Això d’anar per les branques m’encanta perquè, com tu dius, et permet explicar coses que d’altre forma serien difícils de fer entendre.

El format que més m’agrada és el de la tertúlia precisament per això, perquè els comentaris d’un i de l’altre treuen detalls que aclareixen el tema i el fan més interessant i entretingut.

El meu problema és el temps, que no permet fer aquest tipus de coses. No era el mateix a Des de la Xarxa, on teniem temps a bastament, encara que sempre ens deixavem coses sense comentar. :-P

La concrecció no és lo meu, no O:)

Sempre que abreujo veig que després hi ha malentesos. O que perden el fil.

En política potser és més fàcil. O en qüestions més conegudes, n’hi ha moltes. Cuina. Però no tenc gens clar que en bitologia puguem donar per sabuts alguns coneixements de fons.

Tot plegat em fa anar per les branques sovint, mirant de posar context. En cuina pots dir que cal un sofregit per a tal cosa. No importa dir res més. L’equivalent a sofregit, en bits, és un gran desconegut per la majoria. Cal retrocedir un poc, o es perdran. Retrocedir és una nova complicació, però sovint és l’essència. P.e. aquesta setmana a l’Ítaca ha estat important l’anada per les branques explicant el sentit de Lulu.com. Trobava que dir «qualsevol pot publicar el seu llibre», i ja està, no feia justicia a una revolució com la que suposa Lulu.com

Es tracta de fer agradable la cosa d’anar per les branques. El Monzó (que també tenia de mestre el vendry) ho sap fer. Sovint fa broma de la seva tendència a les branques.

Diuen que només els ocells morts no van per les branques ;)

(Ooops, aquest comentari m’ha quedat llarg… i mira que el volia fer curt, i he començat així. Però en rellegir m’he dit que potser era millor ampliar això, després allò altre… :D Paro, que també m’està quedant llarga aquesta frase per a dir que el comentari era massa llarg)