ziga-zaga

D’un temps ençà m’estic trobant amb actituds preocupants a diversos àmbits que ara explicaré per damunt. El que em preocupa d’aquestes actituds no és que qualcunes persones les tenguin, sinó que tenc la sensació de que s’estan generalitzant, propagant-se com si d’un vulgar virus es tractàs.

Ho podria resumir com aquelles crítiques destructives que certes persones o col·lectius fan respecte d’altres per la senzilla raó de que no actuen com ho fan ells. Dit d’una altre manera: “enfonzem el que no és com jo/nosaltres”.
Això és al que em referesc quan dic “curts de mires”.

Els tres àmbits als que més ho he vist (no per ordre d’importància) són: els blocs -tan generalitzats i populars darrerament-, la feina -específicament, el tipus de feina- i la promoció del programari lliure.
Tots tres, especialment els dos darrers, em toquen d’aprop.

Els blocs:
Han sortit darrerament entre els bloquers que escriuen en català diversos individus que s’estan dedicant, principalment, a criticar tot el que escriuen els altres i, a més, ho fan de mala manera, creant un comprensible mal ambient.
Solen presentar actituds xulesques però molt covardes, perque es solen amagar a l’anonimat.
També presenten una fixació malaltissa amb la popularitat, valorant per damunt de tot les visites rebudes pels seus blocs, sense tenir en compte la qualitat de continguts o l’orientació i àmbit dels mateixos.
El que és pitjor de tot això és que pressuposen que tots els altres mesuren les coses amb els mateixos paràmetres amb els que ho fan ells.

La feina:
Jo em dedic a la informàtica i, principalment, utilitzo i promocion el programari lliure.
El món de la informàtica és tan ample i tant canviant que és completament impossible estar al dia en tot. Es per això que el que es sol fer és especialitzar-se o centrar-se en pocs camps (de vegades només en un) d’activitat. Malgrat això, hi ha professionals (qualcuns d’ells molt bons, per cert) que critiquen tot el que no és el que ells fan. De vegades fins i tot se’n riuen.
Jo he arribat a la conclusió de que és pura enveja. Molts d’ells estarien completament perduts si les treguéssin del que fan; no sabrien fer una “o” amb un canuto i aquesta és la seva manera de defensar-se, l’atac.
Tant difícil és respectar la feina dels altres, tenint en compte que hi ha molts de camps a cobrir, que no tots els clients són iguals, que no totes les empreses i professionals informàtics orienten els seus negocis cap allà mateix…?
He vist, encara que no sé si és representatiu, que molts d’aquests que critiquen estan amargats per la feina; no la disfruten. Aquesta sí que és una gran desgràcia.
Jo tenc la sort de disfrutar amb la feina que faig encara que, com totes les feines, tengui petits marrons inevitables. Vos assegur que el dia que la feina no em satisfaci, canviaré d’ofici.

La promoció del programari lliure:
Som molts els convençuts de que el futur de la informàtica i dels que viuen d’ella passa necessàriament pel programari lliure i de que un dels seus principals valors és la comunitat que el sustenta.
Aquesta comunitat està formada per multitud d’individus que aporten el seu granet d’arena en la promoció del programari lliure.
Darrerament, però, hi comença a haver persones que van més enllà de l’objectiu de la promoció y l’usen per donar-se visibilitat a ells mateixos, a autopromocionar-se, podriem dir.
Això no hauria de generar cap problema si no fos perquè, de vegades, acaben criticant els altres (pública o privadament) atorgant-se una superioritat que no tenen.
No poden entendre que cadascú fa el que pot o vol? Que no tothom cerca promoció personal? Que hi ha molta gent que dia a dia fa molt més per promocionar i implantar programari lliure allà on no es publicita que molts d’ells fent-ho de cara a la galeria?
Per què llevar el mèrit als altres per poc que aquest pugui ser?

En resum: em preocupa aquesta ceguera que tenen alguns envers les actituds i pensaments dels altres, cosa que no els deixa valorar justament l’esforç, l’àmbit o la conveniència del que fan.
No sé quins motius els mouen a fer-ho. Ja sigui per enveja, desconeixement, avorriment, vanitat… una mica de reflexió no aniria malament. També és una qüestió de tolerància.

I per cert, que ningú es doni per al·ludit, no pretenc personalitzar aquesta crítica sobre ningú en especial. :-)

This entry was posted on dimecres, febrer 9th, 2005 at 1:01 and is filed under Programari Lliure, Reflexions. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.