Palma, per qui la vulgui
Me n’afluix. No val la pena fer l’esforç…
Vaig néixer a Palma i allà hi he viscut la meitat del que duc de vida. Es una ciutat que m’estimava perquè hi tenc molts de records d’infantesa. De fa uns anys ençà, però, Palma s’ha convertit en una ciutat quasi inhabitable, renouera, massificada, bruta, poc humana…
Ja fa un temps que li venc comentant a un amic que començ a odiar Palma. Li dic cada vegada que tenc la necessitat d’entrar-hi. I és que Palma està feta pels ciutadans, no pels que vivim a fora vila (i anomèn fora vila a viure a 6 kilòmetres de Cort).
El primer entrebanc que et trobes és entrar-hi. El transport públic (autobús i tren) no és factible per molts de nosaltres, ja sigui per males combinacions o per freqüències escasses. De fet, és més fàcil i còmode entrar dins Palma per una persona que viu a cinquanta kilòmetres que per una altra que hi viu a sis. Al final l’única opció possible que et queda la majoria de vegades és el transport privat… i això és un calvari.
Entenc que a Palma hi viu aproximadament la meitat de tota la població de les Balears, però cap govern (de qualsevol color polític) ha afrontat seriosament el seu problema de mobilitat. Uns han plantejat solucions insuficients i poc imaginatives, els altres s’han preocupat més de fer les obres que més comissions i benefici podien donar als amics (metro, aparcaments soterrats, vies de circumval·lació, autopistes…).
La darrera vegada que me vaig encendre va ser divendres, que volia assistir a una taula rodona a la que hi participava un amic. Vaig agafar el cotxe, quin remei!, i me’n vaig anar cap el Parc de la Mar, pensant que podria aparcar a la zona d’ORA del moll o a l’aparcament soterrani. Il·lús! El moll estava més que ple, i la cua de cotxes que esperava poder entrar a l’aparcament ocupava tot el Parc de la Mar i arribava a les Avingudes. Després d’una bona estona fent voltes i embossant la circulació, vaig tornar cap a casa frustrat i sense poder assistir a l’acte.
No és la primera vegada que me passa això. La darrera va ser fa unes setmanes en voler anar al Saló Nàutic. I el més trist de tot és que si hi hagués volgut anar amb transport públic, o fent combinacions entre el transport públic i caminar, hauria necessitat no menys d’una hora i vint minuts. Una hora i vint minuts per a recórrer vuit kilòmetres! Faig més via a peu, però no puc estar-hi tant de temps. Això implica un viatge, després has de tornar.
Avui en dia, per molts, és més fàcil i ràpid travessar tota l’illa que entrar dins Palma. I que els polítics no ens enganyin: fer el segon cinturó no és la solució.
A nivell cultural Palma s’està recuperant, encara que pareix que la ciutadania no respon. Per sort, a la part forana també creix l’oferta, així que cada vegada és manco necessari entrar a ciutat per segons quines coses. A nivell laboral, cada vegada hi vaig manco, precisament per aquest mateix motiu… no surt rentable.
Jo he arribat a la conclusió (sui generis) de que a Palma no ens volen, als de fora. Idò que els hi aprofiti. Com vos deia. Palma, per qui la vulgui.
Un fill ciutadà que hi renega.
Nota: En Guillem Mateu també ha escrit sobre el tema: “Palma, ciutat tancada“.
maig 18th, 2008 at 10:44
Jo la vull X’-D
Ja saps que estic bastant al centre i puc anar per tot a peu. Des d’aquest punt de vista, diria que és una de les ciutats que més m’agraden del món O:-)
maig 18th, 2008 at 11:24
Això és el que volia dir, Guillem… que Palma està feta pels que hi viuen, però és tremendament antipàtica amb els de fora.
Segons Google Maps jo visc a 5,4 Km de ca teva en una línia quasi recta (carrer d’Aragó) i no a la fi del món. Tens idea de les diferències que hi ha entre aquests dos llocs?
El gran problema és que Palma, com a capital que és, aglutina tota una sèrie de serveis i activitats que se’ns neguen o dificulten als altres.
maig 18th, 2008 at 13:25
Doncs jo pens que el probleme es que els mallorquins agafem el cotxe fins i tot per anar a comprar el pa al super.
Jo per anar a la fira naútica vaig tirar de sa moteta i vaig aparcar just a la vora. Si no hagués tingut moto ahuria tirat de bicicleta per el carril bici que hi arribava just al devant.
El transport públic arriba just al centre de ciutat, Tot i aixó no l’agafo gairebé mai perque anar desde la feina al centre (Son Oliva - Plaça Espanya) son 7 mintus (i prefereixo caminar).
El que si me emprenya es, per exemple, el tema de les piscines de Son Hugo que si ets foraviler pagues una barbaritat per anar-hi i si ets palmesando gairebé te surt gratuit mentres que als pobles les piscines públiques cobren el mateix a tothom.
Ara veig que estan començant nous carrils bicis que (imagin molt a la llarga) conectaran el centre amb el passeig maritim (esper) i me sembla una molt bona idea. L’unic que trobo que ja ahura de estar posat es un bon bicing i llevar cotxes de enmig.
En resum. Palma es ideal per als vehicles de dues rodes o dues cames.
maig 18th, 2008 at 18:57
Estic d’acord amb tu, Tomeu… La gent està massa acostumada a agafar el cotxe per a tot: anar a comprar al cantó, dur els nins a l’escola (fins a la mateixa porta, que si no han de fer dues passes o quan plou… encoèixen), fins i tot per “anar a caminar” agafen el cotxe. Aquesta sobresaturació de vehicles entorpeix molt el tràfic.
Però què fas quan no tens altre alternativa? M’hi he trobat moltes vegades.
En quan als vehicles de dues rodes, especialment bicicletes, esper que siguin majoria en el futur perquè ara mateix anar per certes zones de ciutat a pedals és un vertader suïcidi.
Es vera que als carrers tranquils o on hi hagi un carril especialment condicionat la vida sobre sobre dues rodes és més fàcil. Esperem que tot això millori aviat.
octubre 18th, 2008 at 20:06
Nosaltres demanam un transport públic per tothom mentre els polítics només pensen en construir trens que per si ja són obsolets i gens funcionals. Seguirem tenint el mateix problema que tu tens.