Després de set anys fent feina com a treballador autònom dins la branca d’informàtica ha arribat el moment d’ampliar horitzons i redefinir certes coses, especialitzant-me un moc més en l’administració de sistemes i tot allò relacionat amb Internet. Per això m’he unit a gent que pot aportar molt dins aquest camp.

Què creis que pot sortir de la unió d’un expert en periodisme i comunicació, una empresa productora audiovisual i la meva experiència dins el camp de la informàtica? La resposta és El Crit Digital, un projecte que la setmana passada i, després de passar per tots els requisits legals, ha pres cos en forma de societat limitada.

Abans, però, hi ha hagut moltes xerrades i reunions, trobades i propostes per posar en comú tot allò que se pretén fer. Els objectius i les idees estan clars i ara només fa falta anar marcant prioritats.

Hi ha molta feina per fer. Coneixeu allò de “en casa de herrero, cuchara de palo“? Encara no tenim ni web, i això que és una de les coses que oferim, però és que primer hem d’acabar un projecte que ja està en marxa. Aplicam allò de poc a poc i bona lletra. No patiu, ja tenim els dominis registrats i el correu en marxa des de fa temps. També ens hem donat d’alta a algunes xarxes socials però encara no hem activat la nostra participació.

La nostra intenció és la de facilitar l’entrada a la xarxa a totes aquelles empreses que han quedat dins els canals tradicionals, proporcionant eines i serveis adequats i efectius. Estam cansats de sentir contínuament suposats experts que s’omplen la boca amb expressions com “social media” però que fan propostes buides de contingut. Val més tocar amb els peus enterra.

Ara mateix ja hi ha cinc persones fent-hi feina, aportant coneixement, experiència, ganes i il·lusió. A més, ens hem envoltat de tota una sèrie de col·laboradors amb els que podem dur endavant pràcticament qualsevol projecte a Internet.

Ja tendré temps d’anar-vos explicant detalls del que feim i de qui és qui. De moment només he volgut encetar el tema perquè ho sapigueu.

Durant la gestació d’aquest projecte, n’hi ha que m’heu donat consells i d’altres fins i tot m’heu ajudat més enllà. Vos vull donar les gràcies a tots.

Aquest darrer any, però, de cada vegada se m’ha fet més difícil treballar-hi perquè els entorns gràfics s’estan complicant cada vegada més. Jo sempre he estat de KDE i he de reconèixer que estan fent una gran feina per modernitzar l’entorn. Les darreres versions són una virgueria. GNOME va pel mateix camí.

El que passa és que córrer aquests bergants sobre maquinari no gaire potent es torna inusable quan de fer feina es tracta, així que demanant consell als amics, he decidit passar a Xfce, un entorn molt senzill però pràctic, modern i elegant que, després d’uns dies de prova, no me desagrada gens.

Encara estic en el procés d’adaptació i migració d’aplicacions però tenc l’avantatge de que sempre puc arrancar les que vulgui, siguin de KDE o GNOME, sense haver de posar en marxa tot l’entorn d’escriptori. Si és necessari també puc controlar-ne els serveis.

Crec que ha estat una bona decisió i que potser vos interessi provar-ho. És una bona eina per mantenir la filosofia KISS.

M’alegra saber que alguns dels que m’envolten se’n comencen a donar compte i, al mateix temps, reconec en ells aquella sensació que jo vaig tenir ja fa anys quan vaig ser jo el que va descobrir el poder de la col·laboració. El que passa és que les veig un poc despistats.

La feina col·laborativa implica una filosofia de treball que moltes empreses no tenen. Significa confiar i exigir, compartir i cedir, implicar-se i aprendre… Per sort, aquells que provenim de l’entorn del programari lliure ens hi adaptam bé i aprofitam el potencial que dona treballar amb altres, encara que cada persona és un món i les coses no sempre surten bé. A més, és un bon sistema pels treballadors autònoms i les petites empreses, que poden adaptar-se més fàcilment que les grans. Amb la col·laboració es poden cobrir àrees que un no domina, absorbir excessos puntuals de feina, aprofitar el potencial dels clients de tots els col·laboradors, mantenir el contacte amb altres professionals i estar al dia dins aquest món tant canviant.

