Quan hi ha gent que, en lloc de defensar el que és seu, ataca allò que és teu, ha arribat l’hora de lluitar activament.

Hi ha gent que sí i gent que no.

Cada dia estic més convençut de que té tota la raó.

Des de que el PP es va instal·lar a l’Ajuntament i les Associacions de veïnats, el català ha anat desapareixent progressivament de tots els llocs on no és imperatiu per llei. Fa temps que la web de l’Ajuntament només es manté i potencia en castellà i, per exemple, algunes associacions de veïnats que xuclen de l’Ajuntament han fet desaparèixer el català dels seus escrits.

Es el cas de la “Comisión de Fiestas Coanegra“, que aglutina les festes d’estiu de les associacions de veïnats de Can Carbonell, Cas Miot, Pont d’Inca Nou, Ses Cases Noves i Son Macià (per ordre de l’Ajuntament baix amenaça de no subvencionar si no es fa així). Aquesta “Comisión” enguany ha donat una passa més i ha decidit fer desaparèixer completament el poc català que hi havia al programa de les “Fiestas de verano“: enguany l’han editat només en castellà. Això sí, amb els escuts del Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Marratxí a la portada.

No vos tornaré repetir un any més què en pens de tot això. Només vos diré que me pareix una vergonya.

Ha arribat l’hora de passar a l’acció directa?

Actualització 25/7/2009: Puc comprovar amargament que a n’es Figueral ha passat el mateix. Ho explica en Biel Bibiloni al seu blog. Ambdós programes són sospitosament similars. :-(

Aquesta és la informació (PDF) que avui ha fet pública l’INE sobre l’evolució del PIB a Espanya.

Avisen de que són dades provisionals perquè es tracta d’un avanç pel que s’ha usat una metodologia simplificada el darrer trimestre (les dades definitives sortiran d’aquí a una setmana) però… quina impressió vos queda? =:O

Res més enfora de la realitat! :-O

Es cert que darrerament escric poc sobre programari lliure al blog i, de fet, aquest procés va començar ja fa molt de temps. Això no vol dir, però, que ja no en sigui un ferm defensor. El que passa és que ara en faig activisme d’una altra manera.

La situació del programari lliure ha millorat molt els darrers anys, tant a nivell tècnic com de difusió. Està entrant bé a les empreses i comença a fer-ho a les llars… de forma pausada, sí­, però contí­nua. El programari lliure s’haurà d’enfrontar a qualcuns problemes greus aquests anys que venen però crec que serà capaç de superar-los bé. Avui en dia trobes informació tècnica a voler, instal·lar i configurar programes ha tornat molt fàcil, la gent comença a saber què és o com a mínim n’ha sentit xerrar. Fins i tot, per tot això, les associacions d’usuaris que eren tant actives i importants fa uns anys han hagut de canviar la seva orientació.

Del programari lliure ara en faig un activisme més reposat, del dia a dia… però més convençut, raonat i interioritzat. L’emplei a la feina i a casa, l’implant als meus clients, l’instal·lo als amics, el defens quan puc a la ràdio, el discutesc amb els meus col·laboradors, en prepar propostes per a diferents col·lectius, perfil xerrades per qualque associació, seguesc essent soci de la FSF… En definitiva, és més que mai a la meva vida i la meva ment.

Que no en xerri gaire al blog no vol dir res: la difusió pública la deix a altres que ho fan millor. Això no vol dir, però, que de tant en tant no pugui fer un apunt relacionat de qualque manera amb la llibertat del programari. Potser la pregunta del meu amic també venia motivada pel fet de que fa un temps vaig demanar la baixa com a soci de BULMA, però vos he de dir que va ser per uns motius molt allunyats del programari lliure. A BULMA hi tenc grans amics i saben que poden comptar amb jo per a qualsevol activitat que muntin.

El meu blog s’està convertint, en part per decisió pròpia, en un reducte personal on hi guard qualcunes de les meves dèries (entre elles el programari lliure): ni és temàtic ni és exhaustiu. Que ningú pensi que aquí hi trobarà un relat de la meva vida ni que podrà saber, pel fet de llegir-lo, què és el que faig. El blog és una eina amb la seva utilitat i orientació (no estic gaire d’acord amb aquells que diuen que els blogs han mort) i el meu és personal i pels amics. Potser ara escric més sobre fotografia o sobre natura… però què té més. D’aquí a un any ja ho veurem.