Segurament és així, perquè aquesta setmana he vist com una parella de mèrleres “pegava una pallissa” a un puput (Upupa epops) que va gosar posar-se a la palmera on tenen el niu. El pobre animal va tenir el temps just per sortir escapat, i això que no els representava cap amenaça.

Què no fan els pares per protegir els seus fills?

Al final ha passat. La Mallorca podrida, la de sempre, d’hotelers, promotors immobiliaris i polítics s’ha menjat un altre tros de la nostra natura, de la natura de tots.

Després de la destrossa, que encara continua, s’ha convocat una concentració per diumenge, 14 de març. Serà a Son Bosc, perquè cadascú pugui veure amb els seus ulls el que la cobdícia ha fet, destruint uns valiosíssims actius naturals amb la certesa de que no poden dur endavant el projecte de camp de golf que tenien planejat. Ho han fet només per fer mal.

El punt de trobada és la rotonda de la Caseta d’es Capellans, a Can Picafort (aparcament de Caprabo), a les 11h. D’allà es partirà organitzadament i de forma guiada cap a Son Bosc per no entrar en propietat privada.

Fotografies de Miquel Àngel Dora.

La destrucció de Son Bosc:

• Crim de terra – Miquel Àngel Dora.
• Son Bosc destrossat – Fòrum del GOB.
• Entrevista a Vicenç Vidal, Director General de Biodiversitat i a Tonina Siquier, portaveu del GOB – Balears fa ciència (IB3 Ràdio).
  Download audio file (20100313-Son-Bosc-Balears-fa-Ciencia-IB3Radio.mp3)

Qui destrueix Son Bosc:

• El GOB fa sentir la seva veu a Son Bosc – La veu de Mallorca.
• El PP presenta una proposició de llei per declara el camp de golf d’interès autonòmic.
• Entrevista a Toni Muñoz (portaveu del GOB) sobre el joc polític de Son Bosc.
  Download audio file (20100316-Son-Bosc-Toni-Munoz-Tassa-i-Mitja-IB3Radio.mp3)

Per què s’ha de protegir Son Bosc:

• Tertúlia al Balears fa ciència d’IB3 Ràdio.
  Download audio file (100306IB3RSonBosc.mp3)
• Carta oberta del professor Richard Bateman.

Plataformes cíviques i xarxes socials:

• Salvem Son Bosc – GOB.
• Son Bosc, Parc Natural – Plataforma a Facebook

Notícies:

• Cronologia i recull de notícies – (des de 2004) Biel Perelló.

Aquest apunt anirà canviant de forma continuada així com s’hi afegeixin enllaços…

Les claus: Ajuntament de Muro, CDM, CDM-PP, Cesgarden, Francesc Antich, Francesc Fiol Amengual, Gabriel Vicens, golf, Golf Platja de Muro SA, Grupotel, Jaume Font, Jaume Matas, Jaume Perelló, Joan Mayol Serra, José Ramón Bauzà, Josep Melià, Martí Fornés, Miquel Àngel Grimalt, Miquel Ramis, Muro, Nou Argar XXI, Partit Popular, PP, PSIB/PSOE, Unió Mallorquina, UM…

Comencen a arribar algunes espècies que aquí tenim a l’estiu, com les oronelles (Hirundo rustica) i ens van deixant les de l’hivern, com els xàtxeros blancs (Motacilla alba).

Vos hi heu fixat?

Des del principi ens vàrem marcar uns objectius clars, com el de recuperar la periodicitat de la publicació (fent-la trimestral) o el de fer-li un rentat de cara important, canviant-ne el disseny, format i, fins a cert punt, continguts. Després de varis mesos de fixar les bases i enfrontar-nos a les pàgines en blanc, la setmana passada vàrem presentar l’edició número 19 d’es Busqueret, que enceta una nova època.

El resultat ha estat una revista de vint-i-quatre pàgines plenes de contingut de qualitat, amb moltes fotografies i dibuixos… i no menys ganes i il·lusió.

La revista és gratuïta i qualsevol que la vulgui pot passar pel local del GOB a cercar-ne un exemplar o descarregar-ne la versió en PDF directament des de la web. Esper sincerament que vos agradi i que ens faceu arribar els vostres comentaris.

