Pep Banyo
No el conec personalment, en el sentit de que no he mantingut mai una conversa amb ell. El que passa és que darrerament el trob, en persona o virtualment, per molts de llocs.
En Pep Banyo és un d’aquells artistes tot terreny que són capaços de cobrir un ampli espectre d’arts escèniques amb èxit. Pep Banyo és músic, actor, titellaire (fins i tot ha fet tallers de construcció de teresetes a la UIB), activista polític (la política també és una art escènica, no? :-P)…
No fa molt, vaig tenir l’oportunitat de fotografiar-lo en un concert de Blues d’aquells íntims (pel tamany del local i la quantitat de públic) acompanyant a Víctor Uris i Alfonso de la Sierra, quasi com si d’un espontani es tractàs.
Si una cosa el caracteritza és l’entrega que posa i com viu l’actuació.
Al taller podeu veure més fotografies seves. En Benjamí també el va enganxar fa uns dies, a Sineu, actuant com a Cavaller de rondalla a unes festes populars.
La fotografia que vos present la vaig fer en molt males condicions de llum, sense flash, i forçant el negatiu, de sensibilitat ISO 800 fins als ISO1600. La càmera era una Nikon FG amb un objectiu de 50mm f:1.8
Recordau que tots els continguts propis d’aquest bloc es troben baix llicència de Creative Commons. Els continguts que no són propis estan indicats.
Octubre 24th, 2005 at 11:00
Es un cantant de Blues, que juntament amb el seu fill Joel Banyo, fan un duet collonut, per cert viu a santa maria !! :P hi ha coses bones per santa Maria.
Octubre 25th, 2005 at 8:56
En Pep Banyo és tot un personatge. Ara fa temps que no el me trob, però record fa uns anys quan era (jo) un habitual del Bluesville i ell sempre desprenia una energia brutal.
Ell i en Victor Uris són entranyables… i grans músics!
Agost 10th, 2006 at 6:01
[…] Els actors i actius van fer una feinada; van ser moltes hores actuant al carrer, tres dies seguits, interpretant els personatges bé i en bon mallorquÃ. La reacció dels visitants li donava un bon clima a tot plegat: cares de passar-s’ho bé, alguna de nostà lgia entre els més granats –és el que té haver escoltat les rondalles explicades pels padrins o la rà dio, fent redol davant la xemeneia quan encara no hi havia TV a casa– i un grapat de comentaris sobre el bé que estava o que s’hauria de fer més sovint. Alguns nins s’espantaven de bon de veres! Els més grans col·laboraven, intentant desfermar la princesa, ajudant el cec o amagant el geperut a escapar-se del gegant. El drac treia fum pels queixals, doncs havia perdut la batalla amb el cavaller de l’espasa torta –que sembla que té més oficis. […]