La Coca-Cola mata?
Avui dematí, passant per Inca, m’he topat amb un comercial suïcida de la Coca-Cola. Ell conduia una furgoneta Renault, amb matrícula 4257BTY, ben pintada de vermell amb els grans logos de la marca visibles.
Sortint d’Inca, els dos carrils de la travessia Palma-Alcúdia es converteixen en només un en acabar la població, just davant La Gloria, poc abans del Parc de Bombers, on tenen preferència els cotxes que circulen pel carril de la dreta.
Idò jo circulava pel carril dret quan aquest comercial (supòs que és un comercial, pel petit tamany de la furgoneta) suïcida (d’això no en tenc cap dubte) de la Coca-Cola m’ha volgut tallar el pas per adelantar-me, amb un excés de velocitat evident.
La jugada no li ha sortit bé pel poc espai que tenia per fer-ho i ha hagut de pegar frenada per no entrar directament dins el carril contrari, pel que venien més vehicles.
Si ell no hagués frenat així, ho hauria hagut de fer jo, d’una manera perillosa.
Aquest energúmen m’ha posat en perill (bé, a jo i a tots els altres) amb el trist fet de que volia passar-me davant per… no poder avançar més durant kilòmetres debut a les obres de l’autopista. :-(
Es a dir, no guanyava res intentant adelantar d’aquesta manera i posant en perill a les persones.
Aquest fet imprudent m’ha fet recordar quan, l’estiu passat, en Richard Stallman ens va dir a Sineu que la Coca-Cola mata. Salvant les diferències, la falta d’escrúpols és la mateixa:
Era el primer vespre que n’Stallman arribava a Mallorca i en Ricardo el va dur, ja tard, a Sineu, on s’havia d’allotjar.
Aprofitarem per sopar i mentres ens prenien nota en David va demanar una Coca-Cola, moment en que n’Stallman va dir, amb la veu una mica alta, perquè el sentíssin… ¿sabes que la Coca-Cola asesina?
Davant aquesta pregunta varem quedar tots una mica aturats, moment que va aprofitar per contar-nos que les filials de Coca-Cola a Sudamèrica no tenen problema en assassinar els delegats sindicals que els fan nosa.
Aquesta anècdota d’avui dematí m’hi ha fet pensar: si aquesta companyia és capaç d’assassinar, de cap manera tenc ganes de comprar els seus productes. I si això no fos vera, el fet d’avui dematí també me n’ha llevat les ganes.
A la web Killer Coke teniu tota la informació sobre els assassinats de la Coca-Cola a Colòmbia.
maig 10th, 2005 at 20:43
Que fort!!!
Ara mentre explicaves el lloc on t’ha passat això, m’hi he vist conduint… també en plan suicida, però en un cotxe blanc d’una multinacional alemana.
No sé si la coca-cola mata, però la feina, a vegades, si.
maig 11th, 2005 at 0:11
A mi em fa molta de rabia la gent que condueix sence respectar als altres cotxes/conductors. No crec que ho fagin perque pensin que les carreteres son seves, si no el de la coca-cola no hagues frenat. Llavors, son conscients dels altres cotxes, i si ho son, per que no van mes alerta?
Si ells es volen matar, que facin el que vulguin, pero que vagin alerta amb l’altre gent que no en te cap culpa.
maig 11th, 2005 at 1:22
Nooou!!! Si la rebaixes amb un poc de gin ho vocka, no es tan perillosa.
Això sí, “si bebes no conduscas”.
La majoria d’aquestas furgonetas de repartidors, representans, comercials etc… condueixen com a locos. Sempre frisen, van extresasts.
maig 11th, 2005 at 11:51
El tramo desde la rotonda de la Ford de Inca hasta ese punto que indicas (por no decir hasta alcudia) es un desastre. Cada día pasa algo, en cuanto rodeen inca con la autopista supongo que habrá más seguridad. El punto de la gloria es negro ya ha habido muchos accidentes y el año pasado uno mortal de un niño. Ahí sí que es necesario desviar el tráfico que desemboca desde palma.
Salud y cuidadín
maig 11th, 2005 at 12:00
Tony, la culpa no és de la via, sino dels conductors irresponsables i temeraris.
maig 11th, 2005 at 20:44
Jo apurava al màxim aqui on dius, sinó, no podies avançar fins un bon tros més amunt, gairabé fins al trencant de Sa pobla.
I si, en Pep té raó. La majoria van estressats i frisen. Per això vaig deixar la feina!
maig 11th, 2005 at 23:45
donot, vares deixar la feina.
Aixo esta be.
Jo l’he deixade un parell de pics.
Una empressa de construccio (Constucciones Farco) ens va fer firma a tots els obres un paper que deie que l’empresa cumplien en totes les normes de seguredat. Fals. Que tenien tote clase de prendas de seguredat pel personal. Fals. Que teniem un delegat tecnic en prevencio de rigs laborals. Fals. Etc. etc…
Jo els vaig dir que no podia firmar un document si no me’n donaven una copia per a mi, i que a mes hi avia moltas coses falses en aquest document.
Es mateix dia ja estava al carrer.
Al cap de tres setmanes me criden a veure si per favor hi podia tornar. Cap de fava de mi, hi vaig tornar. La feina era pujar un buc de 182 vivendas. Jo avia de tirar tot es formigo i moure es macano amb els ecofradors. Vull dir que jo era el gruista. Si, el conducto d’aquestas maquinotes groses i asqueroses. Aixo es una feina delicada i perillose. S’ha d’estar alerta.
La feina de quatre encofradors, le feiem amb tres, i dos d’ells eran alcoholics. Tot lo dia a base de carajillo, conyac i cervezas. Era un passar pena tot lo dia. Un cubilot de formigo de 1200kg. penjat de la grua, no son bromes. Cansat d’anar extresat tot lo dia perque les coses no es feian be, i per tant hi avia un cert risg que jo no podia asumir, vaig deixar la botonera i me’n vaig anar cap a casa.
Sa font vermella. Una “empresa” de sub sub subcontrates.
Ma feren un contracte d’un mes per “cerramiento fachadas”. Acab el contracte i me fan una prorroga d’un mes, acabe i un altre prorroga d’un mes.
Al tercer mes els vaig dir que jo no podia estar sense saber si el mes que ve tendria feina ho no. Que si tenian feina per a mi, que me fesin un contracte per un any. Al carrer un altr pic.
Pyocsa. Fan obres publiques.
La primera setmana vaig entregar els fulls parts d’obre “oras laborables 8h - oras extras 2h” els 5 fulls de tota la setmana al gerent. Me va dir que les ores extras no les apuntas. Que fent obre publica mo podiem fer ores extras.
Hi avia dies que feiam 12h. Sortia de Palma a les 05:45h i tornava a casa, dies les 20h dies les 22h. un merder d’ores. No pagaven n’hi kilometrage n’hi dietas n’hi ores extras.
Vaig acabar el contracte i no vaig renovar.
N’hi fa 30 anys anrrera hi avia aquesta precariedad laboral. Almanco al meu sector.
He arribat a la conclusio, que per fer feina i ser pobre, val mes ser pobre i no fer feina.
Llastima. A mi m’agradava fer de picapedrer.
–
Joer!! com me enrrollat. Aixo anava de coca-cola ¿no?.