El m2 més car de Palma
El culte a la mort ha esdevingut un dels negocis més grans. Els serveis funeraris (enterraments, funerals…) són prohibitius i el terreny on enterrar la gent s’ha convertit, probablement, en el més car de moltes ciutats.
Des dels nitxos més modestos als panteons més suntuosos, tot té un valor comercial molt marcat.
Dissabte horabaixa vaig anar al cementeri de Palma amb ma mare i la meva germana, més que per creença religiosa, per tradició familiar.
Allà varem poder veure com la gent preparava l’arribada del dia de difunts (després de tot sants): netejant, adornant (fins i tot engalanant) les tombes dels seus familiars. I és curiós comprovar com, encara després de morts, es reflexa el poder social i la posició econòmica igual que quan eren vius.
Contrasta molt la senzillesa d’algunes tombes amb el senyoriu d’altres. Poder veure simples rams de tres o quatre flors o centres i ramells que fan mal als ulls de grans i variats que són. Visitants amb roba de diari i endiumenjats vestits amb el millor…
En qualsevol cas, no hi vaig veure molt de recolliment, si no més bé el contrari, una espècie de festa de carrer on cadascú mira el que fa l’altre (i n’és prova aquest escrit). I passa ben igual als cementeris petits, no és exclusiu de les grans ciutats.
Si un vol visitar els seus difunts, pot ser no són aquestes les millors dates.
Essent allà vaig veure com prenia sentit allò de “el més ric del cementeri“.