Un sistema així té possibilitats infinites, encara que el que trob a faltar són més aplicacions lliures al Market, el repositori central d’on es poden descarregar la majoria d’aplicacions.

Escric aquest apunt per donar-vos a conèixer, si no les coneixeu ja, algunes aplicacions que a jo em són útils, donant per suposat que si usau Android, també usau en cert grau els serveis de Google, com són el correu de Gmail, Google Maps (amb el seu navegador), la integració del calendari i l’agenda, els Docs (que acaben de sortir en versió móbil) o tants d’altres, que obviaré. Pensau que, en la majoria dels casos, hi ha altres alternatives, ja siguin gratuïtes o de pagament.

Aquí teniu algunes referències, a les que segurament n’afegiré d’altres més endavant:

Gestió de fitxers i còpies de seguretat

Aplicacions que permeten fer còpies de seguretat o sincronitzar fixers i altres dades.

• SMS Backup+ – És una aplicació que, de forma desatesa, executa periòdicament una sincronització amb el calendari i el correu de Google, transferint-hi una còpia dels SMS i del registre de cridades telefòniques (fetes, rebudes, no contestades…). Així tenim una còpia dels missatges del mòbil perfectament etiquetats a Gmail i una entrada de calendari per a cada telefonada, amb el nom i telèfon del conctacte, l’hora, la durada…
• Dropbox – Dropbox és una aplicació que permet sincronitzar fitxers entre diversos ordinadors, de forma automàtica i transparent. A més, els fitxers també són accessibles a la web. La versió mòbil no sincronitza les dades però permet accedir-hi.
• Wuala – Wuala ofereix la mateixa funcionalitat que Dropbox, amb algunes característiques afegides, com són les còpies automàtiques o que les dades es xifren i fragmenten en local, fent-ne la distribució P2P un poc més segura. La preferesc.
• rsync backup for Android – No pot ser més simple. Utilitza rsync per copiar directoris entre el dispositiu mòbil i un servidor. Basta programar quins directoris es volen copiar i cap a on. És útil per fer còpia de seguretat de la targeta de memòria, per exemple.

Xarxes

• Wifi Analyzer – Com altres aplicacions, llista les xarxes inalàmbriques disponibles i ens permet triar-les per associar-mos-hi. També mostra gràficament els nivells de senyal i l’ocupació de canals, d’ajuda inestimable pels que habitualment hem de configurar xarxes wifi.

Telefonia

• CSipSimple – Client SIP lliure. S’integra amb la llibreta de contactes i l’historial del telèfon permetent triar el sistema de comunicació a cada telefonada. És multicompte i molt configurable.

Ornitologia

Aplicacions específiques per a l’ornitologia.

• blueBill Mobile – blueBill és un registre d’observacions, amb ajudes importants com són la integració de llistats d’espècies, l’adquisició automàtica del la posició amb el GPS o l’accés a la base de dades de cants de xeno-canto. Permet l’exportació de dades. Ah, i és lliure! :-)

Aplicacions diverses

• myPlan – myPlan compara, a l’instant, el cost del nostre ús del telèfon en base a totes les tarifes vigents dels operadors de telefonia mòbil. Molt útil si volem saber si estam tirant els doblers.
• Meteo Widget – Widget que ens mostra el temps meteorològic actual a un lloc concret, a més de la previsió d’AEMET pels propers dies i la darrera imatge del radar de precipitacions.
• Sundroid Free Sunrise Sunset – Aplicació simple que ens mostra les hores de sortida i posta del sol i la lluna a un lloc concret.

Aquest darrer any, però, de cada vegada se m’ha fet més difícil treballar-hi perquè els entorns gràfics s’estan complicant cada vegada més. Jo sempre he estat de KDE i he de reconèixer que estan fent una gran feina per modernitzar l’entorn. Les darreres versions són una virgueria. GNOME va pel mateix camí.

El que passa és que córrer aquests bergants sobre maquinari no gaire potent es torna inusable quan de fer feina es tracta, així que demanant consell als amics, he decidit passar a Xfce, un entorn molt senzill però pràctic, modern i elegant que, després d’uns dies de prova, no me desagrada gens.

Encara estic en el procés d’adaptació i migració d’aplicacions però tenc l’avantatge de que sempre puc arrancar les que vulgui, siguin de KDE o GNOME, sense haver de posar en marxa tot l’entorn d’escriptori. Si és necessari també puc controlar-ne els serveis.

Crec que ha estat una bona decisió i que potser vos interessi provar-ho. És una bona eina per mantenir la filosofia KISS.

M’alegra saber que alguns dels que m’envolten se’n comencen a donar compte i, al mateix temps, reconec en ells aquella sensació que jo vaig tenir ja fa anys quan vaig ser jo el que va descobrir el poder de la col·laboració. El que passa és que les veig un poc despistats.

