6 toros 6
A ca meva no s’ha seguit mai el futbol, però sí els toros.
Record el meu padrí assegut al seu balancí davant el televisor, primer en blanc i negre i més tard en color, mirant les corregudes de bous. No se’n perdia cap.
De fet, anava més enllà: era acomodador voluntari de la Plaça de Toros de Palma. Vos estic xerrant dels anys 40, 50, 60 i 70 del segle XX.
Record perfectament com se n’anava els dies que hi havia corrida (normalment els diumenges) amb la seva gorra grisa que l’identificava com acomodador de la Plaça. Era una manera fàcil de viure la seva afició, entrar gratis i tornar amb unes quantes propines. De vegades, fins i tot, amb qualque bitllet de dòlar si hi havia la sort de que hi hagués estrangers agraïts del typical Spanish. Encara guardam tots aquells bitllets embolicats amb un full de paper de diari tal com les tenia ell.
A ca nostra tenim la seva gorra, les propines, els cartells de moltíssimes corregudes amb el famós “6 toros 6″, llibres de tauromàquia… era la seva afició.
Però dins aquesta història hi ha un fet molt important per jo: per molt que la meva inocència infantil li demanàs, ell no me va dur mai a una correguda de bous. De fet, procurava que no ves la mort de l’animal si ho mirava a la tele. Com a molt, em duia a la plaça el dia abans de la correguda, a veure els bous al corral.
El meu padrí era perfectament conscient del que allà es feia i de com es feia i no va permetre mai que un infant com jo ho percebés. Aquest és un fet que sempre li agairé. Si no hagués estat així, probablement no li hauria perdonat mai.
L’afició als bous dins la família va morir amb ell.
Tot això m’ha vengut al cap quan, fa una estona, he llegit al bloc d’en Benjamí la referència a un vídeo que BALDEA i l’Ateneu Gabriel Buades difonen en defensa dels drets dels animals.
Vos recoman mirar-lo i aguantar fins el final… si podeu.
Afegit: En Tony fa temps va descriure molt bé el procés de tortura al que sotmenen el bou tant abans com durant la correguda. Esfereïdor!
Maig 29th, 2006 at 23:34
Al meu padrí també li agradaven, però per costum més que res. Tampoc m’hi va dur mai. Coneixement en tenien, els nostres padrins. Bona gent :-)
Maig 29th, 2006 at 23:57
Increïble lo del teu padrí, això és fe amb les creences pròpies sense haver de dogmatitzar. Tant de bo tantíssims de catòlics de la meva família prenessin exemple.
Maig 30th, 2006 at 12:32
A mi abuelo también le han gustado siempre, pero al resto de la familia no, aún así, con él sí que he tenido que ver puesta la televisión con alguna matanza de esas. La verdad es que no le voy a reprochar nada, pero mi cabeza sabe muy bien lo mucho que odio ese “festejo”/maltrato