són ideals per a generar documentació en PDF neta i clara des del mateix navegador. Agafar el codi XHTML que genera i aferrar-lo directament al blog també és molt útil.

A més té altres característiques més avançades com els espais de noms, autenticació i gestió d'accés i tota una sèrie de plantilles i plugins que de moment no he necessitat.

DokuWiki pot enmagatzemar els continguts amb gestors de bases de dades com MySQL o Postgres però també en fitxers de text pla i, aquesta característica me va agradar molt perquè tens els fitxers tal com tu les has escrit. A més, fa que sigui molt fàcil fer-ne còpies de seguretat senzillament copiant els directoris on es troben i sense haver de fer volcats de les bases de dades.

Evidentment hi ha wikis molt més estesos i complexos, com MediaWiki, o més adequats per a la integració amb sistemes de desenvolupament de programari, com el de Trac… però per jo, en local i per a un ús personal en aquest moment, em convenç molt més DokuWiki.

ScrapBook és una extensió lliure (llicència MPL) que permet capturar planes web per a la seva navegació offline, però amb una sèrie d’afegits que la fan especialment interessant, com son: ordenació i classificació a l’hora de guardar-les, inclusió d’anotacions, ressaltat, subratllat, cerques…

Tot això permet preparar material per a presentacions o la seva conversió en documents estàtics anotats molt fàcilment.

Aquí queda. :-)