Cafeïna
Sempre he dit que
- Al matí, sense una dutxa i un cafè, no som persona.
Ja no record quan vaig començar a prendre cafè, sempre en forma de cafè amb llet o tallat, perquè en sí el gust del cafè tot sol no m’agrada. Cafè amb llet ben carregat al matí, un o dos tallats a mig matí, un altra talladet després de dinar, un a mig horabaixa… i per què?
Supòs que tot això és per la meva dosi de cafeïna diària, més de 1000mg mal comptats.
Fa temps, un amic em va demanar…
- Per què creus que et sents així al matí quan t’aixeques? Per què creus que necessites prendre un cafè amb llet?… Es pel mono!
La cafeïna crea addicció, i si bé és cert que no té els mateixos efectes que altres drogues… no deixa de ser-ho. Vegem alguns dels símptomes que pot provocar consumida en grans quantitats: insomni, nerviosisme, excitació, cara rogenca, augment de la diüresi, problemes gastrointestinals, contraccions musculars involuntàries, desvaris, arítmia cardíaca…
Ostres! Jo puc estar patint qualcun d’aquests símptomes! :-O
Xerrar en aquests termes de la cafeïna li lleva tota la gràcia al plaer de prendre un bon cafè… però és que fins i tot a textos no relacionats amb la medicina, sino amb la productivitat personal, l’empresa o en manuals d’organització he trobat referències i consells encaminats a deixar de prendre cafeïna. Es una d’aquelles coses que no veus fins que et fixes, encara que sempre ha estat allà.
Al final he fet un pensament i he decidit deixar-la amb l’esperança de trobar-me millor. Amb el temps vos podré dir com m’ha anat.
Ara hauré de cercar un substitut, com aquelles persones que deixen de fumar i no saben què fer amb les mans. Me’n podeu recomanar qualcun? També hauré de fer el canvi psicològic per tenir la força suficient per contestar quan em demanin…
- Què, Xisco… un cafetet?
- No gràcies, “me estoy quitando”!
Febrer 24th, 2008 at 13:45
Mmmm… un descafeïnat?
Febrer 24th, 2008 at 14:19
De substituts directes n’hi ha tres: cocacola, te (en el teu cas vermells i negres) i aigua combinada amb més hores de son i exercici. Pots imaginar quin et recomano, però ja saps que no m’has de fer putu cas ^_^
Sort i ànims!
Febrer 24th, 2008 at 17:28
El tè (vermell, verd amb tocs de menta), etc. Lleva la sensació matinera de necessitar tenir alguna cosa calenta entre les mans.
Cony! Quin comentari amb més doble sentit que m’ha quedat. :-P
Febrer 24th, 2008 at 19:04
A mi si que m’agrada el gust del cafè, i molt. Si hi pos llet alguna vegada és amb tota l’intenció de donarme un suplement de nutrició, cosa que no sol passar perquè tenc reserves de sobra.
I record amb precisió quan i com vaig començar: als 17 anys quasi 18 (ara en tenc 28) vaig passar la meva primera (i fins ara única, esperem que duri) setmana a un hospital, per una pedra al ronyó dret (si, la vaig expulsar, no m’ho recordeu). Quan ja me deixaven menjar, per berenar em varen dur un parell de dies nescafé amb llet i li vaig agafar el gustet al cafè.
No n’havia pres mai, jo era més del colacao, nesquik, i coses d’aquestes. Passats dos ó tres mesos ja estava prenint cafè tot sol, i des d’aleshores no m’he aturat. També va ajudar molt el fet d’estar començant a la UIB, que me deixava sempre alguna hora morta al bar… i el cafè és bo i barat :-D
Vaig arribar a sis ó set excepcionalment, però la meva dosi diària ara són dos espressos. Si no prenc dos cafès ho pas bastant malament durant tot el dia, estic de mala llet i fins i tot me pega mal de cap. Com que m’agrada el gust de vegades en prenc més, però a partir del segon me’l faig descafeïnat. Ho faig aposta, per no anar augmentant la dosi de cafeïna sense control, i me va bé així. Només he d’anar alerta els caps de setmana i les vacances, perquè se romp una mica la rutina i de vegades no faig cap cafè, i ho pas malament les primeres hores del dia fins que hi pens.
