“4 steps to music”
Encara que la major part del temps escolt música a la ràdio perquè és la millor manera d’estar al dia i tenir accés a tot el que enrevolta el que sona: novetats, entrevistes, comentaris, recomanacions, notícies… (també hi ha revistes periòdiques sobre el tema) darrerament estic reconstruint la meva col·lecció digital, és a dir, la que tenc enmagatzemada a l’ordenador.
Com que fa poc m’han regalat un reproductor portàtil d’aquests tant petits que has de pensar a quina butxaca l’has ficat, tenir la música enmagatzemada en certs formats és molt còmode i flexible.
Amb això s’ha creat una espècie de procès natural que he adoptat quasi sense donar-me’n conta. Es efectiu i crec que honest i just amb els creadors de la música que escolt.
Es la meva recepta de quatre passes cap a la música que, com tota recepta, és susceptible de ser modificada i millorada per qualsevol:
- Reproduïr la música digitalment amb un sistema informàtic
No és estrictament necessari però, avui en dia, si la música està ben codificada (recoman el format vorbis), no hi ha diferències apreciables en reproduir la música des de l’ordenador respecte de fer-ho amb un equip musical. I si connectam el PC a l’equip de so (com és el meu cas), encara hi guanyam més. Això no val pel que gaudeix d’escoltar els seus vinils amb el plat giradiscos, però ara mateix no xerrram d’això.
Canviar de format els discos compactes per introduïr-los a l’ordenador dú feina encara que el procés és molt senzill. S’ha de prendre amb calma, sobretot si la colecció a digitalitzar és gran.
I quan ja estam preparats per reproduïr-los, tenim multitud de programes per triar. Jo, personalment, estic usant amaroK, al que consider el millor reproductor del moment per tots els afegits que té: organització de coleccions, enllaços a bases de dades a Internet com MusicBrainz, descàrrega de caràtules i lletres, incorporació de recomanacions, plugin de Audioscrobbler incorporat… - Audioscrobbler
Audioscrobbler és un servei que trobam a Intenet que ens permet, des del nostre reproductor i de forma automàtica, enviar informació del que escoltam perquè se crei un perfil estadístic sobre els nostres gustos. Aquest perfil permet coneixer quins són els usuaris a qui els agrada el mateix que escoltam nosaltres i d’aquesta forma, i també de forma automàtica, podem rebre recomanacions que segurament ens agradaran.
La web té altres serveis, com els foros, els grups d’amics, estadístiques generals i enllaços a bases de dades com la de allmusic o tendes com Amazon.
El sistema és molt respectuós amb les dades dels usuaris (de fet, pràcticament no en demana cap d’obligatòria) i existeixen plugins pels principals reproductors. - Us de xarxes peer to peer (P2P)
Aquest pas és el que provoca dubtes a molts pel fet de que qualcunes entitats amb grans interessos al negoci musical intenten enganar i confondre intencionadament als usuaris. Vos ho diré ben clar: l’ús de xarxes P2P NO és il·legal a Espanya (a que no en pensau fer-ne venda després?).
Jo personalment estic empleant mldonkey sobre GNU/Linux per connectar-me a xarxes com Donkey i Soulseek (aquesta darrera és especialment bona per trobar música).
I què hi cerc? Bàsicament dues coses: les recomanacions que crec interessants i m’arriben a través de sistemes com Audioscrobbler i els meus records del que escoltava els anys 80 i dels quals no tenc els discos.
D’aquí al disc dur i a gaudir escoltant-los. - Comprar discos i anar a concerts
Aquest punt per jo no és opcional: m’encanta fer-ho. Jo som dels que disfrut amb els llibrets que duen els CDs i “ensumant l’olor a nou”, com diu en Joan. :-)
La veritat és que comprar els discos moltes vegades comporta uns extres que valen la pena i des de que ecolt la música amb el PC estic comprant més música que mai.
Però desenganem-nos, els músics no guanyen doblers venent discos sino fent concerts. I no hi ha res comparable a un concert en directe: es una experiència del tot recomanable.
De vegades comprar un disc tal com l’han pensat els seus autors té sentit, però quantes vegades no vos heu trobat en la situació de que només vos agrada una o dues canços de la quinzena que pot ser du? Ara també hi ha la possibilitat de comprar temes individuals a través d’Internet (molts cars, per cert). També podeu trobar discos de fa uns anys per manco de 12¤, o comprar directament a petites discogràfiques amb molt bon material a partir dels 5¤.
I és clar, una vegada teniu el nou disc… tornau al punt 1, digitalitzau-lo i tornau a començar… :-)
Res del que he explicat aquí és il·legal a Espanya i, el que és més important, és bo per la música i els músics.
La majoria d’ells estan encantats de que la gent escolti la música que fan, l’hagin comprada o no. En primer lloc, perquè són artistes i volen que la seva obra es conegui i, en segon lloc, perquè al final en surten guanyant: quanta més gent escolta la seva música, més gent compra els seus discos i va als seus concerts.
No ens deixem enganar per discogràfiques i distribuïdores que tracten de criminals als que, al cap i a la fi, compram els seus productes. Si segueixen per aquest camí pot ser em replantejaré comprar els discos que elles distribueixen. Es una llàstima pels artistes, però no sempre ho hem de pagar els mateixos.
Ah! i teniu en compte també tots aquells que deixen la seva música de forma gratuita a Internet o, millor, els que la publiquen amb llicències lliures i Creative Commons.