Jo em pensava que m’estava tornant vell i que per això me molestava tant veure als ciclistes de muntanya passant a tota llet. Ara veig que no estic sol! Com a senderista de tota la vida, que m’agrada la relaxació que suposa trobar-te en un grup reduït caminant per la mica de natura que tenim a Mallorca (i reduïnt-se perillosament), gaudint en un respectuós to baix de la contemplació i de la companyia. I aleshores la irrupció veloç, sorollosa i “agressiva” dels ciclistes de muntanya em sembla una cosa molt molesta i perillosa també pels senderistes.

M’agrada saber que compartim això.

Ah, i de totes formes, ens feim vells ;-)

Feliç 2007!