Gaudir de la fotografia
Aquest apunt va de sensacions. Reconec que és una cursilada però les coses s’han de fer així, en calent. :-P
Avui dematí he anat a fer una volta amb en Pau amb la intenció de fer fotos. El dia no ha començat bé perquè teniem el temps just, hi havia molts de niguls que tapaven la sortida del sol i amenaçava mal temps. A més, hem sortit sense les fites clares: no sabiem on anar.
Finalment, sense cercar-ho, hem acabat a uns penyasegats de Llucmajor just quan el sol ha sortit i ens ha començat a oferir imatges espectaculars.
Un conjunt de factors han fet el moment únic. Ser a un metre de la vora del penyasegat, la mar cent metres més avall, un fotòmetre a la mà, amb un trípode a la roca i una càmera de format mitjà al damunt mirant per un visor enorme i lluminós la imatge perfectament enfocada i invertida horitzontalment (a la antiga)… Una sensació indescriptible.
De cop he recordat els pioners, com Ansel Adams (de qui estic llegint l’autobiografia), fotografiant les immensitats de paisatges remots amb càmeres enormes però senzilles. Per un moment, crec que he pogut acostar-me a les sensacions que tengueren ells.
Si al final les fotografies han sortit bé o no no té cap importància. El moment s’ho val. Aquí és aplicable allò de que el més important no és arribar al destí, sino recorrer el camí. :-)
agost 1st, 2006 at 13:57
Quan surts per fer
el viatge cap a Ítaca
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
^_^
agost 1st, 2006 at 14:55
:-)