Ja hi començava a tenir massa renou i se’m feia difícil seguir certes coses a més de que darrerament el que hi public, si bé no té un caire privat o secret, és més personal.

He començat eliminant totes les aplicacions inútils que durant mesos s’havien anat acumulant al meu perfil, a més d’emmudir la majoria de les que usen els meus contactes. Això, d’entrada, ja proporciona un mur molt més simple i net. Han quedat només les imprescindibles o les que Facebook no permet eliminar.

Sobre els contactes, a pesar de que sempre he seguit la política de no afegir gent que no conec personalment o sobre la que no tenc una referència forta, han arribat a formar una llista difícil de manejar. La solució a aquest problema també ha passat per alleugerar una mica la cosa, amb l’eliminació de 108 contactes (amics, els anomena Facebook).

La majoria d’aquests 108 contactes són gent inactiva o que entra al sistema molt de tant en tant i quasi mai per dir res interessant. Els altres, o no contesten el meus missatges, o m’han bloquejat per no sentir el que dic…

Només me preocupa que qualcuna d’aquestes persones sí estigui realment interessada en mantenir el contacte i s’hagi sentit ofesa pel fet d’haver-la esborrada. Si és així, i llegeix aquest apunt, només m’ha d’afegir de nou que estaré encantat de tenir-la entre els “elegits”.

Queda dit.

Sigau feliços.

Hi ha gent que sí i gent que no.

Cada dia estic més convençut de que té tota la raó.

Darrerament estic aprenent a gaudir d’aquests petits plaers de la vida, del dia a dia… Potser no som feliç però m’hi vaig acostant a poc a poc.

Aconseguir amb esforç alguna cosa que t’has proposat, una conversa amb un amic, una caminada per la natura, un menjar que et torna boig, la companyia d’algú especial… són coses a l’abast de tothom. Només hem d’aprendre a gaudir-les.

M’he proposat penjar a Twitter (i també a Facebook) qualcun d’aquests petits plaers amb l’etiqueta #petitsplaers i veig que hi ha gent que també s’hi ha animat, així que vos encoratjo a que vosaltres també ho faceu.

Basta aturar-se un moment a pensar per a descobrir multitud d’aquests instants. Sigueu feliços.

Quan dic gent interessant vull dir gent que et marca. Hi ha persones anònimes i n’hi ha que no ho són, però totes elles destaquen per qualitat humana i qualque cosa més… tenen iniciativa, valoren coses importants però poc habituals, s’esforcen, estimen els altres i també el que fan, són obertes, s’entreguen… són vitals!

Crec que la característica més important és que t’enriqueixen i te fan un poc millor com a persona.

No ho sé, potser és casualitat o potser és que la meva forma de veure les coses ha anat canviant. En qualsevol cas, n’estic molt content.

Després de set anys fent feina com a treballador autònom dins la branca d’informàtica ha arribat el moment d’ampliar horitzons i redefinir certes coses, especialitzant-me un moc més en l’administració de sistemes i tot allò relacionat amb Internet. Per això m’he unit a gent que pot aportar molt dins aquest camp.

Què creis que pot sortir de la unió d’un expert en periodisme i comunicació, una empresa productora audiovisual i la meva experiència dins el camp de la informàtica? La resposta és El Crit Digital, un projecte que la setmana passada i, després de passar per tots els requisits legals, ha pres cos en forma de societat limitada.

Abans, però, hi ha hagut moltes xerrades i reunions, trobades i propostes per posar en comú tot allò que se pretén fer. Els objectius i les idees estan clars i ara només fa falta anar marcant prioritats.

Hi ha molta feina per fer. Coneixeu allò de “en casa de herrero, cuchara de palo“? Encara no tenim ni web, i això que és una de les coses que oferim, però és que primer hem d’acabar un projecte que ja està en marxa. Aplicam allò de poc a poc i bona lletra. No patiu, ja tenim els dominis registrats i el correu en marxa des de fa temps. També ens hem donat d’alta a algunes xarxes socials però encara no hem activat la nostra participació.

La nostra intenció és la de facilitar l’entrada a la xarxa a totes aquelles empreses que han quedat dins els canals tradicionals, proporcionant eines i serveis adequats i efectius. Estam cansats de sentir contínuament suposats experts que s’omplen la boca amb expressions com “social media” però que fan propostes buides de contingut. Val més tocar amb els peus enterra.

Ara mateix ja hi ha cinc persones fent-hi feina, aportant coneixement, experiència, ganes i il·lusió. A més, ens hem envoltat de tota una sèrie de col·laboradors amb els que podem dur endavant pràcticament qualsevol projecte a Internet.

Ja tendré temps d’anar-vos explicant detalls del que feim i de qui és qui. De moment només he volgut encetar el tema perquè ho sapigueu.

Durant la gestació d’aquest projecte, n’hi ha que m’heu donat consells i d’altres fins i tot m’heu ajudat més enllà. Vos vull donar les gràcies a tots.

Si una cosa té Facebook és que et fa retrobar amb el passat: allà hi he trobat amics dels qui havia perdut la pista però també ha despertat fantasmes del passat.

Per la part bona, qualcú s’ha proposat juntar a un sopar persones que fa quasi vint anys que no se veuen i, a base de correu electrònic, ha anat apareixent gent d’aquí i d’allà. Fins i tot qualcú s’ha entretingut a escanejar algunes fotos, com la que veis a dalt. Ja m’hi heu trobat?

Pensar en el pas del temps és inquietant… però fa molta il·lusió. :-)