Concreció
Concreció! Això és el que es necessita quan només tens deu minuts o manco per tractar un tema a la ràdio. Es difícil, vos ho assegur.
Encara que cada dia manco, tenc vertaders problemes per condensar la informació mínima, vital i necessària sobre qualsevol tema perquè no ompli més de deu minuts radiofònics, amb la dificultat afegida de que quasi la meitat del temps s’ocupa amb els comentaris i la tertúlia amb els altres presents. Es una combinació difícil, però necessària i amb bons resultats.
Al final això de la concreció serà un art que hauré de cultivar. Ja me contareu com evolucion.
Record que fa uns anys, quan vaig començar a la ràdio, en Benjamí Villoslada em va donar un consell: reiteració, reiteració, reiteració. Em deia que si volia que el missatge arribàs a la gent l’havia de repetir de diverses maneres i en diferents moments perquè l’atenció de l’oient està per altres coses. Quanta raó tenia! Crec que això ho va aprendre del mestre Jordi Vendrell.
Però Benjamí, no em vares dir res de la concreció!
Es broma. ;-)
Aquí vos deix un resum dels temes tocats les darreres setmanes al programa Tot és possible… o no! d’IB3 Ràdio:
27/9/2007 - El Temps
Xerràrem de com la xarxa ens permet arribar en temps real a les dades climàtiques i meteorològiques d’estat i previsió, de com aquest procés s’ha automatitzat i fins i tot de la gran afició que hi ha a la xarxa.
A més del les webs oficials, varem recomanar-ne algunes d’especial interès per a les Illes Balears, com per exemple, Meteoclimatic.
4/10/2007 - Web 2.0
Ens centràrem en el concepte de la Web 2.0, de vegades buit i malentès. Destacàrem el caire social i col·laboratiu de la xarxa, de la interacció entre recursos, de la universalització en la publicació de continguts (ha deixat de ser un sistema unidireccional)… en definitiva, de la evolució social de la xarxa i els seus serveis.
11/10/2007 - Blogs
Aprofitant que la setmana anterior havíem xerrat de la Web 2.0 varem introduir el món dels blogs, eines de publicació que han assolit un creixement brutal i que han permès universalitzar i democratitzar els continguts a la xarxa. Hem parlat de les seves característiques, de la seva permanència en el temps, de la importància que serveis com els cercadors els hi donen i de com podem posar-ne un en marxa.
18/10/2007 - Distribució de música a través d’Internet
Aprofitant l’èxit del llançament a través de la xarxa del darrer disc de Radiohead, hem xerrat de la xarxa com a mitjà de distribució cultural i de com el mercat està canviant les regles. En el cas de la música, hem puntualitzat com d’important és la distribució de la música pels grups per així obtenir més ingressos a base d’actuacions.
25/10/2007 - Usos dels medis per part dels joves
Després de que al programa s’entrevistàs a Salvador Cardús, president de FUNDACC, en relació als resultats preliminars del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura i de l’informe La dieta mediàtica i cultural dels joves, comentàrem les tendències actuals en el consum cultural als territoris de parla catalana centrant-mos sobretot en dos punts: la poca oferta cultural en català i de com Internet està substituint els mitjans tradicionals com a font d’informació i cultura dels joves.
Octubre 28th, 2007 at 19:10
Sí, m’ho va dir el vendry. Això i «riu sempre al micròfon».
La concrecció no és lo meu, no O:)
Sempre que abreujo veig que després hi ha malentesos. O que perden el fil.
En política potser és més fàcil. O en qüestions més conegudes, n’hi ha moltes. Cuina. Però no tenc gens clar que en bitologia puguem donar per sabuts alguns coneixements de fons.
Tot plegat em fa anar per les branques sovint, mirant de posar context. En cuina pots dir que cal un sofregit per a tal cosa. No importa dir res més. L’equivalent a sofregit, en bits, és un gran desconegut per la majoria. Cal retrocedir un poc, o es perdran. Retrocedir és una nova complicació, però sovint és l’essència. P.e. aquesta setmana a l’Ítaca ha estat important l’anada per les branques explicant el sentit de Lulu.com. Trobava que dir «qualsevol pot publicar el seu llibre», i ja està, no feia justicia a una revolució com la que suposa Lulu.com
Es tracta de fer agradable la cosa d’anar per les branques. El Monzó (que també tenia de mestre el vendry) ho sap fer. Sovint fa broma de la seva tendència a les branques.
Diuen que només els ocells morts no van per les branques ;)
(Ooops, aquest comentari m’ha quedat llarg… i mira que el volia fer curt, i he començat així. Però en rellegir m’he dit que potser era millor ampliar això, després allò altre… :D Paro, que també m’està quedant llarga aquesta frase per a dir que el comentari era massa llarg)
Octubre 30th, 2007 at 11:32
Molt bo això de “riu sempre al micròfon”. :-)
Això d’anar per les branques m’encanta perquè, com tu dius, et permet explicar coses que d’altre forma serien difícils de fer entendre.
El format que més m’agrada és el de la tertúlia precisament per això, perquè els comentaris d’un i de l’altre treuen detalls que aclareixen el tema i el fan més interessant i entretingut.
El meu problema és el temps, que no permet fer aquest tipus de coses. No era el mateix a Des de la Xarxa, on teniem temps a bastament, encara que sempre ens deixavem coses sense comentar. :-P