El disc ha mort
Me sap greu però ja he pres la decisió: no pens comprar més discs. Som amant de la música, però no estic disposat a comprar-ne més. Han fet vessar el tassó.
Compro música de manera habitual, però quan m’arribin els dos darrers discs que he comanat, s’ha acabat.
Estic cansat d’haver de suportar aquesta campanya que organitzacions com la SGAE duen a terme de forma ferotge contra tot i tothom. Estic cansat de que em diguin delinqüent a la cara.
Quan només feien declaracions, encara que fossin manipuladores, podia passar. Però el pla en que s’han posat darrerament no és sofrible.
No estic disposat a que ens criminalitzin més, ni a veure de nou per la televisió com un personatge de talent qüestionable escridassa un pobre immigrant mort de fam, ni tampoc a consentir que per interessos purament comercials enganin demagògicament a organitzacions com Unicef o Save the Children.
Ahir, per primera vegada, vaig veure el famós vídeo de la FAP per televisió: repugnant. Avui, dia d’Internet, a tots els informatius he vist com de l’únic que parlaven era de que la Xarxa només serveix per robar els artistes, malos malosos com som els internautes. Mai havia vist pegar tocs a tort i a dret d’aquesta manera amb les paraules pirata i pirateria. Tampoc se pot anar de víctima quan tots els números mostren un creixement dels guanys i a més es roba a discreció a tots els consumidors de suports digitals.
Es trist que molts artistes es deixin enganar per discogràfiques prehistòriques i no vegin que encara hi perdran més, que si han de lluitar no és precisament contra els seus seguidors, persones que estimen la seva música.
Mentre la llei m’ho permeti em devallaré tota la música d’Internet, sense pagar un cèntim. Això és el que es mereixen (tanmateix els artistes no ho notaran a la butxaca). I quan la llei no m’ho permeti… ja en xerrarem.
El que sí vos puc assegurar és que no tornaré a comprar un altre disc fins que les coses no canviïn de veres, encara que ho faci a contracor.
Això sí, seguiré anant als concerts (que és on l’artista hi guanya més, encara que els lladres facin acte de presència), seguiré recolzant les iniciatives musicals dels amics que també estimen la música, les petites discogràfiques independents, fotografiant concerts, animant els artistes i escoltant bona ràdio.
De contribuir a que quatre lladres s’omplin les butxaques mentre m’anomenen delinqüent, NO, de cap manera.
El disc ha mort, visca la cultura en xarxa!
octubre 26th, 2005 at 10:46
Sempre et quedarà iTunes Store. Ara que i pens, els Linuxers no i podem entrar, ja que s’ha d’accedir-hi per l’iTunes, i no hi ha versió per Linux. Idò p2p ]:-D
octubre 26th, 2005 at 10:52
iTunes? I acceptar el DRM?
Mai!
octubre 26th, 2005 at 14:56
En realitat no m’estrenya… com a ‘client’ començ a estar fart dels plors d’alguns músics i la persecució dels de l’Sgae… si et serveix de res, pots venir a casa i et deix fer torrar-te tots els meus discos ;-))
octubre 26th, 2005 at 16:17
Guau!
Gràcies, Joan. ;-)
octubre 28th, 2005 at 12:49
[...] Aunque a mà me tira más el vicio, la decisión que Xisco hacÃa pública ayer en su blog me ha rondado la cabeza en más de una ocasión. De hecho, hace tiempo que decidà no comprarme discos que no permitieran ser copiados. La razón es simple: por un lado porque esos discos me impiden ejercer mi derecho a la copia privada; por otro, paso de que me traten como a un criminal. [...]