Mallorquins
Aprofitava la frescor d’aquestes primeres hores de diumenge plujós de setembre per posar-me al dia en la lectura de multitud d’apunts d’aquí i d’allà que vaig guardant pels moments de calma… quan he arribat a l’article de Climent Picornell titulat “Qui és i què és ser mallorquí?“.
Sense cap dubte vos recoman la seva lectura, com la de tots els altres apunts seus. Però el que volia referenciar a aquest apunt breu del meu blog és un comentari que hi va fer mestre Pep, sempre tant directe i assenyat:
Difícil ser mallorquí. Cada any que passa, més… sense una terra i sense una llengua.
Jo llengua en tinc, encara que si la faig servir, ningú m’entén. I la terra ja no sé on és. Davall l’asfalt? davall el formigó?.
Què en té, de raó!