Llevar-se un pes de damunt
Avui m’he llevat un gran pes de damunt… un pes que em feia patir massa.
Sabeu aquella sensació d’alleugeriment que un té quan una gran preocupació desapareix? Aquella sensació que permet respirar més tranquil i serè? Idò així me sent jo avui.
Perdonau que sigui tant críptic darrerament i que només algunes persones entenguin el que dic. De fa un temps ençà estic fent molts de canvis a la meva vida encaminats bàsicament a simplificar-la i a retornar-me el control i el temps que havia perdut. El camí encara és llarg i allò que vaig fer en el passat encara tendrà conseqüències en el futur… Les passes, però, són importants.
Salut a tothom!
maig 21st, 2008 at 18:45
Doncs sí, m’en puc fer una idea del sentiment del que parles.
Jo deia aproximadament un any i mig que tenia una llosa damunt el cap que aquests darrers mesos es feia massa feixuga i fins i tot em començava a afectar a la salut. La setmana passada vaig decidir deixar d’aguandar-la i diumenge ho vaig fer saber a qui pertocava.
Sigui quin sigui el teu canvi, esper que vagi cap a bé.
Una abraçada i força!!
maig 22nd, 2008 at 0:53
La vida es com una ziga-zaga :-)
A voltes camines, a voltes atures…
Me’n alegro molt que t’hagi anat bé al final, el dimars semblaves bastant preocupat. Al final, si t’ho curres, tot surt endavant.
Gràcies per tot Xisco!
Grans consells al sopar de dimarts… Haurem de tornar a xerrar prest!
Let’s rock!
maig 22nd, 2008 at 20:06
Besos bombon i anim !!!
PD: Per cert, una gallina t’envia records i te dona les gracies ;)))) co co co co coooooooooooo