Gràcies
La llegenda d’aquest bloc resa “Blog personal d’en Xisco Lladó”… i crec que aquest apunt és el més personal de tots els que he fet aquí els darrers anys.
El darrer mig any ha estat molt difícil per jo. Tant a nivell personal com professional he duit una càrrega pesada (més per sostinguda en el temps que per greu) que m’ha fet descuidar moltes coses i persones. He intentat fer bona cara perquè la gent que m’ha de suportar cada dia no se’n ves afectada. De vegades ho he aconseguit i d’altres no.
Per sort hi ha hagut amics que s’han interessat per jo i m’han recolzat secretament. Per sort, també, he descobert que hi ha familiars i amics que en lloc d’apropar-se i demanar-me “va tot bé?”, “puc fer res per tu?”, s’han dedicat a criticar-me per l’esquena. Vull donar-vos les gràcies als dos grups perquè m’heu aclarit moltes coses que ja sospitava.
Ara començ a veure una mica de llum a la sortida.
Però si volia escriure aquest apunt era per demanar disculpes a tots aquells a qui he descuidat un poc: amics i familiars a qui no he telefonat, visitat, escrit… Miraré de començar a reprendre el contacte (si em deixau), així que d’aquí poc podrem tornar a tenir qualque conversa, anar a fer un cafetet, un soparet…
Gràcies a tots.