A més m’agrada molt el te, però els matins no me serveix en absolut: tenc pressa i justament un espresso curt que se pot fer amb un botonet i se pot beure d’un glop és el que vull. El te el faig a la feina després de dinar, o a ca nostra després de sopar. M’agrada beure’l amb calma i no vé d’una tassa… avui vespre per exemple tenc previst fer-me la tetera de tres tasses per jo tot sol, amb tres cullerades de te verd sencha i un brotet de menta del cossiol de la terrassa :-P
Febrer 24th, 2008 at 21:33
No crec que els descafeïnats siguin una bona idea si el que vol és llevar-se de l’adicció. El pla real hauria de ser adonar-se que pot estar sense dependre del cafè alhora que busca maneres més sanes de tenir energia.
Febrer 24th, 2008 at 23:30
Uf jo sense café al matí no soc persona tampoc, aixó si, he reduït molt els cafés que prenia abans (+5 al matí) a 2-3 al dia… i mira que m’agrada el té verd que diu enguillem, també el prenc de vegades a ca meva, però del descafeinat oblida’t, no és el mateix (puaj).
Febrer 25th, 2008 at 0:58
Jo també he estat (i som) un gran bevedor de cafè. Vaig arribar a una dosi diària de sis cafès.
La meva elecció no va esser eliminar-lo completament, sino reduïr-ne la quantitat.
Així, doncs, prenc un cafè amb llet a devers les set del matí en una tassa de tè (que són un poc més petites). Realment, es tracta d’un espresso llarg amb llet.
A devers les 9:00 vaig un tallat de màquina i a devers les 11:00 un altre cafè amb llet (típic de bar).
Els caps de setmana només prenc un cafè amb llet per berenar i me va bastant bé. El poc cafè que prenc me lleva “el mono” però la quantitat que en prenc és prou reduïda com per a no fer mal.
La meva recomanació és fer-ne una reducció progressiva fins a eliminar-lo. El cafè descafeinat també pot ser un gran amic quan has de fer un cafetet amb algú per compromís.
Febrer 25th, 2008 at 1:03
Ei! Gràcies a tots pels consells…
Substituir el cafè per té o coles no és seguir prenent cafeïna? Ho dic perquè si es tracta de reduïr-ne el consum, collonut… però si no… :-)
A jo com més m’agrada el te és com deis: te verd amb herba-sana o menta i molt de sucre, a l’estil marroquí.
Febrer 25th, 2008 at 10:18
A mi me afecta bastante la cafeína. Tú mismo has visto como he llegado algún día al trabajo cabreado por no haber dormido bien la noche anterior, por el “exceso” de cafeína.
La verdad es que con sólo 4 o 5 cafés de la máquina de la oficina ya me hace que por las noches no duerma normalmente (O tomarme una cola justo antes de irme a dormir).
Así que de momento procuro controlarlo, un par al día. Y sí, la verdad es que engancha. :P
Febrer 25th, 2008 at 16:51
David, la máquina de la oficina los hace cargaditos… por eso están tan buenos. :-)
Piensa que tres o cuatro de esa máquina son equivalentes a cinco o seis de otro sitio.
Febrer 27th, 2008 at 10:52
Y lo peor de todo es lo que tú dices, que enganchan. :P
A ver quien me quita a mi mi capuchino de por la mañana “de esa máquina”. XDDDDD
Abril 1st, 2008 at 19:10
El canvi està en marxa…
Més d’un mes després d’haver pres la decisió crec que només he begut tres o quatre cafès esporàdics. :-)
Estic substituint el cafè principalment per infusions com la menta.