Un sistema així té possibilitats infinites, encara que el que trob a faltar són més aplicacions lliures al Market, el repositori central d’on es poden descarregar la majoria d’aplicacions.

Escric aquest apunt per donar-vos a conèixer, si no les coneixeu ja, algunes aplicacions que a jo em són útils, donant per suposat que si usau Android, també usau en cert grau els serveis de Google, com són el correu de Gmail, Google Maps (amb el seu navegador), la integració del calendari i l’agenda, els Docs (que acaben de sortir en versió móbil) o tants d’altres, que obviaré. Pensau que, en la majoria dels casos, hi ha altres alternatives, ja siguin gratuïtes o de pagament.

Aquí teniu algunes referències, a les que segurament n’afegiré d’altres més endavant:

Gestió de fitxers i còpies de seguretat

Aplicacions que permeten fer còpies de seguretat o sincronitzar fixers i altres dades.

• SMS Backup+ – És una aplicació que, de forma desatesa, executa periòdicament una sincronització amb el calendari i el correu de Google, transferint-hi una còpia dels SMS i del registre de cridades telefòniques (fetes, rebudes, no contestades…). Així tenim una còpia dels missatges del mòbil perfectament etiquetats a Gmail i una entrada de calendari per a cada telefonada, amb el nom i telèfon del conctacte, l’hora, la durada…
• Dropbox – Dropbox és una aplicació que permet sincronitzar fitxers entre diversos ordinadors, de forma automàtica i transparent. A més, els fitxers també són accessibles a la web. La versió mòbil no sincronitza les dades però permet accedir-hi.
• Wuala – Wuala ofereix la mateixa funcionalitat que Dropbox, amb algunes característiques afegides, com són les còpies automàtiques o que les dades es xifren i fragmenten en local, fent-ne la distribució P2P un poc més segura. La preferesc.
• rsync backup for Android – No pot ser més simple. Utilitza rsync per copiar directoris entre el dispositiu mòbil i un servidor. Basta programar quins directoris es volen copiar i cap a on. És útil per fer còpia de seguretat de la targeta de memòria, per exemple.

Xarxes

• Wifi Analyzer – Com altres aplicacions, llista les xarxes inalàmbriques disponibles i ens permet triar-les per associar-mos-hi. També mostra gràficament els nivells de senyal i l’ocupació de canals, d’ajuda inestimable pels que habitualment hem de configurar xarxes wifi.

Telefonia

• CSipSimple – Client SIP lliure. S’integra amb la llibreta de contactes i l’historial del telèfon permetent triar el sistema de comunicació a cada telefonada. És multicompte i molt configurable.

Ornitologia

Aplicacions específiques per a l’ornitologia.

• blueBill Mobile – blueBill és un registre d’observacions, amb ajudes importants com són la integració de llistats d’espècies, l’adquisició automàtica del la posició amb el GPS o l’accés a la base de dades de cants de xeno-canto. Permet l’exportació de dades. Ah, i és lliure! :-)

Aplicacions diverses

• myPlan – myPlan compara, a l’instant, el cost del nostre ús del telèfon en base a totes les tarifes vigents dels operadors de telefonia mòbil. Molt útil si volem saber si estam tirant els doblers.
• Meteo Widget – Widget que ens mostra el temps meteorològic actual a un lloc concret, a més de la previsió d’AEMET pels propers dies i la darrera imatge del radar de precipitacions.
• Sundroid Free Sunrise Sunset – Aplicació simple que ens mostra les hores de sortida i posta del sol i la lluna a un lloc concret.

Segurament és així, perquè aquesta setmana he vist com una parella de mèrleres “pegava una pallissa” a un puput (Upupa epops) que va gosar posar-se a la palmera on tenen el niu. El pobre animal va tenir el temps just per sortir escapat, i això que no els representava cap amenaça.

Què no fan els pares per protegir els seus fills?

Comencen a arribar algunes espècies que aquí tenim a l’estiu, com les oronelles (Hirundo rustica) i ens van deixant les de l’hivern, com els xàtxeros blancs (Motacilla alba).

Vos hi heu fixat?

Des del principi ens vàrem marcar uns objectius clars, com el de recuperar la periodicitat de la publicació (fent-la trimestral) o el de fer-li un rentat de cara important, canviant-ne el disseny, format i, fins a cert punt, continguts. Després de varis mesos de fixar les bases i enfrontar-nos a les pàgines en blanc, la setmana passada vàrem presentar l’edició número 19 d’es Busqueret, que enceta una nova època.

El resultat ha estat una revista de vint-i-quatre pàgines plenes de contingut de qualitat, amb moltes fotografies i dibuixos… i no menys ganes i il·lusió.

La revista és gratuïta i qualsevol que la vulgui pot passar pel local del GOB a cercar-ne un exemplar o descarregar-ne la versió en PDF directament des de la web. Esper sincerament que vos agradi i que ens faceu arribar els vostres comentaris.

Nosaltres ja estam preparant el proper número. :-)

Hi ha un aucell migrador que passa l’estiu a les nostres terres (entre d’altres llocs), on cria, per tornar després a passar l’hivern més enllà del Sàhara. Em referesc al Papamosques (Muscicapa striata), també anomenat papamosques gris, matamosques, petxeta, menjamosques o, a certes zones del llevant de Mallorca, pagofigo (aquest darrer nom m’encanta).

El papamosques pertany als muscicàpids, uns aucells passeriformes generalment arborícoles. I qui diu arborícola diu “qualsevol cosa” perquè el trobam pràcticament per tot excepte a l’alta muntanya. També freqüenta jardins i, per sort nostra, és relativament confiat, així que el podem observar amb molta facilitat.

No són aucells gaire vistosos, d’un color grisenc fosc a la part superior i quasi blancs a l’inferior, amb llistes lleugerament més fosques al pit i unes altres més marcades al cap, que de vegades veim un poc estufat. Destaca el seu bec, curt i prim, com correspon a un aucell insectívor.

S’alimenten principalment d’insectes voladors, que observen posats als arbres o sobre qualsevol estructura que tenguin disponible (pals, cables, teules, murs…) i sobre els quals es llancen ràpidament per agafar-los al vol i tornar on eren posats una vegada han agafat l’insecte. Es una acció molt curiosa de veure que repeteixen una i una altra vegada.

En aquesta època, mitjans de juliol, els papamosques estan acabant de surar els seus polls, després d’haver fet normalment dues postes d’entre tres i cinc ous i haver-les covat durant uns tretze dies. Ara els polls ja volen i demanen insistentment als pares aliment, cosa que he pogut observar al jardí d’una manera claríssima. Vos recoman observar-ho si podeu, és preciós.

Aquests dies, mentre faig feina, tenc un poll de papamosques uns metres més enllà de la finestra, posat a una llimonera o al cable tallat d’un fanal espenyat, cridant als seus pares sense aturar dient-los que té fam…

Aquí el podeu escoltar, ja que m’hi he pogut acostar prou com per gravar-lo.
Download audio file (muscicapa-striata.mp3)

Els pares el que fan és posar-se devora ell i observar els insectes que passen aprop. Quan en tenen un de triat, s’hi llancen per capturar-lo i tornen on és el poll per donar-li. És divertidíssim!

La fotografia que veis vos mostra un d’aquests moments. No és de gaire qualitat i està desenfocada, però mostra molt bé l’acció.

Segur que en teniu aprop, així que fixau-vos-hi i gaudiu-los.

Més informació:

• El papamosques a la Wikipedia.
• El papamosques al SIOC.