Nosaltres ja estam preparant el proper número. :-)

Hi ha un aucell migrador que passa l’estiu a les nostres terres (entre d’altres llocs), on cria, per tornar després a passar l’hivern més enllà del Sàhara. Em referesc al Papamosques (Muscicapa striata), també anomenat papamosques gris, matamosques, petxeta, menjamosques o, a certes zones del llevant de Mallorca, pagofigo (aquest darrer nom m’encanta).

El papamosques pertany als muscicàpids, uns aucells passeriformes generalment arborícoles. I qui diu arborícola diu “qualsevol cosa” perquè el trobam pràcticament per tot excepte a l’alta muntanya. També freqüenta jardins i, per sort nostra, és relativament confiat, així que el podem observar amb molta facilitat.

No són aucells gaire vistosos, d’un color grisenc fosc a la part superior i quasi blancs a l’inferior, amb llistes lleugerament més fosques al pit i unes altres més marcades al cap, que de vegades veim un poc estufat. Destaca el seu bec, curt i prim, com correspon a un aucell insectívor.

S’alimenten principalment d’insectes voladors, que observen posats als arbres o sobre qualsevol estructura que tenguin disponible (pals, cables, teules, murs…) i sobre els quals es llancen ràpidament per agafar-los al vol i tornar on eren posats una vegada han agafat l’insecte. Es una acció molt curiosa de veure que repeteixen una i una altra vegada.

En aquesta època, mitjans de juliol, els papamosques estan acabant de surar els seus polls, després d’haver fet normalment dues postes d’entre tres i cinc ous i haver-les covat durant uns tretze dies. Ara els polls ja volen i demanen insistentment als pares aliment, cosa que he pogut observar al jardí d’una manera claríssima. Vos recoman observar-ho si podeu, és preciós.

Aquests dies, mentre faig feina, tenc un poll de papamosques uns metres més enllà de la finestra, posat a una llimonera o al cable tallat d’un fanal espenyat, cridant als seus pares sense aturar dient-los que té fam…

Aquí el podeu escoltar, ja que m’hi he pogut acostar prou com per gravar-lo.
Download audio file (muscicapa-striata.mp3)

Els pares el que fan és posar-se devora ell i observar els insectes que passen aprop. Quan en tenen un de triat, s’hi llancen per capturar-lo i tornen on és el poll per donar-li. És divertidíssim!

La fotografia que veis vos mostra un d’aquests moments. No és de gaire qualitat i està desenfocada, però mostra molt bé l’acció.

Segur que en teniu aprop, així que fixau-vos-hi i gaudiu-los.

Més informació:

• El papamosques a la Wikipedia.
• El papamosques al SIOC.

Tots aquells que viviu fora de la ciutat o que en sortiu de tant en tant sabeu que un dels sons de l’estiu és el de les cigales al camp. Quants de nosaltres no tenim present aquell renou estrident dels dies de calor?

Les cigales (cigarras, en castellà) són insectes hemípters de la família dels cicàdids (Cicadidae), és a dir, que tenen les seves ales anterior dividides en una part dura i una altra membranosa, a més de tenir un aparell xuclador que els permet alimentar-se, en aquest cas, de la saba d’alguns vegetals.

Però si hi ha una característica que ens crida l’atenció d’aquests insectes és la de que els mascles produeixen un renou molt característic mitjançant el fregament d’unes membranes que tenen a l’abdomen. Ho solen fer de dia i durant quasi tot l’estiu.

Les nimfes de cigala viuen enterrades a terra, d’on surten per mudar i esdevenir finalment adults alats i sexuats. Per fer-ho, trepen fins a les branques dels arbustos on s’ancoren durant el procés. Com a resultat d’aquesta muda, el seu exoesquelet queda abandonat a la branca on s’han fixat. Això és el que podeu veure a la fotografia que acompanya l’apunt: un exoesquelet buit de cigala perfectament ancorat a una branca en la posició en que es va fixar l’animal. Observau-ne els detalls.

Si aquests dies passejau pel camp en podreu trobar a centenars, sols o en grup, en les posicions més inversemblants. De sempre, la gent del camp ha dit que, a l’estiu, les cigales canten fins a rebentar… Què en pensaríeu vosaltres si trobàssiu aquests exoesquelets arreu? Es una anècdota simpàtica que sabem que no és certa. De fet, segons l’espècie, les cigales poden viure entre dos i desset anys.

Gaudiu del camp a l’estiu. Amaga moltes sorpreses. :-)

Gràcies a Margalida Roig per mostrar-m’ho i a Xavier Canyelles, Joan Bibiloni i Jordi Muntaner pels seus comentaris.