Es tracta d’una guia senderista anomenada GR221 – Serra de Tamuntana.

Es una guia completa i actual (publicada a finals de 2008) que contempla la totalitat de la ruta de gran recorregut GR221. Se’ns mostra el recorregut complet de la Serra de Tramuntana pels senders que formen la Ruta de Pedra en Sec dividint-lo en vuit etapes i les seves sub-etapes, explicades amb prou detall com per no perdrer-se.

La guia està escrita per Miquel Rayó, Joan Sastre, Vicenç Sastre (que també hi aporta els mapes, dibuixos i esquemes) i Sebastià Torrens (conegut fotògraf de natura que hi inclou les seves fotografies) i té un format de butxaca perfectament adequat per dur-lo a la motxilla.

La informació que conté és molt diversa: des de la descripció detallada de la ruta, mapes i perfils de la mateixa, fins a inserts sobre la història, la natura, informació útil i de contacte sobre les poblacions que es visiten, sobre els refugis de muntanya i un caramull d’imatges i dibuixos de paisatge, animals i plantes que hi podem trobar.

El preu és més que raonable pel que obtenim, essent només de 12¤. Està editada en cinc idiomes: català, castellà, anglès, alemany i francès.

Aquí teniu la seva fitxa:

GR221 – Serra de Tramuntana
Mallorca – Ruta de Pedra en Sec
Autors: Miquel Rayó, Joan Sastre, Vicenç Sastre i Sebastià Torrens.
Editorial: Triangle Postals, SL – 2008
De l’edició en català
Dipòsit legal: B-39887-2008
ISBN: 978-84-8478-354-1
Format: 210 pàgines, 140mm x 190mm
Enquadernació: Rústica

Aquells que freqüenten les zones rurals i de muntanya de Mallorca veuen com, any rera any, es van tancant finques i camins públics i privats fins que ha arribat un moment en que és impossible arribar a moltes zones naturals de l’illa sense enfrontar-se amb propietaris, guardes i animals.

De vegades són estrangers que compren un bocí de terra i aixequen parets i barreres on mai n’hi havia hagut, canviant la fesonomia i ús que sempre se n’havia donat, d’altres són propietaris (també mallorquins) fent moviments de terres per fer desaparèixer camins i senders de muntanya, moltes vegades públics. La majoria de vegades són tancaments de camins d’ús o titularitat pública que un o varis propietaris tanquen amb barreres impedint-ne el trànsit i convertint-los, de fet, en camins d’ús privatiu d’uns pocs.

Les administracions no ajuden gents, ja que ajuntaments, Consell i Govern sovint no compleixen ni fan complir les sentències que una i una altre vegada imposen els tribunals de justícia. Al final es repeteix la història de sempre… la Mallorca de tots la gaudeixen uns pocs, fent-se-la seva en ocasions.

Cansat de trobar-me cartells i barreres i de no poder fer les excursions clàssiques que tothom ha fet tota la vida… he decidit obrir un grup a Flickr anomenat “Mallorca prohibida” perquè tothom que ho vulgui hi pugui penjar les fotos que fa en trobar-se en aquestes situacions. Cartells, camins, barreres, desviaments, destrucció de sendes… tot hi té cabuda. La idea és usar la funció de geolocalització que té Flickr per a crear el Mapa de la Mallorca prohibida. També es pot usar el fòrum per a discutir el tema. Hi estau convidats.

La gota que em va fer vessar el tassó va ser la de veure que a Formentera també passa el mateix. Allà fins i tot hi vaig trobar pintades a les roques vora el mar marcant suposats límits entre la propietat privada i la pública, però sense respectar clarament les distàncies que marca la llei de costes.

Per acabar d’arrodonir-ho, avui m’ha caigut l’ànima als peus en veure dos agents de la Conselleria de Medi Ambient tancant el pas a les persones que, mogudes per la Plataforma pro Camins Públics i Oberts, volien accedir al Castell del Rei per la finca de Ternelles, propietat dels “March”, a qui molts de mallorquins encara tracten de “Senyors” com si a la Mallorca feudal fóssim i sense tenir en compte com va aconseguir aquesta família el que té avui en dia.

Què fan els agents públics vigilant una propietat privada i barrant el pas de la gent per un camí amb una sentència del Tribunal Suprem que en confirma el caràcter públic i el dret de pas? A Mallorca de cada vegada més anam cap enrera.

Fotografia presa amb una càmera Nikon D80 amb objectiu Sigma AF 28-105mm f:2,8-4.

Recordau que tots els continguts propis d’aquest blog es troben baix llicència de Creative Commons. Els continguts que no són propis estan indicats.

Es el crepuscle d’ahir horabaixa a l’ermita de la Trinitat, a Valldemossa.

Fotografia presa amb una càmera Nikon D80 amb objectiu Sigma AF 28-105mm f:2,8-4.

Recordau que tots els continguts propis d’aquest blog es troben baix llicència de Creative Commons. Els continguts que no són propis estan indicats.

No estava segur de que fos una fotja banyuda fins que un usuari de Flickr m’ho ha confirmat. Supòs que deu ser un exemplar jove i no té gaire grans les protuberàncies del front. Hauré de comprar un llibre de camp per reconèixer les aus. :-)

La fotja banyuda està en perill d’extinció i la seva presència a Europa és escassa. Aquests darrers anys s’han amollat exemplars procedents de València a llocs com s’albufera o s’albufereta.

Fotografia presa amb una càmera Nikon D80 amb objectiu Sigma AF 28-105mm f:2,8-4.

Recordau que tots els continguts propis d’aquest blog es troben baix llicència de Creative Commons. Els continguts que no són propis estan indicats.

Ahir hi vaig pegar un bot amb n’Eduard per passar un parell d’hores tranquils, mirant de fer qualque fotografia interessant. Definitivament, ni tenc els coneixements necessaris ni tampoc l’equipament, però això no lleva que ho gaudeixi plenament.

Per cert, vàrem aprofitar per visitar el geocache que hi ha per allà amagat. ;-)

Aquí vos deix la foto d’un avisador (en castellà, cigüeñuela) (Himantopus himantopus) agafada des de l’aguait Bishop I.

Fotografia presa amb una càmera Nikon D80 amb objectiu Nikkor AF 70-210mm f:4-5,6.

Recordau que tots els continguts propis d’aquest blog es troben baix llicència de Creative Commons. Els continguts que no són propis estan indicats.