El Cementiri de Pina

Ahir vaig anar amb un amic al Cementiri de Pina expressament a fer fotos. La intenció era arribar-hi a l’hora en que el sol està baix per poder aprofitar les ombres que se formen.
L’anada va ser de pel·lícula, però, ja que primer un incendi i després una carrera ciclista, ens va retrassar tant que en arribar ja no hi pegava el sol al recinte.
No vaig fer cap foto amb la càmera analògica carregada amb un rodet en blanc i negre però sí que vaig aprofitar per tirar-ne un parell de digitals.
La que vos mostr és una d’elles, originalment en color i passada a blanc i negre. La versió en blanc i negre m’agrada molt més que la que està en color.
La qüestió aquí és si és apropiat fer aquestes manipulacions de les imatges sovint, o això només denota una falta de domini de la tècnica necessària per fer-les bé des d’un començament.
Recordau que tots els continguts propis d’aquest bloc es troben baix llicència de Creative Commons. Els continguts que no són propis estan indicats.
maig 29th, 2005 at 17:34
>La qüestió aquí és si és apropiat fer aquestes manipulacions de les imatges
>sovint, o això només denota una falta de domini de la tècnica necessària per
>fer-les bé des d’un començament.
Jo crec que manipular una fotografia després d’haver-la feta forma part de la “feina” d’un fotograf. Que em corregeixin els experts si m’equivoc. Però intentar millorar una fotografia dins el “laboratori” és una cosa que es fa desde els principis de la fotografia. No crec que es perdi la legitimitat a aquest dret amb la arribada de la fotografia digital. Pot ser ara és mes senzill, podem aplicar flitres molt ben estudiats, podem repetir el procés mils de vegades fins que ens quedi tal com la volem… només són aventatges.
Per altra banda, no hi ha com tenir una bona fotografia de “base”, com menys s’hagi de modificar, molt millor!! :D
maig 29th, 2005 at 18:36
La feina d’un fotògraf, com a minim fa al voltant d’un segle, era 50% fer la foto al lloc corresponent i 50% passar-la a paper jugant al laboratori. Llegint llibres d’història de la fotografia he vist tendències fil.losòfiques a favor i en contra d’alterar-les, com passa amb tot.
Si l’autor no engana i reconeix que ho ha fet, a mi ja me va bé. Si és per veure coses impossibles de captar amb una càmera… bé, enhorabona per la creativitat. I si és per veure coses que sí que podien captar-se però no va poder captar per un error, per dur el material que no era… bé, notar-ho com a minim t’acosta a fer-ho millor en tornar.
Jo intent “fer-les bé a la primera”, però sense traumes, eh? X’-D
maig 30th, 2005 at 20:39
la foto l’has feta molt bé
lo important es que has fet la foto i que la has manipulat i has fet feina amb les teves idees
dema vorem una altre fotografía?
juny 2nd, 2005 at 0:38
Yo no consideraría el pasarla a blanco y negro como una gran manipulación… Lo que sí es cierto es que cualquiera puede aplicar un par de filtros a una foto sosa y hacerla espectacular o cuanto menos llamativa. El buen fotógrafo es el que hace una foto espectacular o llamativa desde el principio y con plena conciencia de ello.
Había un maestro fotógrafo (ya ni me acuerdo del nombre) que creía que antes de dar una cámara a sus alumnos estos debían pasearse por todas partes con un agujero hecho en un cartón para acostumbrarse a encuadrar en vez de simplemente ver y disparar.
La foto es muy chula, pero un poco sosa. Si averiguas por qué la próxima vez sacarás una foto mucho mejor ;)
juny 2nd, 2005 at 17:05
Dónde empieza la manipulación? Revelar en una tamaño mayor que el habitual, ya es manipular quizá…
juny 2nd, 2005 at 23:51
La manipulación empieza en el “Click”