Vesper
El que té de bo dur la càmera amb tu quasi tot el temps és que pots aprofitar qualcunes de les ocasions que se’t presenten.
Fa una estona, sortint al jardí per esplaiar-me uns minuts i llevar la vista del monitor, he trobat aquest vesper penjat a una tuia (fa uns tres centímetres d’alt). He agafat la càmera i… zas! macro feta. El que passa és que l’he haguda de repetir un parell de vegades perquè no sortia com volia, qüestions d’il·luminació apart. Aquesta ha estat la millor presa.
I sort he tengut de trobar-lo així perquè dos minuts més tard s’ha omplit de vespes que no m’han deixat ni acostar-me per fer-lis una foto.
Avui he arribat a qualcunes conclusions definitives sobre la meva càmera digital (confirmació de les parcials que ja tenia):
- Aquesta càmera només serveix per jugar una mica. Ja sigui per objectiu, llum, flash… poca cosa seriosa s’hi pot fer. O pot ser som jo el que no ho sap fer.
- Se necessita un enfocament manual a l’hora de captar fotografies amb macro. Es completament impossible que l’autofocus enfoqui el que tu vols a distàncies curtes.
Mañana más… :-)
Recordau que tots els continguts propis d’aquest bloc es troben baix llicència de Creative Commons. Els continguts que no són propis estan indicats.