Avui m’han regalat una botella de llet acabada de munyir i de bullir. Després de passar per la gelera, ben fresqueta, beure-la ha estat tot un plaer. És una llet molt gustosa, ben cremosa, quasi untuosa dins la boca.

Tot d’una m’ha vengut al cap el record de quan era petit i passava els estius amb el meu cosí a ca els meus padrins, a Sineu. Cada vespre, ens enviaven amb la lletera a cercar la llet que munyien uns familiars. Anàvem de buit i tornàvem de ple, esperant que la nostra padrina posàs la llet a bullir i ens donàs el tel que es formava a la superfície de l’olla amb una mica de sucre. Quin ritual!

Aquesta llet no té res a veure amb la que compram habitualment envasada. Fins i tot la llet més sencera sembla aigua bruta devora d’aquesta. L’única que se li acosta és la que es ven fresca a certs llocs de l’illa, però, no me demaneu perquè, tampoc és el mateix.

Records d’infant provocats per un simple sabor. Aquests sí que són #petitsplaers.

Quan hi ha gent que, en lloc de defensar el que és seu, ataca allò que és teu, ha arribat l’hora de lluitar activament.

Ja hi començava a tenir massa renou i se’m feia difícil seguir certes coses a més de que darrerament el que hi public, si bé no té un caire privat o secret, és més personal.

He començat eliminant totes les aplicacions inútils que durant mesos s’havien anat acumulant al meu perfil, a més d’emmudir la majoria de les que usen els meus contactes. Això, d’entrada, ja proporciona un mur molt més simple i net. Han quedat només les imprescindibles o les que Facebook no permet eliminar.

Sobre els contactes, a pesar de que sempre he seguit la política de no afegir gent que no conec personalment o sobre la que no tenc una referència forta, han arribat a formar una llista difícil de manejar. La solució a aquest problema també ha passat per alleugerar una mica la cosa, amb l’eliminació de 108 contactes (amics, els anomena Facebook).

La majoria d’aquests 108 contactes són gent inactiva o que entra al sistema molt de tant en tant i quasi mai per dir res interessant. Els altres, o no contesten el meus missatges, o m’han bloquejat per no sentir el que dic…

Només me preocupa que qualcuna d’aquestes persones sí estigui realment interessada en mantenir el contacte i s’hagi sentit ofesa pel fet d’haver-la esborrada. Si és així, i llegeix aquest apunt, només m’ha d’afegir de nou que estaré encantat de tenir-la entre els “elegits”.

Queda dit.

Sigau feliços.

Hi ha gent que sí i gent que no.

Cada dia estic més convençut de que té tota la raó.

Darrerament estic aprenent a gaudir d’aquests petits plaers de la vida, del dia a dia… Potser no som feliç però m’hi vaig acostant a poc a poc.

Aconseguir amb esforç alguna cosa que t’has proposat, una conversa amb un amic, una caminada per la natura, un menjar que et torna boig, la companyia d’algú especial… són coses a l’abast de tothom. Només hem d’aprendre a gaudir-les.

M’he proposat penjar a Twitter (i també a Facebook) qualcun d’aquests petits plaers amb l’etiqueta #petitsplaers i veig que hi ha gent que també s’hi ha animat, així que vos encoratjo a que vosaltres també ho faceu.

Basta aturar-se un moment a pensar per a descobrir multitud d’aquests instants. Sigueu feliços.