ziga-zaga

Inventar-se paraules (palabros, que diu en Celso) té un cert puntet friki i, encara que és lingüísticament discutible, la seva utilitat pràctica és incommensurable…

Amb inventar-se paraules vull dir fer traduccions, adaptacions o derivacions (no oficials) amb l’objectiu de definir o aclarir qualque idea o terme.

Per exemple…

Me pareix molt adequat usar la paraula programari en lloc de software perquè tanmateix la majoria de gent no té clar què és això del software. En canvi, la mateixa traducció directa al castellà no em sona gens bé: programario.

En Benjamí Villoslada és tot un expert en fer derivats de la paraula bit: com bitassa, que defineix com “abundància de bits“, o bitòleg, que usa per definir la seva feina.

La paraula bitòleg també l’he adoptada jo, primer en broma i després més seriosament, a l’hora de definir la meva situació laboral. No l’he usada a la meva targeta professional però si a una altre més personal pel simple fet de que la gent, en no conèixer la paraula, et demana sobre què vol dir i això em dóna peu a explicar en què consisteix la meva feina, desterrant aquella idea que tenen molts sobre la informàtica, associant-la a tendes de video-consoles i similars.

També m’agrada l’adjectiu bític, inicialment usat per un grup d’amics que fa anys es juntaren per xerrar sobre temes laborals relacionats amb el programari lliure i que al final ha derivat cap a un projecte empresarial.

Paraules d’aquest tipus n’arribam a usar moltes i, qualcunes d’elles ja són a certs diccionaris, com programari.

Quines usau vosaltres?

This entry was posted on Diumenge, Gener 20th, 2008 at 12:06 and is filed under Breus, Cultura, Reflexions. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.