Avui m’han regalat una botella de llet acabada de munyir i de bullir. Després de passar per la gelera, ben fresqueta, beure-la ha estat tot un plaer. És una llet molt gustosa, ben cremosa, quasi untuosa dins la boca.

Tot d’una m’ha vengut al cap el record de quan era petit i passava els estius amb el meu cosí a ca els meus padrins, a Sineu. Cada vespre, ens enviaven amb la lletera a cercar la llet que munyien uns familiars. Anàvem de buit i tornàvem de ple, esperant que la nostra padrina posàs la llet a bullir i ens donàs el tel que es formava a la superfície de l’olla amb una mica de sucre. Quin ritual!

Aquesta llet no té res a veure amb la que compram habitualment envasada. Fins i tot la llet més sencera sembla aigua bruta devora d’aquesta. L’única que se li acosta és la que es ven fresca a certs llocs de l’illa, però, no me demaneu perquè, tampoc és el mateix.

Records d’infant provocats per un simple sabor. Aquests sí que són #petitsplaers.

Aquí teniu un altre apunt sobre l’estada a Formentera. Aquesta vegada dedicat al menjar… plaer entre els plaers però que de vegades pot convertir-se en un problema.

Els dies que férem a Formentera no vàrem plantejar res d’especial amb el menjar (que ens perdonin els sibarites com en Guillem, en Benjamí o en Paco :-P). Cercàvem qualque lloc allà on mos trobàvem i qualque vegada sí que agafàrem el cotxe per anar a un lloc concret.

D’entrada he de dir que me consta que a Formentera hi ha molts bons restaurants, especialment d’aquests que serveixen peix fresc, per exemple a la zona de Migjorn o a Es Caló. El que passa és que no eren dins les nostres prioritats. Al final dinàrem quasi cada dia de menú i sopàrem de tapes, peix, pizza…

Una cosa curiosa i que al final ja ens prenguérem com a broma va ser la de trobar una hamburgueseria o un simple lloc de kebabs (no hi havia un interès real en menjar-ne). Va ser impossible! Bé, tampoc és que cercàssim gaire, pero sí que miràvem per allà on érem sense ser capaços de trobar-ne cap. L’única hamburgueseria (com a tal) que vérem era a Es Pujols però estava tancada.

El que si vos puc dir és que Formentera potser sigui un dels millors llocs per a menjar una pizza a les Balears. Per mentida que pareixi, el turisme majoritari i amb diferència a Formentera és l’italià, fins al punt de que hi ha zones turístiques, com Es Pujols, on les pizzeries en són abrumadorament majoritàries. Pizzeries regentades per italians, amb cuiners italians que fan pizzes per a italians. Així és difícil que et puguin enganar. ;-)

A Es Pujols vos puc recomanar les pizzes de s’Olivera de Morgana, el local més ple de gent amb diferència. Fan unes pizzes fines, grans i gustoses. Les cambreres són molt simpàtiques i, adivinau-ho… sí, italianes! :-P

Per menjar un bon menú al migdia sí que vos puc recomanar Can Toni, a El Pilar de la Mola. Can Toni és un bar i restaurant senzill on fan un bon menú casolà, presentat de forma imaginativa i, sobretot, gustós. No és car i sempre està ple de locals i pocs turistes.

Altres tipus de menjar els podeu trobar arreu, però mirau de fugir dels restaurant de cuina internacional per a turistes, solen ser cars i no gaire bons. Tapes i plats combinats es poden trobar fàcilment.

Un altre lloc pintoresc on vàrem sopar és la Fonda Pepe a Sant Ferran de ses Roques, que es va fer famosa per ser la primera de l’illa, per ser el lloc de trobada de tot l’ambient hippie de fa quaranta anys i per rebre visites de personatges com Pau Riba, Bob Dylan o Pink Floyd. Avui en dia és un bar i restaurant sempre ple, que conserva l’ambient i decoració antigues com si no hagués passat el temps. Un horabaixa hi anàrem a fer una copa i un altre vespre a sopar. El restaurant és bo i es dedica sobretot al peix, però es paga la fama i has de mirar els preus. Sempre està ple.

Em va fer gràcia una parella major de britànics que seien devora nosaltres a la Fonda Pepe, ja que varen demanar una truita a la francesa (el plat més barat de la carta), xapada per a dos… però acompanyada d’un bon cava, amb el poal de gel i tot! Extravagàncies gracioses, al cap i a la fi.

Aquests només són comentaris que vos faig per si un dia pegau un bot a Formentera. És clar que en una estada tan curta no pots ser exhaustiu i només pots tastar una petita part de tot allò que hi pots trobar… però bé, puc dir que en general no menjàrem gens malament.

La foto que veis al començament d’aquest apunt està feta a Es Pujols. L’escrit es troba a una façana que fa cap de cantó a un dels varis carrers comercials que hi ha.

La vida es demasiado corta para beber y comer mal.
-Anónimo-

Té tota la raó, no ho trobau? :-)

Et dónes compte de que la teva ignorància passa desapercebuda quan el de la taula del costat et mira per saber com ha d’agafar els hashi (bastonets).

Nyam!

Ja m’havia fuit del cap fins que, fa uns dies, vaig rebre per correu electrònic un missatge amb la recepta de la salsa romescu amb que menjarem els calçots.

Se veu que vàries persones li havien demanat i ell ens la va enviar. Es la recepta usada per la seva padrina.

Aquesta forma de compartir la recepta de cuina amb els altres em va fer pensar tot d’una amb el símil usat moltes vegades al programari lliure. :-)

Aquí teniu la llista d’ingredients:

Salsa Romescu

• 250 ametles torrades picades
• 150 avellanes torrades picades
• 1 cabeça d’alls al forn i després pelats
• 3 tomàtigues fetes al forn i després pelades
• 2 prebes de cirereta (guindillas/cayena)
• 1 dent d’all crua
• 1 cullerada de prebe vermell
• julivert picat
• sal
• vinagre al gust
• molt d’oli (1/2 litre o més)

S’ha de picar i mesclar tot molt bé. Si ho feis a mà haureu de picar tots els sólids ben picats i després anar afegint l’oli. Si ho feis amb aparell elèctric ho podeu mescar tot de cop.

No tenc informació de per a quantes persones són aquestes quantitats però vos assegur que per moltes. :-P

Existeixen infinites variants d’aquesta recepta, mescla de molts ingredients petits que formen un conjunt boníssim. Vaja, ben igual que el programari lliure. ;-)

Bon profit!