Dies estranys
Aquests darrers dies han estat una mica estranys per jo. Després de tancar alguns temes, que s’havien enquistat massa les darreres setmanes i mesos, havia decidit agafar els dies de pont per descansar una mica i desconnectar del món. L’ocasió pintava bé i vaig agombolar-ho tot per fer relax: volia passar uns dies sense ni tant sols pensar, llegint, escoltant música, passejant… en definitiva, vegetant un poc per agafar forces.
Però les coses no han sortit exactament com jo volia. De descansar i no pensar, res de res. Se veu que no hi ha cosa com intentar no pensar en res perquè el capet es dispari cap a una activitat desenfrenada.
Al final he pres algunes decisions importants sobre ampliar els estudis (que aquest semestre he hagut d’abandonar per problemes de salut que me l’han fet perdre), sobre canvis a la feina a nivell de projectes i persones…
Una de les decisions més importants que he pres ha estat la de perdonar algunes persones que m’han fet molt de mal. Crec que és una de les coses més intel·ligents que podia fer i que, a més, m’ha proporcionat molta tranquil·litat d’esperit.
Entre les coses més intranscendents: he sortit vàries vegades a fer fotos, he visitat el Saló Nàutic i aprofitat també per fotografiar alguns coneguts d’IB3 Ràdio que eren allà. Dinars i sopars amb amics… També he canviat el disc dur al portàtil i, després d’instal·lar nou sistema, estic recuperant les còpies del que hi tenia (si esperau correu de jo, teniu un poc de paciència, que en tenc molt de pendent). Entre les coses que me sap greu no haver fet, anar a un concert que un amic m’havia recomanat (ja tenia un compromís previ).
Con vos deia abans, el capet no ha aturat aquests dies. Per això han sorgit moltes idees i projectes que ara hauré d’estudiar, donant-los forma: projectes laborals, a Internet, personals, familiars… fins i tot artístics. Definitivament han estat uns dies hiperproductius.
I després xerren de l’astènia primaveral… Ja!
Maig 5th, 2008 at 20:41
La darrera vegada que vaig anar al metge per marejos estava de vacances, de relax. La metgesa me va dir que eren contractures de la musculatura i em digué que era per l’stress.
-Cony! Si estic de vacances- vaig dir jo.
-Doncs precisament- L’stress surt ara que t’has relaxat.
Així que si vens de situacions de molt d’stress unes vacances fan que surti tot el que duies acumulat. Supòs que la cura són unes vacances més llargues i en el meu cas una bona dosi de relaxants musculars ;)
Ànims!
Maig 5th, 2008 at 22:05
Jo també he estat de vacances, una setmaneta en total i tinc la sensació que ara començo a desconnectar, just quan demà mateix començo a treballar.
També estic reflexionant sobre el futur, i ho veig negre, millor no reflexionar, ja veurem com ve.
Maig 6th, 2008 at 11:25
Es vera, Toni, que quan et relaxes et surt tota la tensió acumulada… el meu coll i les seves tortícolis ho sabem per experiència. Supòs que la solució passa per regular el ritme diari i no deixar que aquestes coses s’acumulin.
Ja m’agradaria poder agafar unes vacances llarguetes como vosaltres, però no puc de cap manera ara mateix.
De totes formes, encara que aquests dies no he pogut descansar, trob que han estat molt profitosos i m’han servit per posar algunes coses al seu lloc, alliberant-me de certes preocupacions. Totes les idees i projectes nous que m’han passat pel cap també són una opció de futur que faciliten les coses. Crec que seria pitjor no tenir-ne.
Guillem, un petit consell… no et conformis en veure venir les coses. Per poc que hi reflexionis segur que no ho veus tant negre i qualque acció podràs fer per millorar la situació.
Gràcies a tots dos pels comentaris. :-)
Maig 7th, 2008 at 10:07
Vaya, ma me he asustado al leer vuestros comentarios. Dentro de nada me va a tocar tener unos días de “vacaciones” ya que mi hijo está a punto de nacer.
Espero que no me de por “relajarme” y que empiece a aflorar ese estress del que habla Toni. :)
Xisco, cuídate, no dejes que sea el trabajo el que guie tu día a día. :)