Res més enfora de la realitat! :-O

Es cert que darrerament escric poc sobre programari lliure al blog i, de fet, aquest procés va començar ja fa molt de temps. Això no vol dir, però, que ja no en sigui un ferm defensor. El que passa és que ara en faig activisme d’una altra manera.

La situació del programari lliure ha millorat molt els darrers anys, tant a nivell tècnic com de difusió. Està entrant bé a les empreses i comença a fer-ho a les llars… de forma pausada, sí­, però contí­nua. El programari lliure s’haurà d’enfrontar a qualcuns problemes greus aquests anys que venen però crec que serà capaç de superar-los bé. Avui en dia trobes informació tècnica a voler, instal·lar i configurar programes ha tornat molt fàcil, la gent comença a saber què és o com a mínim n’ha sentit xerrar. Fins i tot, per tot això, les associacions d’usuaris que eren tant actives i importants fa uns anys han hagut de canviar la seva orientació.

Del programari lliure ara en faig un activisme més reposat, del dia a dia… però més convençut, raonat i interioritzat. L’emplei a la feina i a casa, l’implant als meus clients, l’instal·lo als amics, el defens quan puc a la ràdio, el discutesc amb els meus col·laboradors, en prepar propostes per a diferents col·lectius, perfil xerrades per qualque associació, seguesc essent soci de la FSF… En definitiva, és més que mai a la meva vida i la meva ment.

Que no en xerri gaire al blog no vol dir res: la difusió pública la deix a altres que ho fan millor. Això no vol dir, però, que de tant en tant no pugui fer un apunt relacionat de qualque manera amb la llibertat del programari. Potser la pregunta del meu amic també venia motivada pel fet de que fa un temps vaig demanar la baixa com a soci de BULMA, però vos he de dir que va ser per uns motius molt allunyats del programari lliure. A BULMA hi tenc grans amics i saben que poden comptar amb jo per a qualsevol activitat que muntin.

El meu blog s’està convertint, en part per decisió pròpia, en un reducte personal on hi guard qualcunes de les meves dèries (entre elles el programari lliure): ni és temàtic ni és exhaustiu. Que ningú pensi que aquí hi trobarà un relat de la meva vida ni que podrà saber, pel fet de llegir-lo, què és el que faig. El blog és una eina amb la seva utilitat i orientació (no estic gaire d’acord amb aquells que diuen que els blogs han mort) i el meu és personal i pels amics. Potser ara escric més sobre fotografia o sobre natura… però què té més. D’aquí a un any ja ho veurem.

Totes les coses tenen el seu temps i moment, que normalment es veu influït per les circumstàncies. Els programes de ràdio no escapen a aquesta regla i acaben tenint una vida limitada, més llarga o més curta.

Es el que passa amb IBWEB, el programa d’IB3 Ràdio dedicat a Internet i la tecnologia durant quasi cent cinquanta edicions i que ara acaba per donar espai a altres programes i projectes nous.

Ahir, darrer programa, va ser molt especial perquè per primera i única vegada ens vàrem juntar tots els col·laboradors del programa per fer una tertúlia d’acomiat xerrant de la situació d’Internet i de com venen espitjant els joves que hi han nascut immersos.

Des de que va néixer el programa, sempre conduït i dirigit per Tino Martínez, s’han donat notícies d’actualitat, primer per Lydia Sánchez i després per Marta Alonso i amb col·laboradors diaris com Magdalena Ramon, Bernat Vidal, Benjamí Villoslada, Guillem Mateu o jo mateix… una guarda de personatges amb les idees clares i una gran vocació divulgadora. Estic molt content d’haver coincidit amb ells i d’haver-hi compartit grans moments.

IBWEB no segueix però sempre tendreu a la vostra disposició el blog del programa i les seves gravacions, que formen un gran recull de temes, idees, notícies, entrevistes i opinions del present de la informàtica, Internet i la tecnologia en general. Serà interessant repassar-ne els temes d’aquí a uns quants anys… segur que ens sorprendrem dels canvis que fa el món.

