ziga-zaga

Ja ho diu el seu lema: “No som el dimoni”
I és que si xerram d’empreses discogrà fiques, sempre pensam en grans companyies multinacionals que exploten el mercat a base de mà rqueting i als seus cantants a base de sagnar-los… però sobretot, a base de criminalitzar els usuaris (clients, al cap i a la fi) anomenant-los pirates i perseguint-los, fins i tot, als tribunals.

No és que xerri moltes vegades d’empreses, però Magnatune és una mica distinta i val la pena coneixer-la.

Magnatune no és una empresa discogrà fica tradicional, i no ho és per diverses raons:
A diferÚncia de la majoria, Magnatune basa el seu negoci en la distribució de música a través d’Internet, entenent que les tendencies del mercat musical estan canviant i que el model tradicional de venda de música ha d’evolucionar. Estan canviant els formats, els suports i la manera en que la gent escolta música.
Magnatune permet als usuaris descarregar tots i cadascuns dels temes del seu catà leg en alta qualitat i permet escoltar-los en directe sense llímit sempe que se’n faci un ús personal.
En el cas de que ens agradi el que tenen, podem pagar-los el preu que nosaltres mateixos fixem, en funció del que estem disposats a gastar. Pot pareixer una bojeria, però la gent està pagant inclús més del que ells mateixos recomanen. Això són clients satisfets! :-)
Els cantants, grups, intÚrprets… que han triat Magnatune per publicar els seus treballs tenen molta sort: mentre la indústria discogrà fica tradicional els paga molt poc (entre el 5% i el 20%) una vegada descontades les despeses (cosa que fa que molts d’ells acabin debent doblers a la seva discogrà fica), a Magnatune estan cobrant el 50% del que es cobra per la venda de les seves cançons. Com podeu veure, no hi ha color.

I si l’ús que voleu fer de la seva música no és particular, hi ha un sistema de llicÚncies (molt barates) que es calculen a l’instant a la mateixa web, en funció del que volguem reproduïr, del tipus de mitjà usat, de l’aforament o audiÚncia a qui va dirigit… rà pid i senzill.

A més, una de les coses bones que té és que no es llimíten a un sol (o pocs) estil musical, sino que hi té cabuda tot el ventall de preferÚncies, des de la música clà ssica fins l’electrònica, del blues al rock, les músiques tradicionals o…

La grà cia de tot plegat és que hi comenci a haver empreses dedicades a vendre cultura que es dónin conta de que els temps canvien, i de que no arribaran massa lluny acossant els seus clients perquÚ no copïin o comparteixin música. S’està demostrant que quan es deixa llibertat per trescar una mica les vendes augmenten, els autors es promocionen, els usuaris no es senten cohibits i, en definitiva, tothom és més feliç. ;-)

Pegau-hi una ullada, segur que hi trobareu coses interessants.

This entry was posted on Dimarts, Juny 29th, 2004 at 0:07 and is filed under Internet, Música. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.