Obert o lliure?
De tertúlia amb un amic, fa molts pocs dies, va sorgir el tema de si defensar el programari lliure o el codi obert, diferenciant entre l’un i l’altre segons es defensi una postura ètica o una tècnica d’allò mateix.
El meu amic coneix bé el món del programari lliure, no és un nouvingut. Defensava que és més beneficiós i efectiu defensar la postura tècnica (open source) que la ètica. Jo, pel contrari, defensava que era millor agafar-ho pel costat ètic de la cosa, que ens duria més enfora i arribariem a més gent.
Val a dir que no era una discusió, tots dos estam convençuts de la importància ètica de l’assumpte. Era, més bé, valorar què convenia més a l’hora de divulgar i fer arribar a tothom aquesta manera de pensar.
Els seus arguments eren variats:
Bàsicament deia que li era més fàcil defensar una postura tècnica perquè, al cap i a la fi, tots nosaltres hem arribat a aquest món per un tema tècnic i que la postura ètica era mala de defensar perquè es creaven incoherències en el comportament de la gent. Venia a dir que no tothom és com n’Stallman i que se’ns fa molt difícil tenir una postura cent per cent ètica. Deia que qui més qui manco sacrifica l’ètica en favor de la comoditat i usa qualque programari privatiu. Segons ell, això també feia que fos més fàcil arribar als empresaris.
Una cosa que me va impactar un poc va ser l’afirmació de que, avui en dia, a la majoria de gent tant li fa l’ètica: tothom pensa en els doblers, la comoditat i, en tot cas, la part tècnica.
En definitiva, creu que s’ha de defensar la postura ètica però no s’hi sent capacitat. Se sent més còmode defensant la postura tècnica.
Pel contrari, jo vaig usar altres arguments:
Per jo, la part tècnica no és diferenciadora (només ho és el procés de desenvolupament) i, encara que molt important, tant sols és una part del conjunt. Es vera que se fa molt difícil defensar postures ètiques coherents, però això no ens ha d’aturar, és allò del granet d’arena: val la pena fer el que podem, encara que no sigui molt. I crec que davant el passotisme de la gent la part ètica del tema pren una gran importància perquè és la manera que tenim de canviar la societat a la que vivim si no ens agrada.
Així com va madurant en programari lliure, cada vegada se fa més fàcil tenir aquella actitud coherent que troba a faltar el meu amic perquè de cada vegada manco ens veim obligats a usar programari privatiu. D’aquesta manera recuperam la llibertat perduda, amb tots els avantatges que comporta. Es l’ideal al que tendir.
Ja vos dic que no va ser una discusió perquè tots dos pensam de forma semblant i en som convençuts. Tampoc hi va haver un desenvolupament d’arguments perquè la conversa va durar molts pocs minuts però ens va servir per pensar-hi i, qui sap, potser també per crear-ne debat.
Hi teniu res a dir?
maig 10th, 2005 at 3:24
Dius: Una cosa que me va impactar un poc va ser l’afirmació de que, avui en dia, a la majoria de gent tant li fa l’ètica: tothom pensa en els doblers, la comoditat i, en tot cas, la part tècnica.
Tots sabem que hi ha coses que no fariem per doblers, perque no ens entren dins el que entenem personalment com a ètic. El que sí és cert és que cadascú valora les coses a la seva manera, a alguns no els fa res emprar soft privatiu (pagat o “pirata”) als altres no ens agrada.
Jo crec que això és un tòpic, és vera que els diners son importants, jo diria, com a molt que hi ha hagut un canvi de valors. Els doblers no son un fi, mai ho son, nigú vol doblers, es vol la felicitat (ara ja m’assembl a la professora de filosofia xDD).
Hi ha moltes coses que donen la felicitat, algunes es poden comprar i les altres son tan simples com la pau interior i aquestes “pardalades”.
Bahh, a mi ja em fa feliç emprar soft lliure.
maig 10th, 2005 at 16:03
Si, que millor lliure que guapo. El programari, com a finestra al món que és, ha de ser lliure.
Per jo és molt més important el tema ètic que el tècnic, ja que la meva llibertat va per endavant de la comoditat o les coses que pugui fer amb el programari.
Per altre banda he de puntualitzar que sí, és una pena que la gent tingui per costum començar amb el programari lliure per la baixa qualitat del programari privatiu, i m’agradaria que a la llarga la gent seguís usant programari lliure no per les seves avantatges tècniques, lo guai que soni usar BSD o Linux sinò per les llibertats que no retallen aquests programes (alerta: he dit “BSD” i “Linux” per que els free riders mai entenen lo del GNU i no vull començar discusions). Però també he de dir que l’excepció que confirma la regla: jo mateix vaig començar a usar programari lliure per que no volia violar la clàusula d’esclavisme (bé, diga-li “llicència” del Hasefroch) no me permetia instal·lar-lo a una altra màquina. Coses de la l’educació judeocristiana…
En resum: ètica, ètica i ètica. El final és el que importa. Si haguessim de destacar un fet de la societat del segle XX és la fi de l’ètica i la balança moral, però això no vol que ho haguem de seguir fent. Recordau que la llibertat és un bé sense preu que podem perdre si no el defensam i la venem per tenir el nou $superxaxipiruliprogramaprivatiu.
maig 12th, 2005 at 18:14
Sí, sí… però segur que tothom ho té tant clar?
Hem pogut comprovar com a llocs on la gent se suposa que entèn d’aquestes coses no li tenien gens.