ziga-zaga

Fa un parell de mesos, estava fent uns canvis a l’aula informàtica d’una escola universitària mentres hi havia classe. No sé molt bé de què anava tot plegat, però vaig arribar a sentir uns minuts de conversa que em varen fer reflexionar…

Na Maria Magdalena Cortès Ferrer (professora de futurs mestres) avaluava uns treballs que els alumnes exposaven en públic. Crec que havien de fer una recerca relacionada amb l’ecologia, el consum o quelcom similar a Mallorca. En aquell moment, unes al·lotes presentaven el seu treball (aparentment ben fet) sobre el reciclatge. Na Maria Magdalena, però, va fer un retret general que em va fer pensar: els treballs estaven bé, però tothom havia anat a allò fàcil, amb temes com el reciclatge. Per què no una mica més d’esforç per atacar els problemes reals que tenim, com el transport, ja insoportable a aquesta illa i que és una de les principals fonts de contaminació i degradació del medi ambient? Es tractava de pensar una mica més, d’analitzar el que realment era un problema i no anar directament a les solucions maquilladores (encara que importants, també).

Pens que na Maria Magdalena tenia raó. La majoria de vegades maquillam els problemes sense atacar les causes reals. Només es tracta d’esforçar-se una mica més.

En informàtica ens passa el mateix, tenint en compte que és una de les industries que més consumeix i contamina.

Què és la informàtica ecològica? Jo no ho tenc massa clar, ecara, però podria dir que es tractaria d’aprofitar al màxim els recursos d’una manera raonada, sense malbaratar-los si no hi ha un perquè.

El primer que he fet ha estat anar a Google a veure què trobava sobre el tema i, curiosament, he trobat el que no volia: el reciclatge (de tóner, en aquest cas). Es a dir, tornam a començar la casa per la teulada. :-(

Què se n’ha fet d’aquelles tres famoses “R”? Reduïr, Reutilitzar i Reciclar.
Reciclar és la darrera opció de totes. Anem a veure si es pot fer qualque cosa amb les demés (el meu anàlisi és molt bàsic i superficial, però pot ser un punt de partida).

• Reduïr
  Quan xerram de reduïr està bastant clar que el que hem de reduïr és el consum. Però, el consum de què?
  • Energia
    La reducció del cosum d’energia és un dels factors més importants a tenir en compte. Els sistemes informàtics moderns estan preparats per estalviar eficaçment l’energia, però poques vegades les tenim ben configurats. Fets com aturar-los quan ja no els hem d’emplear més o de configurar-los bé (no hi ha millor salvapantalles que aturar el monitor, i es pot fer de forma automàtica) en són bons exemples.
  • Paper
    Teniu idea de quina qüantitat de paper s’arriba a tudar amb aquesta mania que tenim d’imprimir-ho tot? El millor és només passar a la impressora allò que realment necessitam. Els ordinadors ens dónen la oportunitat d’enmagatzemar dades de forma fiable i segura (no oblideu les copies de seguretat), en molt poc espai i a molt baix preu. La informació se pot compartir, publicar i enviar sense haver de tocar un sol full.
  • Embalatges
    Reduïr la quantitat de material usada als embalatges és vital. La majoria d’equips ja venen en embalatges raonables (solen ser un bon equilibri entre volum/pes/material/seguretat) i quasi reciclables al cent per cent (sempre que es tractin adequadament). Però no passa el mateix amb els consumibles i petits accessoris i perifèrics: és habitual que venguin en blisters de plàstic, no reciclables i molt contaminants, de volum massa exagerat. Es suficient amb no comprar les marques que així ho fan i, a més, fer-lis saber.
• Reutilitzar
  La reutilització és una bona manera d’estalviar recursos (els informàtics ho saben bé a l’hora de reutilitzar el codi, una manera intel·ligent de no reinventar la roda i d’aprofitar el que ja es té, cosa que fa especialment bé el programari lliure). Però no només el codi és reutilitzable, sino que també ho és la maquinària.
  Per exemple, a l’hora de comprar un ordinador, triau un bon monitor i una bona impressora. A part de la qualitat que obtindreu, al cap d’uns anys, quan hagueu de canviar d’ordinador, segurament els podreu mantenir, no havent-ho de comprar tot de nou.
  També es pot reutilitzar maquinària considerada obsoleta amb el simple acte de canviar-li el programari. Si sabessiu quantes màquines amb Windows que es donaven per perdudes estan funcionant la mar de bé amb GNU/Linux, molt millor a l’hora d’aprofitar la maquinària, augmentant el rendiment…
• Reciclar
  Ara sí, ha arribat el moment de reciclar, perquè els residus generats per la informàtica són molt contaminants.
  Abans de llençar els cartutxos de tóner i tinta, cridau a alguna empresa que es dediqui a reomplir-los o, com a mínim, que en facin una recollida selectiva.
  Per altra banda, l’electrònica és un dels residus més contaminants que existeixen. No la tireu (ni ordinadors ni altres aparells) al fems directament. Quasi tots els ajuntaments tenen serveis de recollida selectiva que s’encarregaran de tractar-los adequadament.

Per cert, la contaminació acústica (renou) també és una de les característiques importants dels ordinadors d’avui en dia. Es trist que només les grans marques es preocupin per això i que tots els altres ens vulguin cobrar fins a cinc i sis vegades més per elements “sileciosos”, com si fossin un caprici i sense ajustar-se per res al seu cost real. Es hora d’exigir.

Si hagués de resumir-ho tot en una recomanació, seria la de consumir amb el cap, és a dir, d’una manera raonable i raonada.

Ja basta d’entrar a l’espiral consumista que ens volen imposar (molt important als productes electrònics, dels quals, els telèfons mòbils en són els reis).
Hem vist massa vegades com la gent acudeix a les tendes d’informàtica a la cerca del millor i més car equip, sense entendre massa bé perquè i sense saber que no arribarà mai a usar tota la potència que està comprant.
De vegades hem xerrat amb en Bernat sobre el curiós que és que els que ens dedicam a la informàtica (que possiblement siguem dels que més suc treim als ordinadors) sovint usam màquines de fa uns anys, que ens serveixen perfectament pel que volem i que, provablement, podrem seguir usant durant uns anys més.

Si heu de comprar un ordinador nou, comprau el que esteu disposats a pagar (és el que més vos durarà), però quan basta, basta. Els capritxos es paguen cars.
I segons quina feina hagueu de fer, pensau en recuperar aquell ordinador vell del racó o, fins i tot, acudiu a les tendes de segona mà que hi ha a les grans ciutats. De vegades s’hi troben bones ofertes, però no vos deixeu enganar.

Mirem de contaminar manco i intentem fer un consum raonable. Tots ho agraïrem a la llarga.

This entry was posted on diumenge, agost 8th, 2004 at 17:23 and is filed under Propòsits, Reflexions. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.