Miratge
Ahir, mentres conduia per l’autopista, me va avançar un cotxe imponent en grandària i luxe. Era d’una marca coreana d’aquestes que estan entrant al mercat europeu amb polítiques agressives de preus baixos.
Això em va fer pensar en tants de productes provinents sobretot de països asiàtics que inunden els nostres mercats en detriment dels locals/regionals/continentals. Roba i calçat, complements, electrònica, vehicles, recanvis, productes per la llar… en són un bon exemple.
Tots hem vist les protestes dels nostres productors perquè no poden competir a nivell de preu (i de vegades també de qualitat) amb el que ve de fora, i les dels treballadors que queden sense feina per aquesta mal anomenada deslocalització que duen a terme les grans multinacionals, que traslladen la seva producció on la mà d’obra és més barata.
Pareix que aquest procés no té aturada. I no és d’estranyar si tenim en conta que entre la Xina i la India sumen més de la tercera part de la població mundial. S’espera un gran boom asiàtic els pròxims anys i això assusta molt als països occidentals.
Si ho pensam bé, prop del 80% de la població mundial viu a l’equivalent de l’edat mitjana europea, la immensa majoria en pobresa, passant fam, sense recursos bàsics com l’aigua potable, a habitatges inhabitables, sense recursos sanitaris i dins una ecònomia de pura subsistència, encara que això darrer també és aplicable a una part de la població dels països més desenvolupats.
El món ric viu a costa del món pobre. Fins quan? Aquesta situació artificial no durarà eternament i qualque dia rebentarà. La nostra visió del món forçosament ha de canviar.
No serà que, en el fons, vivim un miratge?