I com que IB3 no vol que aquesta temàtica quedi orfe, ja ens han proposat algun projecte més reduït que s’anirà concretant aquests dies… així que això no mor del tot.

Per acabar l’apunt, només vull agrair a Tino Martínez la seva confiança i als meus companys les seves ensenyances.

Ens sentim aviat! :-)

Idò pareix que això no ha agradat a qui les enviava i ha començat a introduir comentaris dient que hi havia ordres d’un cert partit polític de que aquestes notícies no es promocionassin i de no sé quins interessos ocults dels titulars de menéame al Parc Bit. Com que això no donava resultat, també varen crear usuaris clons (aquells que es donen d’alta per fer-se passar per més d’un), cosa que contravé les regles de menéame. Finalment aquests usuaris es varen bloquejar.

Aquesta situació no passaria de normal a menéame si no fos perquè de forma coincident en el temps, algú firmant amb les mateixes sigles que a menéame (P.A.B. – Plataforma Audiovisual Balear) i provinent de la meva fitxa d’usuari a menéame… va deixar amenaces i insults personals al meu blog amb la intenció de coaccionar-me, relacionats amb el meu historial de vots al sistema de notícies.

Aquesta criatura infantil, covarda, ignorant i grollera creu que la navegació per Internet és anònima i no es dóna compte de que deixa massa informació (rastre electrònic) que permet identificar-la en cas de necessitat.

Com que jo som amic de tothom fins que em toquen els ous… i ja fa anys que em prenc les amenaces molt seriosament… des d’ahir vespre (diumenge) aquest tema, juntament amb tota la informació recopilada, està en mans d’un advocat que sol fer molt bé la seva feina.

Però com que el tema de fons és la situació dels treballadors d’IB3 i aquest és el meu blog personal, donaré la meva opinió personal sobre el tema, passant de bossots que no representen ningú i no fan més que mal als seus companys…

Sobre el model públic

• Crec que és necessari tenir uns mitjans de comunicació públics.
• Crec que els mitjans públics han d’arribar on els privats no arriben. No tenen cap altra raó de ser.
• Crec que els mitjans públics s’han d’allunyar dels models privats i no han de tenir un model comercial pur.
• Crec que els mitjans públics es poden permetre un dèficit econòmic controlat sempre que compleixin amb l’objectiu social que els justifica.
• Crec que els mitjans públics han de ser plurals i de qualitat.
• Crec que els mitjans públics han de tenir, en la seva majoria, treballadors propis dins totes les àrees, seleccionats de forma pública segons els seus mèrits professionals.
• Crec que el gran gruix de la producció ha de ser pròpia.
• Crec que només s’ha d’externalitzar en casos molt puntuals o en la compra de productes secundaris ja fets que siguin adients.

A continuació vos expòs el que pens sobre IB3 Ràdio (sobre IB3 Televisió no en tenc cap referència) a partir del que he vist i del que m’han contat i conten amics i coneguts que hi fan feina o hi col·laboren a distintes àrees.