La feina col·laborativa implica una filosofia de treball que moltes empreses no tenen. Significa confiar i exigir, compartir i cedir, implicar-se i aprendre… Per sort, aquells que provenim de l’entorn del programari lliure ens hi adaptam bé i aprofitam el potencial que dona treballar amb altres, encara que cada persona és un món i les coses no sempre surten bé. A més, és un bon sistema pels treballadors autònoms i les petites empreses, que poden adaptar-se més fàcilment que les grans. Amb la col·laboració es poden cobrir àrees que un no domina, absorbir excessos puntuals de feina, aprofitar el potencial dels clients de tots els col·laboradors, mantenir el contacte amb altres professionals i estar al dia dins aquest món tant canviant.

Els col·laboradors, però, s’han de saber triar. N’hi haurà de feners i compromesos, però també d’egoistes aprofitats, de despistats i d’acomodats. Es bo fer neteja si les coses no van com un vol.

La separació de funcions, així com mantenir un seguiment i control és imprescindible, ben igual que tenir els objectius i les prioritats clares. Una de les dificultats més grans que té dur endavant un projecte empresarial (especialment si és acompanyat) és que sols contar amb bons professionals, però que no tenen cap idea sobre el que és “fer d’empresari”. Es poden cometre errades importants en la gestió interna o en el tracte al client. Falta cultura empresarial. Jo mateix he patit qualcuns d’aquests problemes però no renunciaria mai a la feina col·laborativa perquè em dona una gran satisfacció.

Potser m’animi a xerrar d’aquests temes al blog… Ja ho veurem.

Per aquesta campanya han muntat la pàgina PDFreaders.org on expliquen la problemàtica que genera l’ús d’estàndards no oberts, llistant i enllaçant cap a distints programes lliures per llegir documents PDF baix distints sistemes operatius.

També posen a la nostra disposició diferents elements gràfics que podem incloure a les nostres webs en el cas d’oferir documents en format PDF enllaçant cap a la llista de programes lliures (Evince, KPDF, Okular, Skim, Sumatra PDF, Xpdf, Yap…) i permetent als nostres visitants la descàrrega d’alternatives als programes d’Adobe.

Oh! Un apunt sobre programari lliure al meu blog! ;-)

Res més enfora de la realitat! :-O

Es cert que darrerament escric poc sobre programari lliure al blog i, de fet, aquest procés va començar ja fa molt de temps. Això no vol dir, però, que ja no en sigui un ferm defensor. El que passa és que ara en faig activisme d’una altra manera.

La situació del programari lliure ha millorat molt els darrers anys, tant a nivell tècnic com de difusió. Està entrant bé a les empreses i comença a fer-ho a les llars… de forma pausada, sí­, però contí­nua. El programari lliure s’haurà d’enfrontar a qualcuns problemes greus aquests anys que venen però crec que serà capaç de superar-los bé. Avui en dia trobes informació tècnica a voler, instal·lar i configurar programes ha tornat molt fàcil, la gent comença a saber què és o com a mínim n’ha sentit xerrar. Fins i tot, per tot això, les associacions d’usuaris que eren tant actives i importants fa uns anys han hagut de canviar la seva orientació.

Del programari lliure ara en faig un activisme més reposat, del dia a dia… però més convençut, raonat i interioritzat. L’emplei a la feina i a casa, l’implant als meus clients, l’instal·lo als amics, el defens quan puc a la ràdio, el discutesc amb els meus col·laboradors, en prepar propostes per a diferents col·lectius, perfil xerrades per qualque associació, seguesc essent soci de la FSF… En definitiva, és més que mai a la meva vida i la meva ment.

Que no en xerri gaire al blog no vol dir res: la difusió pública la deix a altres que ho fan millor. Això no vol dir, però, que de tant en tant no pugui fer un apunt relacionat de qualque manera amb la llibertat del programari. Potser la pregunta del meu amic també venia motivada pel fet de que fa un temps vaig demanar la baixa com a soci de BULMA, però vos he de dir que va ser per uns motius molt allunyats del programari lliure. A BULMA hi tenc grans amics i saben que poden comptar amb jo per a qualsevol activitat que muntin.

El meu blog s’està convertint, en part per decisió pròpia, en un reducte personal on hi guard qualcunes de les meves dèries (entre elles el programari lliure): ni és temàtic ni és exhaustiu. Que ningú pensi que aquí hi trobarà un relat de la meva vida ni que podrà saber, pel fet de llegir-lo, què és el que faig. El blog és una eina amb la seva utilitat i orientació (no estic gaire d’acord amb aquells que diuen que els blogs han mort) i el meu és personal i pels amics. Potser ara escric més sobre fotografia o sobre natura… però què té més. D’aquí a un any ja ho veurem.