Cada dia més divertit
Fer ràdio me pareix cada dia més divertit… pel que passa davant el micròfon però també pel que passa darrera. Es el que té la ràdio, que els oients no et veuen i no saben què s’hi cou quan el micro és tancat.
La fotografia que acompanya aquest apunt és de l’IBWEB al que vaig participar la setmana passada, un dels més divertits que he viscut. Els de la foto són els fixos del programa, na Lydia Sánchez i en Tino Martínez, dos personatges amb molt bon rotllo que miren de fer el programa dinàmic i també una mica divertit.
Aquesta setmana, per cert, i debut a un canvi de darrera hora, hem tengut més temps per fer tertúlia i xerrar de programari lliure. No crec que es repeteixi, però no puc demanar res més a pesar de que en Tino és molt receptiu al tema.
De vegades m’heu sentit dir a aquest blog que som assidu oient de la ràdio però que no sol mirar la televisió… i és vera. Ja fa temps que vaig substituir la televisió per Internet o la càmera, si pot ser, acompanyat pels amics. La ràdio em permet fer feina amb l’ordinador sense ser gaire intrusiva. Cada vegada l’escolt més a través d’Internet i ho sol compaginar amb la música, amb el meu estimat amarok, ja sigui en local o des de Last.fm.
Amb la ràdio, vas descobrint programes que, per un motiu o un altre, creus que val la pena escoltar. Per això he obert una nova categoria del blogroll anomenada “Ràdio i Televisió” on aniré posant enllaços a programes que escolt i vull recomanar. Visitau-la sovint que canvia a cada moment.