Es tracta d’una guia senderista anomenada GR221 – Serra de Tamuntana.

Es una guia completa i actual (publicada a finals de 2008) que contempla la totalitat de la ruta de gran recorregut GR221. Se’ns mostra el recorregut complet de la Serra de Tramuntana pels senders que formen la Ruta de Pedra en Sec dividint-lo en vuit etapes i les seves sub-etapes, explicades amb prou detall com per no perdrer-se.

La guia està escrita per Miquel Rayó, Joan Sastre, Vicenç Sastre (que també hi aporta els mapes, dibuixos i esquemes) i Sebastià Torrens (conegut fotògraf de natura que hi inclou les seves fotografies) i té un format de butxaca perfectament adequat per dur-lo a la motxilla.

La informació que conté és molt diversa: des de la descripció detallada de la ruta, mapes i perfils de la mateixa, fins a inserts sobre la història, la natura, informació útil i de contacte sobre les poblacions que es visiten, sobre els refugis de muntanya i un caramull d’imatges i dibuixos de paisatge, animals i plantes que hi podem trobar.

El preu és més que raonable pel que obtenim, essent només de 12¤. Està editada en cinc idiomes: català, castellà, anglès, alemany i francès.

Aquí teniu la seva fitxa:

GR221 – Serra de Tramuntana
Mallorca – Ruta de Pedra en Sec
Autors: Miquel Rayó, Joan Sastre, Vicenç Sastre i Sebastià Torrens.
Editorial: Triangle Postals, SL – 2008
De l’edició en català
Dipòsit legal: B-39887-2008
ISBN: 978-84-8478-354-1
Format: 210 pàgines, 140mm x 190mm
Enquadernació: Rústica

Fa un temps, alguns usuaris mallorquins de Flickr varen posar en marxa una espècie de concurs amb un mecanisme molt simple:

1. Un usuari penja una fotografia no gaire evident de qualque racó de l’illa.
2. Els altres intenten endevinar de quin lloc es tracta.
3. El guanyador penja una nova fotografia i el joc comença de nou.

En poc més de mig any ja han penjat quasi dues-centes cinquanta fotografies… i no aturen. La veritat és que és un joc addictiu per poc pendent que hi estiguis.

Es juga al fòrum del grup Mallorca de Flickr. Crec que vos hi esperen.

Aquells que freqüenten les zones rurals i de muntanya de Mallorca veuen com, any rera any, es van tancant finques i camins públics i privats fins que ha arribat un moment en que és impossible arribar a moltes zones naturals de l’illa sense enfrontar-se amb propietaris, guardes i animals.

De vegades són estrangers que compren un bocí de terra i aixequen parets i barreres on mai n’hi havia hagut, canviant la fesonomia i ús que sempre se n’havia donat, d’altres són propietaris (també mallorquins) fent moviments de terres per fer desaparèixer camins i senders de muntanya, moltes vegades públics. La majoria de vegades són tancaments de camins d’ús o titularitat pública que un o varis propietaris tanquen amb barreres impedint-ne el trànsit i convertint-los, de fet, en camins d’ús privatiu d’uns pocs.

Les administracions no ajuden gents, ja que ajuntaments, Consell i Govern sovint no compleixen ni fan complir les sentències que una i una altre vegada imposen els tribunals de justícia. Al final es repeteix la història de sempre… la Mallorca de tots la gaudeixen uns pocs, fent-se-la seva en ocasions.

Cansat de trobar-me cartells i barreres i de no poder fer les excursions clàssiques que tothom ha fet tota la vida… he decidit obrir un grup a Flickr anomenat “Mallorca prohibida” perquè tothom que ho vulgui hi pugui penjar les fotos que fa en trobar-se en aquestes situacions. Cartells, camins, barreres, desviaments, destrucció de sendes… tot hi té cabuda. La idea és usar la funció de geolocalització que té Flickr per a crear el Mapa de la Mallorca prohibida. També es pot usar el fòrum per a discutir el tema. Hi estau convidats.

La gota que em va fer vessar el tassó va ser la de veure que a Formentera també passa el mateix. Allà fins i tot hi vaig trobar pintades a les roques vora el mar marcant suposats límits entre la propietat privada i la pública, però sense respectar clarament les distàncies que marca la llei de costes.

Per acabar d’arrodonir-ho, avui m’ha caigut l’ànima als peus en veure dos agents de la Conselleria de Medi Ambient tancant el pas a les persones que, mogudes per la Plataforma pro Camins Públics i Oberts, volien accedir al Castell del Rei per la finca de Ternelles, propietat dels “March”, a qui molts de mallorquins encara tracten de “Senyors” com si a la Mallorca feudal fóssim i sense tenir en compte com va aconseguir aquesta família el que té avui en dia.

Què fan els agents públics vigilant una propietat privada i barrant el pas de la gent per un camí amb una sentència del Tribunal Suprem que en confirma el caràcter públic i el dret de pas? A Mallorca de cada vegada més anam cap enrera.

Els dies que passàrem a Formentera varen ser entretinguts, fins al punt de que participarem a dos programes d’IB3 Ràdio…

El dijous, com cada setmana, vaig intervenir a IBWEB des dels estudis de Formentera en una connexió un tant accidentada que n’Eladio, un dels tècnics de la part de televisió, va salvar molt bé.

Per una altra banda, na Marga Noguera, en saber que n’Eduard, en Kiko i jo erem a Formentera fent fotos, ens va convidar a participar al Sabàtic de dissabte per parlar de fotografia amb l’excusa de que era el primer programa de la tardor. Entretingut, tot plegat. Els problemes logístics varen fer que quasi no poguéssim entrar al programa, però en Carles, un tècnic desplaçat des d’Eivissa pel programa també va salvar molt bé la situació.

En qualsevol cas la ràdio és una bona companya i la varem escoltar al cotxe a cada desplaçament que fèiem. Dimarts vespre, per exemple, varem escoltar en Benjamí i en Tino mentre tenien un diàleg un poc surrealista. :-P

En definitiva, molt divertit. Qui pensa que estant de vacances participarà a dos programes de ràdio en tres dies? Moltes gràcies a na Vanesa, n’Eladio i en Carles, que ens atengueren la mar de bé a Formentera.

Després de varis intents infructuosos els dos darrers anys, he tornat a Formentera… el lloc que conec més parescut al paradís.

Han estat uns dies per descansar i prendrer-se la vida amb calma, passejar, fer moltes fotos, converses amb els amics… A més, he tengut molta sort amb els companys de viatge.

M’ha agradat descobrir que Formentera encara té aquella màgia que l’ha feta famosa, aquella tranquilitat relativa que fa que els seus habitants duguin un altre ritme. A més, com que hi hem anat a finals de setembre hem evitat les aglomeracions de l’estiu. No obstant això, podríem dir que Formentera és una província italiana més. Qui hi hagi estat sap perquè ho dic.

Una de les excuses per pegar-hi un bot era la de fotografiar intensivament com si es tractàs d’un safari i, encara que el temps no ha estat tant bo com ens hauria agradat, no puc dir que no hagi estat profitós, complint-se allò de que no hi ha mal temps per a la fotografia. Aquests dies aniré penjant qualcunes de les fotografies a Flickr (n’Eduard ja ho ha fet).

Allotjar-se a cinquanta metres de l’aigua a una zona quasi verge també ha estat un alicient. Hem conegut gent i hem discutit si seriem capaços de passar-hi tot l’any o no. Hem gaudit de menjar i fer sobretaula, d’admirar paisatges i gaudir de la mar… Ja vos ho aniré contant a altres apunts.

Fris de tornar-hi.