Espolsant una mica
Aquesta anotació és per llevar la pols i les teranyines al bloc. L’he tengut abandonat durant massa temps.
Ja se sap, el dia té vint-i-quatre hores i, al manco jo, no sé allargar-les perquè retin més. Escriure o no al bloc és simptomàtic, indica el grau de temps disponible/temps ocupat que tenc. :-P
A qualcuns de vosaltres vos veig sovint, però a molts vos he perdut la pista. Com se nota que és estiu… i quin estiu! :-)
A part de la calor, no me puc queixar de massa cosa. Es un temps interessant, ple de feina i de projectes nous (amb un pes important de programari lliure), moltes fotos, qualcuns sopars… Encara no he nedat a la mar, però.
L’anècdota del dia… tenc una lumbàlgia que no me deixa fer quasi cap moviment. De vegades és fins i tot còmic.
Ahir ho podia suportar però avui ja no. M’he passat tot el dia estès o assegut intentant evitar les estirades que me pega l’esquena. Supòs que amb una mica de repòs i medicament passarà aviat.
M’haurieu d’haver vist avui dematí, que he hagut d’agafar el cotxe per força: en entrar ha anat més o manco bé (cap problema important), però en sortir, era per filmar-ho… fent ais i uis, enravenat com estava. Crec que he tardat prop de cinc minuts a sortir del cotxe.
Aquest ha estat el fet decisiu que m’ha fet descansar la resta del dia. No podia fer absolutament res. :-(
Anècdotes a part, que esper que passin aviat… com vos va l’estiu? :-)
juliol 26th, 2005 at 22:57
Que et milloris!
No esperis a escriure quan no tens feina, que això és mai. També va bé fer-ho per escampar la boira, després es programa millor :) Clar, que ho dic des del punt de vista de codificador, ‘maiormente’… altres coses més físiques (feina o presència) poden ser absorbents que no deixin gaire temps, sí.
juliol 27th, 2005 at 0:45
Ya sabes más o menos como llevo el verano, es lo bueno de que de vez en cuando haya alguna cena o quedada.
Por otro lado y por encima de todo, descansa, relajate y recuperate.
Y por último te respondo y te digo que suerte tienes de tener ideas cuando tienes un minuto para escribir en el blog, yo tengo más tiempo libre que tú (lo se ;-)) pero todo lo que se me pueda pasar por la cabeza reside ya en alguno de los blogs de amigos o conocidos y aunque no fuese así, me pongo a escribir y mi cerebro no deja salir nada, se lo zampa todo y acabo borrando las lineas que he escrito, me ha pasado varias veces.
En fin, ánimo y a recuperarse
juliol 27th, 2005 at 0:54
Potser té qualque cosa a veure amb la quantitat d’aigua que pastura aquests dies per l’atmosfera. Tal vegada hauries de canviar una mica d’aires. El meu padrí jove és a Oràn per feina (de fet hi va cada parell de dies, no és que estigui allà) i diu que en 5 minuts un tassó d’aigua es buida tot sol, si el poses al vent calent i sec del desert, el Simun, el vent del 40-40: més de 40 graus de temperatura, menys de 40% d’homitat relativa. Allà costa respirar, però normalment la gent no te lumbàlgia, mira per on :-P
juliol 27th, 2005 at 8:34
Bones Xisco
Esper que no sigui molt greu la lumbalgia, i puguis acabar de disfrutar l’estiu!!!
Jo d’estiu en tendré poc, ja que he començat a fer feina a una empresa d’assegurances (en el dep. d’informàtica), i d’horabaixa he d’anar a repàs ja que la facultat no m’ha anat d’allò que s’en diu de “puta mare”, ja m’enteneu, no?. Idò si.
Be, esper que ens poguem veure algún dia, ja que encara te dec un bon sopar !!!, fa quasi un any que dic que aniré a una kdada de bulma i no hi he anat!! quin pardal que estic fet !!
Salut, Xisco !!
juliol 27th, 2005 at 9:08
¡Hay que cuidarseeeeeeeeee! Que no se puede ir por la vida trabajando al 110%, con la cabeza llena de preocupaciones, con la mochila llena de responsabilidades, con la cámara de fotos al cuello y sin tiempo para el weblog. :P
Venga, que yo soy uno de los que te ve con “cierta frecuencia”, así que aprovecharé para retarte a una carrera hípica o algo así.
A mejorarseeeeeeee! :)
juliol 27th, 2005 at 9:15
Voltarén. Bocata de calamars ben potent, voltarén de 75 i a fer nones.
En dos díes com a nou ;-)
juliol 27th, 2005 at 17:39
Moltes gràcies a tots. :-)
Fer una mica de bonda és el que intent, però clar, hi ha coses que no puc deixar i el portàtil ajuda.
El problema és que, efectivament, me moc molt. Reunions i visites són habituals, no sempre puc fer feina des de casa.
Anar a Oràn no m’aniria gens malament… i això del “bocata de calamars” pel mal de esquena no ho coneixia! :-P
Ho hauré de provar.
juliol 28th, 2005 at 10:57
Jo no coneixia la toxicomania d’en Paco amb el voltaren ;)
Per aquí vaig fent, no massa bé en el pla amorós però poc a poc vaig fent-me a la idea (i perdent la por) de començar l’any que ve a la facultat. Així que una mica de cada.
Els dels premis d’investigació me feren una putada amb la manera de cobrar el premi en sí, però m’he desfet de tal manera que amb algo de peles faré màquina nova (sóc un romàntic del maquinari però també m’agraden noves)
I més sortir, que segur que és el responsable dels teus mals! :D