Dia Mundial d’Internet
Avui, Dia Mundial d’Internet, m’han convidat a participar a una tertúlia radiofònica al programa Sabàtic d’IB3 Ràdio. Allà he coincidit amb Luis Arroyo, director del Dia d’Intenet a Espanya, Toni Roig, Director General de la Fundació IBIT i Juan Gabriel Covás Egea, secretari i delegat a les Balears de la Asociación de Internautas.
Com és normal a la ràdio, el temps no deixa aprofundir gaire. Així i tot han sorgit coses interessants. Després de la obligada referència al folklore típic d’aquest dia: pastissos en forma d’arroba (però si ja tenim l’ensaïmada!), festes i celebracions diverses… hem derivat cap a aspectes més seriosos i profunds.
Aquí planteig el que s’ha xerrat, però un poc més extens, a partir de les notes que havia pres per anar al programa.
Encara que està bé que aquest dia es plantegi com una celebració, crec que seria necessari potenciar l’aspecte més reivindicatiu, que Luis Arroyo ha anomenat, per poder xerrar d’una Internet normalitzada. Juan Gabriel Covás ha fet incidència al tema de la seguretat i la necessitat de que els internautes siguin conscients dels perills als que s’exposen i de les actituds que haurien de prendre davant ells. Toni Roig hi ha estat d’acord, però com jo, creu que s’hauria d’anar més enllà.
Jo crec que no estam plantejant bé el tema. S’està fomentant aquest dia només a la vessant més superficial i frívola, deixant de banda les reivindicacions de fons. Pens que falten fonaments a molts dels àmbits. Per exemple…
- No crec que poden xerram de Dia Mundial d’Internet si tenim en compte que la xarxa no està normalitzada a tot el món. A un continent sencer com és Àfrica és quasi inexistent, a la Índia no està estesa a pesar de ser una gran potència en el desenvolupament de programari, a la Xina s’hi comença a tenir accés generalitzat però baix una forta censura política. No pot ser que quasi la meitat dels habitants de la Terra ni tant sols puguin tenir accés (qualsevol) a Internet.
- Si xerram d’Espanya i el seu entorn, només el 40% de les llars estan connectades, a unes velocitats i preus no gens avantatjosos. La majoria dels països del nostre entorn tenen una situació molt millor. A Espanya, l’accés a Internet encara no s’ha declarat un servei universal, reconeixent-ne només l’accés per módem analògic, totalment anacrònic avui en dia.
- Tampoc podem xerrar de normalitat quan uns pocs gegants empresarials pretenen rompre la neutralitat de la xarxa a nivell d’infraestructura, intentant imposar el seu programari o les seves maneres de fer les coses (per exemple la web) més enllà dels estàndards reconeguts per la majoria.
- No fa cap bé que alguns mitjans de comunicació xerrin d’Internet cada dia, però ho facin associat sempre a paraules com pornografia, pederàstia, cibercrim, pirateria… Internet és molt més que això.
- Excepte les grans empreses, la majoria de les PIMEs defineixen la seva presència i ús a Internet amb la contractació d’una connexió ADSL i l’existència d’un compte de correu… de Hotmail. L’Administració Pública potencia poc i malament (projectes buits de contingut) l’accés de les empreses a la xarxa. Els preus de dominis .es i .cat n’és un bon exemple.
En podríem dir moltes més coses, però en definitiva el que necessitam és una mica més de cultura general entorn de la informàtica i Internet: que la gent sàpiga distingir entre l’ordinador i Internet o que Internet no només és la web, o el messenger.
La festivitat està bé si ajuda a conscienciar la gent, però crec que seria millor començar la casa pels fonaments, no sigui cosa que ens passi com al govern dels Estats Units el 1996, que va voler connectar totes les escoles del país a Internet però no va poder perquè els propis centres no tenien xarxa local a la que connectar.