Els col·laboradors, però, s’han de saber triar. N’hi haurà de feners i compromesos, però també d’egoistes aprofitats, de despistats i d’acomodats. Es bo fer neteja si les coses no van com un vol.

La separació de funcions, així com mantenir un seguiment i control és imprescindible, ben igual que tenir els objectius i les prioritats clares. Una de les dificultats més grans que té dur endavant un projecte empresarial (especialment si és acompanyat) és que sols contar amb bons professionals, però que no tenen cap idea sobre el que és “fer d’empresari”. Es poden cometre errades importants en la gestió interna o en el tracte al client. Falta cultura empresarial. Jo mateix he patit qualcuns d’aquests problemes però no renunciaria mai a la feina col·laborativa perquè em dona una gran satisfacció.

Potser m’animi a xerrar d’aquests temes al blog… Ja ho veurem.

Per aquesta campanya han muntat la pàgina PDFreaders.org on expliquen la problemàtica que genera l’ús d’estàndards no oberts, llistant i enllaçant cap a distints programes lliures per llegir documents PDF baix distints sistemes operatius.

També posen a la nostra disposició diferents elements gràfics que podem incloure a les nostres webs en el cas d’oferir documents en format PDF enllaçant cap a la llista de programes lliures (Evince, KPDF, Okular, Skim, Sumatra PDF, Xpdf, Yap…) i permetent als nostres visitants la descàrrega d’alternatives als programes d’Adobe.

Oh! Un apunt sobre programari lliure al meu blog! ;-)

Res més enfora de la realitat! :-O

Es cert que darrerament escric poc sobre programari lliure al blog i, de fet, aquest procés va començar ja fa molt de temps. Això no vol dir, però, que ja no en sigui un ferm defensor. El que passa és que ara en faig activisme d’una altra manera.

La situació del programari lliure ha millorat molt els darrers anys, tant a nivell tècnic com de difusió. Està entrant bé a les empreses i comença a fer-ho a les llars… de forma pausada, sí­, però contí­nua. El programari lliure s’haurà d’enfrontar a qualcuns problemes greus aquests anys que venen però crec que serà capaç de superar-los bé. Avui en dia trobes informació tècnica a voler, instal·lar i configurar programes ha tornat molt fàcil, la gent comença a saber què és o com a mínim n’ha sentit xerrar. Fins i tot, per tot això, les associacions d’usuaris que eren tant actives i importants fa uns anys han hagut de canviar la seva orientació.

Del programari lliure ara en faig un activisme més reposat, del dia a dia… però més convençut, raonat i interioritzat. L’emplei a la feina i a casa, l’implant als meus clients, l’instal·lo als amics, el defens quan puc a la ràdio, el discutesc amb els meus col·laboradors, en prepar propostes per a diferents col·lectius, perfil xerrades per qualque associació, seguesc essent soci de la FSF… En definitiva, és més que mai a la meva vida i la meva ment.

Que no en xerri gaire al blog no vol dir res: la difusió pública la deix a altres que ho fan millor. Això no vol dir, però, que de tant en tant no pugui fer un apunt relacionat de qualque manera amb la llibertat del programari. Potser la pregunta del meu amic també venia motivada pel fet de que fa un temps vaig demanar la baixa com a soci de BULMA, però vos he de dir que va ser per uns motius molt allunyats del programari lliure. A BULMA hi tenc grans amics i saben que poden comptar amb jo per a qualsevol activitat que muntin.

El meu blog s’està convertint, en part per decisió pròpia, en un reducte personal on hi guard qualcunes de les meves dèries (entre elles el programari lliure): ni és temàtic ni és exhaustiu. Que ningú pensi que aquí hi trobarà un relat de la meva vida ni que podrà saber, pel fet de llegir-lo, què és el que faig. El blog és una eina amb la seva utilitat i orientació (no estic gaire d’acord amb aquells que diuen que els blogs han mort) i el meu és personal i pels amics. Potser ara escric més sobre fotografia o sobre natura… però què té més. D’aquí a un any ja ho veurem.