Més d’un mes després d’haver pres la decisió crec que només he begut tres o quatre cafès esporàdics. :-)

Estic substituint el cafè principalment per infusions com la menta.

A ver quien me quita a mi mi capuchino de por la mañana “de esa máquina”. XDDDDD

Piensa que tres o cuatro de esa máquina son equivalentes a cinco o seis de otro sitio.

La verdad es que con sólo 4 o 5 cafés de la máquina de la oficina ya me hace que por las noches no duerma normalmente (O tomarme una cola justo antes de irme a dormir).

Así que de momento procuro controlarlo, un par al día. Y sí, la verdad es que engancha. :P

Substituir el cafè per té o coles no és seguir prenent cafeïna? Ho dic perquè si es tracta de reduïr-ne el consum, collonut… però si no… :-)

A jo com més m’agrada el te és com deis: te verd amb herba-sana o menta i molt de sucre, a l’estil marroquí.

La meva elecció no va esser eliminar-lo completament, sino reduïr-ne la quantitat.

Així, doncs, prenc un cafè amb llet a devers les set del matí en una tassa de tè (que són un poc més petites). Realment, es tracta d’un espresso llarg amb llet.

A devers les 9:00 vaig un tallat de màquina i a devers les 11:00 un altre cafè amb llet (típic de bar).

Els caps de setmana només prenc un cafè amb llet per berenar i me va bastant bé. El poc cafè que prenc me lleva “el mono” però la quantitat que en prenc és prou reduïda com per a no fer mal.

La meva recomanació és fer-ne una reducció progressiva fins a eliminar-lo. El cafè descafeinat també pot ser un gran amic quan has de fer un cafetet amb algú per compromís.

I record amb precisió quan i com vaig començar: als 17 anys quasi 18 (ara en tenc 28) vaig passar la meva primera (i fins ara única, esperem que duri) setmana a un hospital, per una pedra al ronyó dret (si, la vaig expulsar, no m’ho recordeu). Quan ja me deixaven menjar, per berenar em varen dur un parell de dies nescafé amb llet i li vaig agafar el gustet al cafè.

No n’havia pres mai, jo era més del colacao, nesquik, i coses d’aquestes. Passats dos ó tres mesos ja estava prenint cafè tot sol, i des d’aleshores no m’he aturat. També va ajudar molt el fet d’estar començant a la UIB, que me deixava sempre alguna hora morta al bar… i el cafè és bo i barat :-D

Vaig arribar a sis ó set excepcionalment, però la meva dosi diària ara són dos espressos. Si no prenc dos cafès ho pas bastant malament durant tot el dia, estic de mala llet i fins i tot me pega mal de cap. Com que m’agrada el gust de vegades en prenc més, però a partir del segon me’l faig descafeïnat. Ho faig aposta, per no anar augmentant la dosi de cafeïna sense control, i me va bé així. Només he d’anar alerta els caps de setmana i les vacances, perquè se romp una mica la rutina i de vegades no faig cap cafè, i ho pas malament les primeres hores del dia fins que hi pens.

A més m’agrada molt el te, però els matins no me serveix en absolut: tenc pressa i justament un espresso curt que se pot fer amb un botonet i se pot beure d’un glop és el que vull. El te el faig a la feina després de dinar, o a ca nostra després de sopar. M’agrada beure’l amb calma i no vé d’una tassa… avui vespre per exemple tenc previst fer-me la tetera de tres tasses per jo tot sol, amb tres cullerades de te verd sencha i un brotet de menta del cossiol de la terrassa :-P