ziga-zaga

A la fi he tengut l’oportunitat de coneixer i tractar en Richard Stallman grà cies a que en Llorenç Valverde i en Ricardo Galli el varen dur per fer una conferÚncia sobre programari lliure a la Universitat.
Vaig tenir la sort de poder acompanyar-lo/assistir-lo durant els dos dies que va ser a Mallorca i això va fer que pogués veure detalls del comportament i la vida d’aquest home, del que tant havia sentit xerrar.

L’experiÚncia ha estat molt grata i enriquidora.

Richard Stallman és un neoyorquí (nat a Manhattan fa mig segle) que, una vintena d’anys enrera, va abandonar el seu lloc d’investigador al MIT perquÚ no trobava que la seva feina allà dedins es podés justificar o acceptar des d’un punt de vista Útic. Això diu molt sobre com veu la vida aquest home i, sense cap dubte, ha marcat tot el que ha fet d’ençà la seva decisió.

El meu primer contacte amb ell va ser la nit de la seva arribada (en David i jo haviem preparat una connexió provisional a Internet a la seva habitació d’hotel). La primera impressió fou la d’un home solitari capficat a la seva feina que no fÚia cas al seu entorn, pero aquesta impressió va canviar més tard, ja que després d’haver-se instal·lat a l’habitació, aprofitarem per sopar, ja tard, abans de despedir-mos.
El sopar va ser rà pid (havien de tancar el celler on estavem) però molt interessant. L’home va canviar completament i es va interessar pels plats de la nostra terra, pel que fÚiem allà i, com no, varem xerrar de programari lliure. Va ser en aquell moment quan vaig veure l’Stallman de les cròniques, el mite…
Era un home jovial (encara que estava molt cansat per la pallissa del viatge), curiós, ressignat a fer el seu paper de divulgador, xerrant molt clara i directament sobre qualsevol tema i… amb més paciÚncia que un sant.
La capacitat (de vegades defecte) que té per desconnectar de cop de la gent i posar-se a treballar independent de l’entorn em va sorprendre.

Es un home amb un gran sentit de l’humor, però que riu poc. Se’l veu solitari i frà gil, excepte quan es converteix en el centre d’atenció, que es creix i recobra forces de immediat.
Supòs que la vida que dÌu, bastant solità ria i de viatje constant el marca molt, però també es veu que és el rol que ha decidit jugar. Es una decisió vital.

Definitivament és una persona compromesa amb els seus ideals (prou coneguts) que no dubta en divulgar a tort i a dret en qualsevol moment i circunstà ncia. Record que al primer sopar algú va demanar una Coca-Cola i tot d’una va botar amb un “¿sabes que esta compañía asesina a los líderes sindicales en suramérica?”. Crec que acavà bevent aigua. Això és el que el marca, no té pels a la lléngua i si no està d’acord amb tú, t’ho fa saber. I si no enten qualque cosa, te la farà repetir fins que l’entengui.

Richard Stallman va venir a Mallorca per xerrar de Programari Lliure, i això és el que va fer.

Recordem que Richard Stallman és l’ideòleg del moviment de programari lliure; l’inventor de conceptes con copyleft y redactor de la famosa llicÚncia lliure GPL. Es fundador de la Free Software Fundation (també a Europa) i impulsor del projecte GNU.

El dilluns (12/7), després de dinar amb alguns de nosaltres i d’atendre múltiples entrevistes per televisions i rà dios, va ser capaç d’omplir una sala de conferÚncies enorme en ple mes de juliol. L’assistÚncia va ser total i ell ho va agraïr essent completament accessible una vegada acabada la xerrada.

La conferÚncia va ser impressionant: molt ben estructurada, pausada, esperant la reacció del públic i amb un final on l’Stallman més obert i divertit sorgeig apoteòsic.
Al final, una idea, és una qÃŒestió Útica, tot el demés és secundari. Ni la tÚcnica ni l’economia poden passar davant. Es tracta de la cooperació entre les persones, d’un món més just, d’una vida “Útica”.
I aquí és on vaig quedar sorprés (durant tota la seva visita) perquÚ a pesar d’estar involucrat dins el món del programari lliure durant varis anys, una estona amb aquest home m’ha fet veure detalls que se m’escapaven i m’ha aclarit idees que no tenia prou assumides.

Després de la conferÚncia, va venir a sopar amb una trentena de persones molt ilusionades, que el despediren amigablement.
El dimarts va aprofitar per fer un passeig per la Serra de Tramuntana, ara ja, allunyat de les multituds.

En definitiva, un home admirable, amb les seves peculiaritats (que pot ser el fan més interessant), conviccions i manies. Un vertader hacker, amb l’esperit dels inicis.

Podeu veure les fotos que vaig fer aquells dies, i també les d’en Benjamí, en Tony, n’Alex, en Xus i en Pep. En Miquel, en Joan (que li va fer una entrevista) i jo, en xerrà rem a la rà dio, abans i després de la visita.

This entry was posted on diumenge, juliol 18th, 2004 at 12:03 and is filed under Personatges, Programari Lliure, Ràdio. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.