La llibertat
Estava davant la tele avui migdia quan han passat un anunci d’una pel·lícula on el personatge principal dèia:
“la meva arma és la llibertat, només he d’aprendre a usar-la”
… o una cosa així.
Tot d’una m’ha vengut al cap que darrerament xerram molt de la llibertat: xerram de drets i llibertats civils, de programari lliure, de la Internet lliure, de països lliures, de llibertat de comunicacions, de comerç… però pot ser no ens hem aturat massa a pensar què volem dir quan deim “llibertat”. De fet, moltes vegades anomenam lliure allò que, si ho pensam una mica, no li podriem considerar mai. Quina paraula més prostituïda!
En Richard Stallman no fa molt ens dèia que “la llibertat és qualque cosa més que el simple fet de poder elegir“. I podem afegir que la lliberat s’ha d’exercir i també defensar.
No heu tengut mai la sensació de que moltes vegades ens autollimitam i no aprofitam de veres el que tenim, podem fer o ser? No és vera que després, quan ho perdem o ens ho lleven, és quan ens queixam? (resulta que és cert allò de que no valoram les coses fins que les perdem). N’hi ha, també, que consideren la llibertat com el dret a no fer allò que poden fer… vaja, que és podria definir de mil maneres. He vist moltes definicions als diccionaris, però totes són coixes.
Mentres tant, n’hi ha que bescanvien la nostra llibertat a canvi de comoditat i “seguretat”. No ho hem de decidir nosaltres, això?
Som lliures? Sabem usar la nostra llibertat?… Què és la llibertat?
Què en pensau?