Torn a casa, conduint de matinada, mentre encara ressonen al cap les cançons que he escoltat avui vespre. Ha estat una vetllada màgica, una vetllada màgica d’estiu.

Imaginau… És de nit a una possessió perduda per la Serra de Tramuntana. Al cel, la lluna i els estels; de fons, els grins, un ca i, de tant en tant, el belar d’una ovella. Mentrestant, poc més de vint persones escolten, a la fresca, com en Joan, na Floren i una guitarra omplen l’ambient de màgia. És la màgia de Petit.

És una reunió d’amics, informal, amb la particularitat de que ningú sap a què hi va i, per tant, la sorpresa és total. Abans del concert, uns fan la xerrada amb una copa a la mà, d’altres preparen una taula plena de menjar boníssim i, els més agosarats, es refresquen al safreig. L’entorn és sublim.

Fins avui no he conegut en Joan Castells en persona, encara que ja fa un parell d’anys que ens relacionam a través de les xarxes socials, a Internet, i que tenia moltes referències d’ell a través de familiars i amics. Tampoc coneixia na Floren ni n’Èlia, dues persones ben interessants.

M’agrada la música de Petit. Sempre m’ha agradat. És senzilla però profunda, molt personal i intimista, de vegades. És una música que va amb jo, o jo vaig amb ella. No vos ho puc explicar, s’ha d’escoltar. Si és en directe acústic, millor. La podeu escoltar (i comprar) a través d’Internet. El seu darrer EP s’anomena Black Bird Daisy (i ja sabeu que a jo també m’agraden els aucells). El vos recoman, de veres. :-)

Avui ha estat un dia redó, coronat per una nit meravellosa, gràcies a l’art de Petit i als amfitrions que ens han convidat i acollit a ca seva. Moltes gràcies a tots, de tot cor. :-)

Quan hi ha gent que, en lloc de defensar el que és seu, ataca allò que és teu, ha arribat l’hora de lluitar activament.

1. Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
2. La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
3. La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
4. La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
5. Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
6. Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
7. Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
8. Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
9. Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
10. En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Ara m’ha fet molt feliç saber que els amics de Pecan Pie han aconseguit que en Tim torni a actuar a la nostra illa.

Ho farà el dissabte 31 d’octubre de 2009 al Cultura Club, acompanyat de Toni Montserrat.

Vos recoman que hi aneu… i per només 10 euros si comprau l’entrada de forma anticipada!

Des de que el PP es va instal·lar a l’Ajuntament i les Associacions de veïnats, el català ha anat desapareixent progressivament de tots els llocs on no és imperatiu per llei. Fa temps que la web de l’Ajuntament només es manté i potencia en castellà i, per exemple, algunes associacions de veïnats que xuclen de l’Ajuntament han fet desaparèixer el català dels seus escrits.

Es el cas de la “Comisión de Fiestas Coanegra“, que aglutina les festes d’estiu de les associacions de veïnats de Can Carbonell, Cas Miot, Pont d’Inca Nou, Ses Cases Noves i Son Macià (per ordre de l’Ajuntament baix amenaça de no subvencionar si no es fa així). Aquesta “Comisión” enguany ha donat una passa més i ha decidit fer desaparèixer completament el poc català que hi havia al programa de les “Fiestas de verano“: enguany l’han editat només en castellà. Això sí, amb els escuts del Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Marratxí a la portada.

No vos tornaré repetir un any més què en pens de tot això. Només vos diré que me pareix una vergonya.

Ha arribat l’hora de passar a l’acció directa?

Actualització 25/7/2009: Puc comprovar amargament que a n’es Figueral ha passat el mateix. Ho explica en Biel Bibiloni al seu blog. Ambdós programes són sospitosament similars. :-(