ziga-zaga

L’encant de les coses senzilles. Es un regal que m’he fet aquest Nadal.

Estic recuperant el gust per la fotografia clàssica (en part per culpa d’en Guillem) després de molts d’anys de no haver tocat una càmera. Entre d’altres coses, y a pesar de disposar de dues càmeres reflex relativament modernes, he decidit pegar una ullada al mercat de segona mà per mirar d’aconseguir qualque exemplar amb cert interès.

En aquest cas, es tracta d’una Praktica MTL3, que podria paréixer un model massa senzill per destacar. Però és això, precisament, el que la fa interessant. Es tracta d’una càmera completament mecànica (bé, reconec que té un senzill fotòmetre per ajudar en l’exposició), de construcció molt robusta (un tanque) i fabricada a l’antiga Alemanya de l’Est (la República Democràtica). No fa peresa fer-la patir o arriscar-se a espenyar-la o perdre-la.

Es una càmera SLR (reflex) mecànica de 35mm, amb un marge de velocitats mig (1-1/1000s+B). Té un fotómetre molt simple, admetent sensibilitats ISO de 12 a 1600, autodisparador, cable disparador, previsualitzador de la profunditat de camp i equipada amb un objectiu de distància focal fixa de 50mm/f1.8. Es d’enfocament manual. Què més es pot demanar?

Per la meitat del que costa un bon dinar o sopar, t’assegures hores i hores de diversió. Una excusa com qualsevol altre per sortir al carrer o la muntanya a gaudir-ne.

Crec que aquesta càmera la dedicaré al blanc i negre. Aquesta és una de les coses bones de tenir diverses càmeres, sempre tens disponible el que necessites.

Mmm… tenc ullada una càmera de format mitjà que no està malament… ja vos ho contaré. :-)

This entry was posted on dimarts, gener 4th, 2005 at 1:31 and is filed under Fotografia. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.