Folclore culinari
Després de sortir d’una reunió de feina, i vegent que se’ns havia fet tard, en Bernat i jo hem decidit menjar per allà aprop… a un restaurant xinès.
Res d’especial, un restaurant com qualsevol altre, al que record haver dinat varies vegades ja fa anys.
Com que feien menú al migdia i hi havia diversos plats per triar, hem demanat una mica variat per poder compartir-ho: pa de gambes, rotllets, chop sueys diversos, arroç, gelat… vaja, el que menja tothom quan va a un restaurant d’aquests.
Com que ja era tard, quasi horabaixa avançat, no hem tardat molt a ser els únics clients que quedaven al local, moment que han aprofitat els propietaris i empleats (es vèia clar que és un negoci familiar) per a dinar ells, també.
Bol i “palillos”, és clar… però per menjar, una sopeta ben clara (beguda) i ingents quantitats d’arroç blanc acompanyat lleugerament amb unes verdures. Res més.
Quina diferència amb les vedelles i pollastres, peixos, ostres i gambes, salses diverses, sopes, pastes i arroços de mil tipus i noms, postres monumentals i exòtiques… que ofereix la seva carta.
El menjar ha esta bo, però pot ser hauria disfrutat més amb allò que ells dinaven… Aquesta gent sí que en sap.
Les coses senzilles tenen els seus secrets i la seva gràcia. :-)