Taula rodona: la identitat del blocaire
Dijous passat, 22 de maig, vaig poder assistir a la taula rodona “La identitat del blogaire” que es va celebrar al Centre de Cultura “Sa Nostra” dins el marc del cicle Identitat Digital organitzat, entre d’altres, per la Fundació IBIT.
A la taula rodona hi participaren Climent Picornell, Antonio Fernández-Coca i Toni Roig. Tots ells estaven convidats per xerrar dels seus propis blogs, com exemples molt diferents en la seva orientació. Toni Roig, com a Director General de la Fundació IBIT, també va fer el paper de moderador.
No vull, ni molt manco, fer un resum exhaustiu del que es va dir, però sí quedar-me amb qualcunes idees i reflexions que varen plantejar durant les seves intervencions o conversant amb el públic.
Climent Picornell
Som el que cercam.
No li falta raó. De cada vegada més la nostra identitat està influenciada per la nostra visió d’Internet. Quasi podríem dir que hi ha tants d’Internets com d’internautes.
Hem de tenir la llibertat de poder dir el que trobem.
Aquesta idea la va plantejar com a resposta a una observació del públic sobre que a Internet hi ha molta palla, molts de continguts de baixa qualitat. Climent Picornell va defensar que cadascú escrigui el que vulgui; són els visitants els que decidiran si volen o no volen llegir-ho. No per això ens hem de queixar; si no t’agrada mira cap a una altra banda però no em censuris.
Antonio Fernández-Coca
Som a Internet per vendre.
Així va plantejar Antonio Fernández-Coca l’existència de la seva pàgina web i blog. L’única finalitat és la de vendre-se ell i el seu producte, essent tot plegat part d’una estratègia molt estudiada de marketing. Se li ha d’agrair la sinceritat, tot i que me va sorprendre.
Toni Roig
Qui en un futur no sigui a Internet no existirà.
Ho plantejà xerrant dels polítics i defensant els blogs com a una eina de qualitat democràtica per arribar a la ciutadania i interactuar amb ella. Pens igual que ell, però potser som bastant pessimista donat que és molt poca la gent que s’interessa realment per seguir l’activitat dels polítics o per raonar amb ells. M’agradaria que aquesta afirmació fos certa en un futur no massa llunyà perquè voldrà dir que la majoria de la societat haurà mirat cap a la xarxa i haurà canviat la seva implicació.
Qüestions de feina i horaris no m’han deixat anar a tants d’actes del cicle com voldria. Els que he vist, però, no m’han decebut gens. Crec que s’ha de donar l’enhorabona a Bel Llodrà i Margalida Castells, comissàries de l’exposició i coordinadores dels actes, per la feina que han fet.
Sé que ara l’exposició es trasllada a les altres illes però desconec si s’hi farà qualque xerrada.
maig 25th, 2008 at 20:13
Gràcies.
Estic contenta que t’hagi agradat :-)
juny 9th, 2008 at 14:35
Gràcies per la teva crònica.
Salutacions, Josomid