Sobre IB3 Ràdio

• Crec que IB3 Ràdio és una bona emissora que té un gran futur.
• Crec que té uns bons serveis informatius i que de cara al públic es mostren bastant independents i plurals.
• Crec que els serveis informatius són infinitament millors que durant la darrera legislatura.
• Crec que té una bona programació, variada, equilibrada, de qualitat i que evoluciona cap a millor.
• Crec que encara es pot millorar.
• Crec que la direcció de programes s’està fent bé i amb molta professionalitat.
• Crec que subcontrates com les de Salom o SBT haurien de desaparèixer.
• Crec que s’haurien de depurar responsabilitats polítiques i penals per la tudada de doblers que s’ha fet aquests darrers anys.
• Crec que s’hauria de col·locar la majoria dels treballadors actuals d’aquestes empreses dins l’ens públic.
• Crec que alguns d’aquests professionals són realment bons, d’altres senzillament bons, però…
• Crec que n’hi ha que s’han acostumat a la poca feina i fàcil i ara es volen apoltronar al seu lloc.
• Crec que amb el model actual la plantilla d’IB3 Ràdio està clarament sobredimensionada tant en informatius com a nivell tècnic.
• Crec que reordenar aquest sobredimensionament no passa necessàriament per acomiadar gent, sino per canviar el model i recol·locar algunes persones.
• Crec que no és just per a alguns treballadors, que fins i tot han canviat el seu domicili per poder fer feina, que se’ls hi hagin creat unes expectatives que no es compliran.
• Crec que canviar el model no és una cosa ni barata ni immediata.
• Crec que s’estan fent esforços reals per disminuir els costos i el deute.
• Crec que no tots aquests esforços es fan en la direcció adequada.

Sobre les protestes

• Crec que la reivindicació és legítima.
• Crec que tenen raó en un 80%.
• Crec que han equivocat la batalla.
• Crec que han equivocat el discurs.
• Crec que han equivocat l’enemic.
• Crec que han equivocat el moment.
• Crec que estan massa polititzats.
• Crec que als sindicats els hi importa una merda.
• Crec que la majoria s’han deixat manipular per una minoria amb interessos no col·lectius.
• Crec que tendrien més suport, inclòs entre els seus companys, si canviassin les formes.
• Crec que s’estan oposant a mesures que els beneficien només per forçar el contrari.
• Crec que han perdut la credibilitat en mentir continuadament en coses fàcilment verificables.
• Crec que s’estan usant tàctiques de guerrilla sindicalista passades de moda i gens efectives avui en dia.
• Crec que estan defensant algunes postures indefensables sense cap voluntat real de flexibilitat i enteniment.
• Crec que alguns elements estan actuant en nom de tot el col·lectiu sense tenir legitimitat per fer-ho amb l’agreujant de perjudicar els companys.
• Crec que els treballadors estan pèssimament representats.
• Crec que del seu pa en faran sopes.

Però bé, aquesta només és la meva opinió.

S’ha de ser curt.

Això és el que m’ha passat fa poc quan en Tino Martínez, presentador del programa IBWEB d’IB3 Ràdio em va passar l’informe que el servei lingüístic d’IB3 va fer d’un programa agafat a l’atzar. Això es fa de tant en tant perquè els presentadors i col·laboradors habituals tenguin present quins són els errors que cometen i intentin evitar-los.

L’informe conté un apartat per a cada persona que intervé al programa (en aquest cas n’érem quatre) i a continuació vos aferr el que me correspon a jo, sense posar ni llevar ni una sola coma…

Errades fonètiques sistemàtiques:

• L: no sap fer la L velar pròpia del català.
• LL: no sap articular aquest so i, en el seu lloc, fa “i”.
• S/Z: vacil·lació en les sonoritzacions de les esses en els contactes entre paraules.
• X: mala articulació de la X tant amb so de ics com de xeix (exemples: “[tx]ar[tx]a” per “[x]ar[x]a”; “e[ks]actament” en comptes d’”e[gz]actament”)

Altres (errades morfosintàctiques, barbarismes, expressions calcades del castellà, etc.):

• “ademés de que”
• Ús sistemàtic del “lo” neutre
• “tenia colcuns problemets”
• “inclús”
• “después”
• “alemana” per “alemanya”
• “llimitació”

El que més em preocupa és que som perfectament conscient d’alguns d’aquests errors (d’altres no ho era) però les seguesc fent.

Estic content de que m’hagin passat aquest informe perquè si no hagués estat així no hauria tengut l’oportunitat de rectificar… per desconeixement.

M’ho prenc amb ironia… però, què hi farem! Haurem d’anar més alerta! :-P