Tim Easton
Tal com tenia previst, ahir vespre vaig anar al concert de Tim Easton a Sa Pobla… i no fa falta ser expert musical per saber que el concert va ser molt bo i tot un èxit. Quan una cosa t’agrada, ho saps, i el concert d’ahir me va agradar molt… però molt.
Tim Easton va saber crear l’atmósfera adequada amb el públic: dosificant les cançons, modificant el ritme segons el moment, dialogant amb ell entre canço i cançó, fent bromes…
A l’escenari mostrà la seva humilitat així com el seu agraïment i respecte pels que l’escoltaven. Es una actitud que acompanya molt bé les seves cançons, profundes i sentides.
Sentides perquè actua amb sentiment, no per compromís, i això es nota.
Els darrers dies he escoltat qualcunes de les seves cançons (disponibles a la seva pàgina web) però em va sorprendre molt el seu directe. Es molt millor que el que podeu escoltar gravat.
El seu domini de la guitarra és sorprenent i l’acompanya amb l’harmònica, els peus, siulos… i la veu, un tant peculiar. Se pot dir que sent la música amb tot el cos. Fins i tot va demanar un piano i va interpretar un parell de cançons amb ell (una d’elles acompanyant en John Tirado).
Hi va haver qualcunes anècdotes, com quan en John Tirado va demanar si en Tim era a la sala perquè l’acompanyàs en una cançó i aquest va apareixer dient que venia del carrer, de fer una mica d’exercici… o quan va dir que havia duit el piano a l’avió per tocar només una cançó… o en agafar una càmera d’usar i tirar per fer una fotografia del públic des de l’escenari…
Després del concert vaig tenir ocasió de creuar unes paraules amb ell i de que em firmàs un dels seus discs. Es va interessar per les fotografies que jo havia fet i els hi va pegar una ullada, quedant en que els hi faré arribar.
A n’en Joan Andreu l’he de felicitar i donar les gràcies. Aquesta vegada s’ha superat i de nou ens ha duit a Mallorca un gran artista. Ja esper el proper concert Pecan Pie. :-)
Fotografies preses amb una càmera Nikon D80 amb objectiu Sigma AF 28-105mm f:2,8-4.
Les condicions de llum eren molt difícils ja que, a pesar de que algunes parts de l’escenari estaven ben il·luminades, la cara dels artistes estaven a l’ombra continuament debut a la mala col·locació dels focos. Vaig haver de pujar la sensibilitat fins a ISO 1600 i disparar a velocitats molt baixes, cosa que ha fet que la majoria de fotografies hagin sortit mogudes, amb molt de contrast i renou.
Aquests dies n’aniré pujant unes quantes a la galeria del taller.
Recordau que tots els continguts propis d’aquest bloc es troben baix llicència de Creative Commons. Els continguts que no són propis estan indicats.