L’altra Mallorca… a l’estiu
Si vos deman que penseu en una zona costera de Mallorca, a l’estiu, en una terrassa de restaurant situada a un passeig marítim davant mateix de la platja un divendres vespre… quina imatge vos ve al cap?
Probablement pensareu en un passeig marítim ple de turistes que van i venen aprofitant que el sol ja ha fuit i no fa tanta calor. Pensareu en bars renouers plens de gent consumint cervesa i sangria, música a tot volum que prové de qualque pub o discoteca propers i en converses aquí i allà en idiomes que segurament no compreneu. Aquesta és la imatge que tenc jo, acostumat com estic a veure quantitats ingents de turistes, especialment alemanys i britànics, cada dia.
Però… i si vos dic que a Mallorca, en ple juliol, encara hi ha llocs devora la mar on es pot respirar la tranquilitat de l’illa, on podeu sopar a la fresca davant la platja i només sentireu les tranquiles converses i rialles de les altres taules, on l’idioma predominant és el mallorquí i només hi ha petits esquitxos de castellà, alemany o inglés aquí i allà… me creureu?
Cercau-los. Són llocs petits, on els habitants a l’hivern són pocs i a l’estiu s’omple de famílies dels pobles propers que hi han estiuejat tota la vida. No hi ha hotels, ni discoteques. Pot ser qualque petit pub, on va la gent local. Són llocs on es viu un altre estiu, més tranquil i tradicional. Són sempre molt acollidors. Pot ser les trobareu a la Serra de Tramuntana, o per llevant, o ponent. Mai a la badia de Palma, ni per Andratx, Pollença o Alcúdia perquè estan massa aprop dels grans centres turístics o la població estiuenca és principalment estrangera.
Un d’ells és la Colònia de Sant Pere, on ahir vaig sopar amb uns amics. Ho vaig trobar tant distint del que esperava, tant agradable i tranquil que no vaig poder estar-me’n de comentar-ho. Em varen donar la raó i em digueren que allò, precisament, era el que els havia estirat cap allà. Pot ser no és igual que fa uns anys, però encara conserva l’encant.
Si vos agrada la marxa, el renou i el trui ho teniu molt fàcil. Si cercau, com jo, una cosa més tranquila… és bo saber que encara es poden trobar llocs així a Mallorca.
Juliol 22nd, 2006 at 20:57
També sóna molt bé per fer fotografies :D
Juliol 22nd, 2006 at 22:20
Ahir hi vaig ser a la posta de sol. Impressionant!
A més, així com m’hi acostava, des de kilòmetres enfora, la vista del massís d’Artà, que arriba fins al cap de Ferrutx, rebia la llum ideal per fotografiar-lo.
Hi hem de pegar un bot. :-)
Juliol 23rd, 2006 at 9:23
Aquest estiu he anat a Son Serra de Marina i Cala sant vicens, concretament a la tercera cala, crec recordar que es diu cala molins, la veritat el que més me va sorprendre era que l’idioma predominant era el català, a part del bónic que eren els indrets.
A vegades me dona la imresio de que no tot està perdut.
Juliol 23rd, 2006 at 9:49
Un dels grans problemes és que a aquests llocs no hi pots comprar cap propietat. N’hi ha molt poques en venda i els propietaris, coneixedors de la situació, demanen quantitats indecents de doblers per elles.
De cada vegada més queden en mans estrangeres. Només cal esperar que l’ambient no canvïi massa.